Alemanya, Bèlgica, Escòcia i Suïssa: els quatre fronts judicials de l'extradició

Les ordre europees i internacionals de detenció contra el president destituït Carles Puigdemont, els consellers cessats Toni Comín, Clara Ponsatí, Meritxell Serret i Lluís Puig i la secretària general d'ERC, Marta Rovira, s'hauran de tramitar en quatre estats diferents, amb legislacions diverses: Alemanya, Bèlgica, el Regne Unit i Suïssa. El líder de JxCat, que ha passat la nit a la presó de Neumünster, compareix aquest dilluns davant del jutge de guàrdia, que ha d'acreditar la seva identitat. Després, un tribunal superior haurà de decidir si "hi ha base legal" per tramitar o no l'euroordre i anunciar si permet a Puigdemont sortir en llibertat amb mesures cautelars o el fa entrar en presó preventiva, segons va indicar diumenge la fiscalia de Schleswig-Holstein. A Escòcia, la consellera d'Educació destituïda Clara Ponsatí s'entregarà aquest dilluns a la policia, que ja està en contacte amb el seu advocat, el rector de la Universitat de Glasgow Aamer Anwar. Serret, Puig i Comín també tenen previst comparèixer en les properes hores davant de la fiscalia belga, que ja va tramitar, el novembre, la primera euroordre contra ells. La justícia espanyola, llavors, va decidir retirar-la quan el jutge ja havia fixat data per una decisió final sobre el cas. A Suïssa, les ordres internacionals de recerca i captura es tramiten de forma "confidencial", segons va indicar a l'ACN un portaveu del ministeri de Justícia, que va reiterar que el país helvètic "no extradeix" per "motius polítics".

El procediment per decidir les euroordres serà igual que en el primer cas a Brussel·les. Cada estat determinarà si accepta o no tramitar l'euroordre, i, en cas de fer-ho, pot aplicar mesures cautelars. A Bèlgica, al novembre, el jutge va deixar Puigdemont i els consellers cessats en llibertat sota la condició que no abandonessin el país, que hi tinguessin una residència fixa i que estiguessin sempre disponibles quan se'ls requerís. A Alemanya, per tant, un jutge haurà de decidir si permet a Puigdemont sortir de la presó de Neumünster o el manté tancat mentre decideix si extradir-lo.

El mecanisme de l'euroordre, que es basa en la confiança mútua entre els estats membres de la Unió Europea, inclou una llista de 32 delictes pels quals es pot fer una extradició de forma gairebé automàtica. En aquesta llista no hi ha la rebel·lió, però sí la corrupció.

En la primera euroordre, la jutge Lamela va marcar la casella de la corrupció contra Puigdemont i els seus consellers, però la fiscalia de Brussel·les va rebutjar aquesta opció i per això es va obrir una segona fase en què s'havia de buscar quins delictes de la legislació belga corresponien als de rebel·lió i sedició dels que llavors s'acusava als membres del govern destituït.

L'endemà que el jutge anunciés que la seva decisió sobre l'extradició es faria pública el 14 de desembre, Espanya va retirar l'euroordre i es van retirar també les mesures cautelars a Puigdemont i els seus consellers, que a partir de llavors podien viatjar lliurement per la UE.

El procés per decidir sobre una euroordre es pot allargar fins a dos mesos, a través dels diversos recursos a què tenen dret les persones buscades per les autoritats, i fins a tres, en casos excepcionals.

L'advocat belga de Carles Puigdemont, Paul Bekaert, va explicar a l'ACN que l'estratègia jurídica passarà per "repetir" que el líder de JxCat té immunitat parlamentària com a diputat i que l'ús de l'euroordre per part de la justícia espanyola és per "motius polítics" i, per tant, "il·legal". La legislació de l'euroordre preveu que no es pot utilitzar per buscar una persona per motius "de sexe, raça, religió, origen ètnic, nacionalitat, llengua, opinions polítiques o orientació sexual". En el cas de la primera euroordre, els advocats també van advertir el jutge belga que Puigdemont i els consellers no tindrien un "judici just" a Espanya.