Neus Lloveras, lliure dels càrrecs de rebel·lió, sedició i malversació

El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha processat per rebel·lió Carles Puigdemont, Oriol Junqueras i els consellers destituïts Joaquim Forn, Jordi Turull (actual candidat a la presidència), Josep Rull, Antoni Comín, Dolors Bassa, Clara Ponsatí i Raül Romeva. També enviarà a judici per rebel·lió Carme Forcadell, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez i Marta Rovira (que no ha comparegut al Suprem i s'ha exiliat). En total, són tretze persones processades per aquest delicte que pot comportar penes de fins a 30 anys de presó. D'aquests tretze, també processa per malversació Puigdemont i Junqueras i els mateixos set consellers destituïts. La resta de membres del Govern (Meritxell Borràs, Lluís Puig, Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Serret) aniran a judici per malversació i desobediència però no per rebel·lió. Llarena processa només per desobediència els membres de la Mesa (Josep Maria Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet) així com les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel. El jutge no processa i, per tant, no aniran a judici ni Artur Mas, ni Neus Lloveras ni tampoc Marta Pascal. A més, el jutge fixa una fiança solidària de 2,1 MEUR als 14 membres del Govern Puigdemont. Aquestes interlocutòries es poden recórrer davant el mateix jutge i a la sala d'apel·lacions.

El jutge Llarena havia citat les parts dels 28 investigats en aquest tribunal per comunicar-los la interlocutòria de processament. Al llarg de 70 pàgines, l'instructor fa un resum dels fets i sis anys enrere per vestir el relat. En la resolució, comunica que processa 25 dels 28 investigats i per quins delictes els enviarà a judici.

Llarena ha processat per rebel·lió els que considera el nucli dur del procés i els principals artífexs tant de l'1-O com de la declaració d'independència. En total, són 13 processats per rebel·lió, un delicte que pot comportar penes d'entre 5 i 30 anys segons el grau d'implicació.

Processats per rebel·lió

El jutge ha processat per rebel·lió tretze persones: Carles Puigdemont (a Brussel·les), Oriol Junqueras (empresonat) i els consellers destituïts Joaquim Forn (empresonat), Jordi Turull (actual candidat a la presidència), Josep Rull (diputat en l'actualitat), Antoni Comín (a Brussel·les), Dolors Bassa (va renunciar a l'acta de diputada ahir), Clara Ponsatí (a Escòcia) i Raül Romeva (diputat en l'actualitat). També enviarà a judici per rebel·lió l'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell (va deixar l'acta de diputada ahir), Jordi Cuixart i Jordi Sànchez (ambdós empresonats) i Marta Rovira (que dijous va deixar l'acta de diputat i que no ha comparegut al Suprem aquest divendres).

A més, a set d'aquests tretze també els processa per malversació. És el cas de Puigdemont, Junqueras, Forn, Turull, Rull, Comín, Bassa, Ponsatí i Romeva.

Diferències entre el Govern

Llarena no ha processat pels mateixos delictes tot el Govern i marca diferents graus. Per exemple, enviarà a judici cinc membres de l'anterior executiu només per malversació (que comporta penes màximes de 10 anys) i desobediència (no preveu presó sinó inhabilitacions i/o multes). Es tracta de Meritxell Borràs (que ha deixat la política), Lluís Puig (a Brussel·les), Carles Mundó (ha deixat la política), Santi Vila (que ja no és diputat) i Meritxell Serret (a Brussel·les).

Set processats només per desobediència

El jutge ha processat només per desobediència set investigats: els exmembres de la mesa Josep Maria Corominas, Anna Simó, Lluís Guinó (l'únic que torna a ser diputat), Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet i les exdiputades de la CUP Mireia Boya i Anna Gabriel (a Suïssa). Si no apareixen nous indicis o es canvia posteriorment la qualificació dels delictes, ara per ara no haurien d'entrar a la presó, tot i que enfrontarien multes o inhabilitacions.

Tres investigats no aniran a judici

Malgrat que la interlocutòria de processament es pot recórrer, si res no canvia no hauran d'anar a judici ni l'expresident i líder de Convergència, Artur Mas, l'expredienta de l'AMI, Neus Lloveras, i l'actual coordinadora general del PDeCAT, Marta Pascal. Tots tres havien vingut a declarar al febrer davant del jutge, que els va deixar en llibertat sense cap mesura cautelar.

1,6 MEUR, el cost del referèndum

El jutge també fixa una fiança de 2,1 MEUR que hauran d'abonar els catorze membres del Govern Puigdemont. Amb les proves que fins ara ha reunit Llarena, fixa en 1,6 MEUR els diners públics que s'haurien destinat a l'organització del referèndum. Concretament, estableix que es van gastar 224.834 euros en el registre dels catalans a l'estranger, 277.804 euros en campanyes de publicitat i difusió, 979.661 euros per repartir paperetes, el cens electoral i les citacions de les meses i 199.700 euros per la participació d'observadors internacionals.

A banda d'aquest 1,6 MEUR, la fiança per responsabilitat civil ascendeix als 2,1 MEUR perquè cal sumar-hi el terç de la quantitat fixada (500.000 euros) que la llei obliga a dipositar també per assegurar possibles responsabilitats futures.

Noves declaracions a l'abril

Tots els processats (25 dels 28 que estaven investigats fins ara) hauran de tornar personalment al Suprem. El jutge ha fixat les declaracions indagatòries per als propers 16, 17 i 18 d'abril sense especificar encara qui haurà de comparèixer cada dia. Es tracta de vistes molt breus on es notifica personalment les interlocutòries de processament i tots estan obligats a venir, també els que estiguin en presó preventiva.

Una interlocutòria que es pot recórrer

A partir d'aquesta resolució, que el jutge fa quan ja té molt avançada la instrucció, els processats saben per quins delictes hauran d'anar a judici i asseure's al banc dels acusats. Aquesta interlocutòria, però, no és ferma i es pot recórrer tant davant del mateix Llarena (recurs de reforma) o davant la sala d'apel·lacions. Per tant, encara hi pot haver algunes modificacions en els delictes pels quals se'ls processa.

Un cop aquesta interlocutòria sigui ferma, aquells processats per rebel·lió que són diputats i estiguin en presó preventiva quedarien automàticament suspesos de les seves funcions públiques mentre estiguin empresonats. Això vol dir que quedarien fora de la vida política abans de ser jutjats.

Un cop el jutge ha dictat les interlocutòries de processament, es pot reactivar de nou l'ordre europea de detenció de Puigdemont i dels que estan a l'estranger. La Fiscalia ja va avançar que ho demanaria a Llarena un cop es fessin els processaments.

Penes de fins a 30 anys

El Codi Penal reconeix que els acusats de rebel·lió s'alcen "violenta i públicament" per declarar la independència d'una part del territori espanyol. Les penes poden arribar als 30 anys. Es poden demanar penes d'entre 15 a 25 anys als que es considera que hagin induït als rebels, hagin promogut o sostinguin la rebel·lió i els considerats caps. Penes d'entre 10 a 15 anys per als que es consideri que són un "comandament subaltern" i si estan considerat només un "participant", la pena baixa de 5 a 10 anys.

A més, la pena es pot elevar als 30 anys de presó en casos com, per exemple, si el jutge consideri que la rebel·lió ha causat "estralls en propietats públiques", exercit violència contra les persones, fet ús de cabdals públics o haver tallat o afectat les comunicacions.

En el cas del delictes de malversació, les penes poden arribar als 10 anys i pel de desobediència no hi ha penes de presó sinó multes o inhabilitacions.