Turull: "Els catalans no són ovelles, no són gent militaritzada, el moviment independentista va de baix a dalt"

L'exconseller de la Presidència, Jordi Turull, ha criticat el relat de la fiscalia i, a preguntes del fiscal Jaime Moreno, ha dit que "no s'aguanta per cap banda". En la primera intervenció davant el tribunal, Turull ha defensat que el moviment independentista "va de baixa a dalt" i ha tret importància a resolucions i documents aprovats per partits i entitats. "Els ciutadans de Catalunya no són ovelles, gent militaritzada, siguin independentistes o no, tenen criteri, estem al segle XXI", ha manifestat. El president del tribunal, Manuel Marchena, ha cridat l'atenció a Turull i li ha dit que no aprofiti per fer al·legats que podrà fer en l'últim torn de paraula. Turull ha lamentat que porti "un any a la presó per una interlocutòria del TC" i que, en canvi, el govern espanyol incompleixi sentències d'aquest tribunal. "Això de posar-se el vestit de constitucionalista és una ganga perquè et permet no complir les sentències del TC" , ha lamentat.

A preguntes del fiscal, també ha negat conèixer el document 'Enfocats' i també l'existència de l'anomenada agenda 'Moleskine' de Josep María Jové. Preguntat sobre si existia un full de ruta, s'ha limitat a dir que el que els guiava era el programa electoral i el que va desplegar l'expresident Puigdemont en el seu debat d'investidura. I ha recordat que "mai ningú ho va impugnar". També ha dit que quan Puigdemont va dir "referèndum o referèndum" després de la qüestió de confiança, també suposava anar per la via del referèndum pactat.

Turull no ha negat en cap moment que perseguien la independència però ha remarcat que es volia fer per "vies pacífiques i democràtiques" i buscant un referèndum pactat amb l'Estat i ha recordat que es van agrupar 4.000 associacions en el Pacte Nacional del Referèndum per aconseguir aquest pacte. "Érem junts pel sí, no junts perquè sí", ha manifestat. "No és cap anormalitat que per la via pacífica intentis fer allò que t'has compromès amb els ciutadans, nosaltres pensant que teníem empara legal i en els nostres drets volíem tirar endavant iniciatives", ha defensat. A més, ha dit que a Catalunya "la resignació no apareix al diccionari polític", ha afirmat, i que van buscar "fins a l'últim moment" el pacte amb l'Estat.

El fiscal li ha preguntat si és soci d'Òmnium i Turull ha afirmat que fa 20 anys que "paga religiosament la quota però que això no és delicte". "No ho era ni durant el franquisme", ha al·legat Turull, que ha afegit que és soci de moltes altres entitats, entre les que ha citat Càritas, la Fundació la Caixa, el Racc o Intermón Oxfam, ha dit.

"Mai es donen instruccions als Mossos"

Pel que fa al paper dels Mossos d'Esquadra, Turull ha seguit la línia de la declaració de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i ha remarcat que el president de la Generalitat Carles Puigdemont "sempre va dir que els Mossos complirien amb el seu deure" i que, per tant, donarien compliment a les "decisions judicials". "Sap què va costar que els Mossos d'Esquadra fossin policia judicial?", ha dit en resposta al fiscal.

Les advertències del TC, un "clàssic"

Sobre les advertències del TC d'impedir qualsevol iniciativa sobre la independència, Turull ha dit que se'n va "assabentar per la premsa" i que no les va llegir perquè no anaven dirigides a la seva persona. A més, ha dit que els van restar importància perquè era un "clàssic" que a cada consell de ministres de Mariano Rajoy s'aprovaven recursos contra decisions del Parlament fent un "ús i un abús" d'aquest mecanisme. Un cop ho va rebre, ha assegurat que havien de "ponderar" les advertències judicials amb organitzar un referèndum (que no és "delicte penal", ha remarcat).

"Querella preventiva"

Turull ha explicat que "l'única vegada" que va rebre una notificació per part del Tribunal Constitucional (TC) va ser el 12 de setembre del 2017, i que just després de signar haver-la rebut, el mateix oficial del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) el va emplaçar a signar l'admissió d'una querella per desobediència continuada. "No havia ni guardat el bolígraf que rebo al mateix temps una querella preventiva", ha denunciat, "jo he estudiat dret i hi ha uns mínims". Davant d'això, Turull ha qüestionat que "la llei sigui igual per a tots", moment en què Marchena li ha tornat a cridar l'atenció i l'ha emplaçat a no valorar aquesta querella "en termes jurídics".

Tots signen per mostrar "unitat"

També ha reconegut que va signar el decret de convocatòria del referèndum i que el van signar en ple el Govern perquè era el seu "compromís amb els ciutadans" i per donar una "imatge d'unitat de tot el Govern". A més, ha explicat que en aquell moment van pensar que el que signaven era legal. "El decret era conseqüència del mandat del Parlament i pensàvem que responia a criteris perfectament legals", ha defensat. En aquest sentit, ha afegit que "no seria tan greu" el que aprovaven perquè des de l'advertiment del 12 de setembre fins que va ingressar a presó el Tribunal Constitucional no va aplicar les mesures coercitives que tenia a la seva mà.

