30 dies per investir president, evitar eleccions i acabar amb el 155

30 dies per investir un president. És el marge de temps que tenen els grups parlamentaris per evitar que es dissolgui la cambra i es convoquin eleccions automàticament. Si el 22 de maig no s'ha superat cap investidura Catalunya tornarà a anar a les urnes a mitjans de juliol. Els partits independentistes han estat incapaços de formar Govern tot i la majoria del 21-D. JxCat ha presentat fins ara tres candidats en quatre intents d'investidures fallides: Carles Puigdemont, Jordi Sànchez -en dues ocasions- i Jordi Turull. En aquests quatre mesos, la presó, l'"exili" i el paper de la justícia europea han estat protagonistes en la política catalana: Sànchez i Turull estan empresonats i Puigdemont no pot sortir d'Alemanya. Sigui com sigui, JxCat insisteix que cal esgotar aquestes tres candidatures abans d'exhaurir el calendari. El sobiranisme no vol repetir eleccions, però només queda un mes per trobar la fórmula vàlida i efectiva per investir un president i intentar acabar amb l'aplicació de l'article 155.

Tres candidats i quatre investidures en quatre mesos

L'acord entre JxCat i ERC estableix que els republicans escollien la presidència del Parlament -Roger Torrent-, i la llista de Puigdemont tria el cap de la Generalitat. Torrent, al càrrec des del 17 de gener, va proposar el líder de JxCat com a candidat a la investidura el 22 de gener, després de la primera ronda de consultes amb els grups, i va convocar el ple per al dia 30. El mateix dia, però, el president del Parlament va ajornar la sessió d'investidura per assegurar que Puigdemont se sotmetés a un debat "amb totes les garanties", després de constatar que el president destituït no s'havia presentat al Parlament -ja que continuava "exiliat", aleshores a Bèlgica. El cap de llista de JxCat comptava amb la majoria absoluta per ser investit a primera volta, ja que tenia assegurats els vots afirmatius de la seva formació, ERC i la CUP. Poc més d'un mes després, Puigdemont renunciava l'1 de març a la presidència de manera "provisional", alhora que proposava Sànchez com a candidat. JxCat activava així el pla B.

Llarena bloqueja Sànchez

El 5 de març Torrent va proposar formalment l'expresident de l'ANC com a candidat a la investidura, després d'una segona ronda de contactes amb els grups parlamentaris. El pla Sànchez, però, comptava amb dos obstacles. D'una banda, continuava empresonat a Soto del Real i el jutge del Suprem Pablo Llarena no estava disposat a donar-li permís per assistir a la seva pròpia investidura. D'altra banda, la CUP insistia que el seu candidat era Puigdemont i que els quatre diputats anticapitalistes s'abstindrien al ple de Sànchez, convocat pel dia 12. Però el 9 de març Torrent ajornava la investidura del número dos de JxCat a l'espera que el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) resolgui la petició de mesures cautelars que la defensa de Sànchez presentaria tres dies més tard, després que el Suprem denegués al candidat la llibertat i el permís per assistir al ple. El 21 de març JxCat comunicava formalment a Torrent que retirava la candidatura de Sànchez.

Turull: investidura fallida abans de la presó

El mateix dia -en unes hores ben intenses- Llarena citava al Suprem Turull, Carme Forcadell, Raül Romeva, Josep Rull, Marta Rovira i Dolors Bassa per a 48 hores després per estudiar si els enviava a la presó. A la tarda, JxCat ja plantejava l'opció d'investir Turull abans de la cita al Suprem. Al vespre, Torrent iniciava una ronda de consultes -telefònica- per buscar un nou candidat, i a la nit convocava el ple d'investidura per a l'endemà a la tarda, amb Turull com a presidenciable. La sessió plenària del 22 de març amb el portaveu del Govern i conseller de la Presidència com a candidat ha estat l'única investidura que va iniciar-se formalment. Però el ple no va acabar. Turull va poder defensar el seu programa de Govern i es va celebrar el debat d'investidura: "Prefereixo el risc de ser víctima d'una injustícia que desentendre'm del moment actual", va dir el candidat des del faristol del saló de sessions, a més d'oferir diàleg a l'Estat.

Tot i això, Turull no va superar la primera votació ja que només va obtenir els vots a favor de JxCat i ERC, insuficients després de les quatre abstencions de la CUP. En aquell moment la viabilitat de la segona volta estava a les mans de Llarena. L'endemà a la tarda el jutge del Suprem enviava de nou a la presó Turull, Forcadell, Romeva, Rull i Bassa -Rovira va marxar a Suïssa-, impedint així que el candidat de JxCat pogués concloure la seva investidura i sotmetre's a la segona votació. Torrent va mantenir el ple del dia 24, i el va suspendre després de donar un torn de paraula als grups. El dia abans, l'ONU instava Espanya a prendre també "les mesures necessàries" per garantir els "drets polítics" de Sànchez.