Sobre la llei del referèndum, també ha dit que la van signar tots perquè "hi havia molta literatura" sobre si hi havia unitat en el Govern per fer el referèndum i que per això es van comprometre a fer-ho unitàriament. Ha remarcat, també, que un cop aprovada la llei el 6 de setembre "no hi ha cap element fàctic que la desenvolupi". Sobre la implicació dels alcaldes, ha reconegut que se'ls va demanar que si volien cedissin locals "de manera gratuïta" i que ho van fer perquè hi havia 700 ajuntaments implicats en el Pacte Nacional per al Referèndum. Ha defensat que els alcaldes no van participar "de cap acte il·lícit" perquè no estaven advertits, "com tampoc els ciutadans que van votar l'1-O".

"Porto un any a la presó per una interlocutòria"

A més, ha retret al govern espanyol del PP que impulsés la reforma del Tribunal Constitucional per donar als magistrats competències per multar, suspendre de funcions o exigir responsabilitats penals si hi ha incompliments de les advertiments. Per això, creu que no hi ha cap "retret penal" per convocar un referèndum perquè "es va despenalitzar expressament" i que s'ha buscat la manera de portar-lo davant els tribunals. "Per una resolució del TC porto un any a la presó, i després ens diran que no ens persegueixen per les nostres idees", ha manifestat Turull.

L'exconseller ha comparat la seva situació amb la del govern espanyol a nivell d'incompliments de sentències del TC. Segons ha dit, entre 2012 i 2017 el govern de l'Estat ha incomplert 25 sentències, entre elles -segons ha dit- la de traspassar el 0,7% de l'IRPF a la Generalitat. "Això de posar-se el vestit de constitucionalista és una ganga perquè et permet no complir les sentències del TC" , ha lamentat.

Nega la malversació

A preguntes del fiscal Jaime Moreno, Turull també ha negat que es destinés "ni un euro" al referèndum, tot i que el TC va prohibir expressament destinar cap partida a la votació. L'exconseller ha dit que des que va entrar al càrrec el 14 de juliol del 2017 "i també abans" mai es va destinar diner públic a l'1-O.

Turull ha remarcat que la Generalitat "funcionar per signatura electrònica i un conseller no pot signar res si abans no passa per tost els tràmits de fiscalització". "L'última signatura era la nostra, però tot tenia un tràmit" i passava abans per les mans d'interventors i caps de servei, entre d'altres ha dit, "la Generalitat no funciona amb paper carbó". L'exconseller ha qualificat de "surrealista" que el govern espanyol arribava a demanar informació per comprovar si s'estaven destinant diners al referèndum de l'1-O des del "Banc de Sang i Teixits o el circuit de motocròs".

Sobre el web 'referendum.cat' ha al·legat que era del 2006 i que la Generalitat va comprar el domini amb motiu del referèndum de l'Estatut i que, posteriorment, es va "actualitzar" i que s'hi va afegir algun "enllaç". A més, ha dit que es van trobar amb el "problema" que a partir del 6 de setembre hi va haver ciutadans que van fer "rèpliques" perquè "tancar una pàgina web avui en dia és posar portes al camp".

Pel que fa a l'anunci de les vies de tren, Turull ha explicat que tampoc va costar diners i que surt d'un material que havia "creat" la Generalitat internament per a una campanya anomenada 'Civisme', que va quedar deserta, i que es recupera després de descartar una proposta per a la campanya per a l'1-O que ni a Puigdemont ni a l'exconseller els va agradar. "Consideràvem que la campanya que ens van presentar no era prou neutral, era una gàbia amb un ocell a dins i vaig fer broma preguntant si era un periquito", ha dit. Turull ha dit que aquest anunci es va emetre per TV3 i Catalunya en virtut del programa-marc que tenen amb la Generalitat. Ha afegit que si s'han generat factures "no s'han de pagar" perquè era una campanya "gratuïta". També ha explicat que les empreses Carat i Focus es van negar a encartar-la per creure que era una "campanya política".

En referència a la despesa en paperetes i material electoral a Unipost (de quasei 1 MEUR), ha negat que s'hagués adjudicat ni que s'hagués dividit entre cinc conselleries aquest encàrrec. "No hi ha cap encàrrec ni ningú ha parlat amb Unipost, no hi ha pressupost ni encàrrec i si hi hagués alguna cosa ho sabrien perquè apareixeria a les diligències de la Guàrdia Civil", ha afirmat.

Declara en castellà

L'exconseller de Presidència ha lamentat que no li facilitessin la traducció simultània i que el tribunal s'excusi en el preu que suposa habilitar auriculars. "No ho vegi com una despesa sinó com una inversió", ha manifestat al tribunal. Per això, ha optat per declarar en castellà.