Puigdemont, entre reixes

El 25 de març la policia alemanya va portar Puigdemont a la presó de Neumünster, d'on en va sortir el 6 d'abril en llibertat sota fiança en descartar el delicte de rebel·lió per manca de violència. El nom del president destituït tornava a estar damunt la taula, i la CUP i l'ANC reclamaven que se l'investís. Mentre el líder de JxCat era entre reixes, el Parlament celebrava el 28 de març un altre ple on s'aprovava garantir que Puigdemont, Sànchez i Turull poguessin exercir els seus "drets polítics", inclòs el de ser candidats. En aquest punt, JxCat apostava per esgotar els plans per investir els seus números u i dos, en comptes de buscar noms alternatius per a un quart candidat.

Sota aquest pretext, Torrent tornava a proposar Sànchez com a candidat el 7 d'abril, després d'una nova ronda de consultes -la quarta, també telefònica-, per a un ple d'investidura que s'havia de celebrar el 13 d'abril. Llarena, de nou, tornava a impedir que Sànchez assistís al ple ni físicament ni per via telemàtica. El president del Parlament va anunciar aleshores que es querellaria contra el jutge del Suprem per prevaricació, mentre que la CUP insistia en investir Puigdemont. Com que encara no pot sortir d'Alemanya, el 130è cap de la Generalitat va reunir a Berlín els diputats de JxCat el 18 d'abril, en una trobada on el grup va apostar per mantenir vives les candidatures dels tres aspirants a la presidència: "Ens hem guanyat el dret a gestionar el temps", va proclamar el portaveu adjunt Eduard Pujol.

Compte enrere

A partir d'aquest diumenge queden 30 dies per investir un president. JxCat insisteix que Puigdemont té "tota la legitimitat" per ser candidat, defensa que l'ONU avala el nom de Sànchez i que Llarena ha prevaricat en entorpir la seva investidura, i que la sessió plenària de Turull no ha acabat, en quedar pendent la segona votació. ERC ja ha dit que acceptarà qualsevol candidat que presentin els socis de Govern, mentre que la CUP reitera que només preveu Puigdemont, a no ser que un altre nom presenti un programa "nítidament republicà". JxCat veu en la reforma de la llei de Presidència la via més factible per investir Puigdemont. Abans, però, Torrent hauria de celebrar una cinquena ronda de contactes amb els grups, a més d'esperar el dictamen del Consell de Garanties Estatutàries, que abans del 26 d'abril hauria de resoldre sobre els recursos de Cs i PSC.

A partir d'aquí, incertesa absoluta. Algunes fonts del grup independentista majoritari apunten que si l'Estat -via Tribunal Constitucional- torna a vetar la investidura de Puigdemont, cal anar a eleccions sota l'argument que tots els candidats acaben entre reixes o a "l'exili forçat". Entre les files de JxCat, però, també hi ha qui creu que un cop esgotades del tot les vies Puigdemont -amb la reforma de la llei de Presidència-, Sànchez -amb l'aval de l'ONU- i Turull, arribarà l'hora de buscar un quart nom. És a dir, un quart candidat que no estigui en cap causa judicial, i que ni el govern de Mariano Rajoy ni la justícia espanyola puguin bloquejar. El nom que més sona és el de la portaveu del grup de JxCat, Elsa Artadi, però també en circulen d'altres com el de l'alcalde de Mollerussa, Marc Solsona, i el de l'alcaldessa de Girona, Marta Madrenas, ambdós dirigents amb carnet del PDeCAT.

Sigui com sigui, l'independentisme té un mes per realitzar una investidura efectiva i evitar eleccions. La comtessa electoral del juliol arribaria amb nou "presos polítics" -els diputats Sànchez, Turull, Rull, Romeva i Oriol Junqueras, a més de Bassa, Forcadell, Quim Forn i Jordi Cuixart -, i set dirigents a "l'exili" -Puigdemont, Rovira, Clara Ponsatí, Lluís Puig, Toni Comín, Meritxell Serret i Anna Gabriel-, amb la incertesa i problemàtica que això suposa de cara a elaborar llistes electorals. A més, les noves eleccions allargarien almenys dos mesos més l'aplicació de l'article 155 que va suspendre l'autonomia de Catalunya ara ja fa mig any.