Pla mitjà de l'alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, asseguda al seu despatx, mirant a càmera després d'una entrevista amb l'ACN. ACN
ACN/ Gemma Sánchez |
Cubelles
13-08-2019 09:08
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
El futur de les més de 16 hectàrees de terreny que ocupava l’antiga central tèrmica d’Endesa a Cubelles segueix pendent d’un projecte ferm. Si els últims anys la companyia elèctrica focalitzava el seu interès en construir més de 900 pisos, ara es mostra oberta a altres opcions. Entre “l’ampli ventall de possibilitats” en què la firma assegura que treballa, es planteja ara la construcció d’un complex residencial per a persones grans. Així ho ha avançat a l’ACN l’alcaldessa de Cubelles, Rosa Fonoll, que també ha apuntat que Endesa estudia la venda dels terrenys on hi havia els dipòsits de fuel -a Mas Xinxola- per construir un centre de processament de dades. Segons fonts coneixedores de les negociacions, aquest centre és una proposta d’un inversor privat.
Endesa insisteix que l’àmplia parcel·la que els últims 40 anys ocupava la central tèrmica de Foix, a Cubelles, pot encabir ara diversos usos. Assegura que es podria fragmentar el terreny per crear zones residencials, comercials, de serveis o, fins i tot, hoteleres. La companyia, però, evita detallar cap proposta i es limita a assenyalar que “totes les possibilitats són obertes”, amb previsió de traçar properament aliances amb inversors externs que s’encarregarien de tirar endavant els projectes acordats amb l’Ajuntament i la Generalitat.
Des del govern municipal, l’alcaldessa Rosa Fonoll apunta a l’ACN que Endesa ha plantejat fins ara dues opcions. La primera, presentada anys enrere, es basa en construir 960 pisos que el consistori refusa. A finals del juliol passat, però, la companyia va exposar oralment una alternativa que preveu concretar per escrit a la tardor: a banda d’edificar habitatges en una part dels antics terrenys de la central, proposa afegir-hi un complex residencial per a gent gran i aixecar un centre de processament de dades on havia els dipòsits de fuel, a les afores del poble.
“És comprensible que l’empresa vulgui treure el màxim benefici a uns terrenys que han explotat els últims 40 anys i que ara són tècnicament urbanitzables, però hem de mirar pel bé del poble i no volem que es tornin a crear escissions entre els veïns segons quina sigui la proposta”, afirma Fonoll, ferma opositora a la construcció de centenars de pisos. En canvi, l’alcaldessa veu positivament la proposta d’un complex d’habitatges per a gent gran, tant pel servei que oferiria com per la generació de llocs de treball.
Segons Fonoll, es tractaria d’un recinte de “60 o 70 cases unifamiliars” a preus assequibles per a persones grans que tenen un cert grau d’autonomia però no poden viure soles. Dins el complex, afegeix, hi hauria diversos serveis bàsics per a què els usuaris no s’hagin de desplaçar. “Seria perfecte, perquè és un model que no existeix enlloc de la comarca i és molt necessari”, celebra, si bé insisteix que Endesa encara ha de presentar la proposta per escrit.
Fonts coneixedores de la negociació asseguren que Endesa ha plantejat aquesta opció basant-se en l’acord que recentment ha signat amb una residència de gent gran de Manresa per construir habitatges socials a la seu que l’elèctrica tenia a la Catalunya Central. Si el projecte per a Cubelles agafés forma i hi hagués entesa entre la companyia i el consistori, Endesa buscaria un inversor per tirar-lo endavant.
Pel que fa a la construcció d’un centre de processament de dades a Mas Xinxola, a l’exterior del municipi, Fonoll es mostra força més escèptica. “Seria una construcció important, però al cap i a la fi seria un búnquer que no revertiria en res al poble”, assenyala l’alcaldessa, que es manté a l’espera de conèixer més detalls. Segons ha pogut saber l’ACN, Endesa ha rebut l’interès d’un inversor estranger per construir aquest centre, i ha estat la firma elèctrica qui ha plantejat la possibilitat de vendre-li els terrenys de les afores de Cubelles.
Aquesta parcel·la de l'extraradi, però, està qualificada com a terreny rústic, de manera que seria imprescindible modificar el Pla General per autoritzar qualsevol construcció. Una opció que el govern municipal, a priori, no contempla, ja que Fonoll recorda que la voluntat és aprovar un nou Pla General durant aquesta legislatura, i evitar fer més modificacions puntuals.
Sigui quina sigui la proposta final d'Endesa, Fonoll insisteix que l’Ajuntament reclamarà als responsables de la firma que també destinin part de la gran parcel·la principal de l'antiga tèrmica a construir espais comercials. L’alcaldessa considera que seria l’opció més beneficiosa pel municipi per l’impacte econòmic que tindria i per l’ocupació de veïns. I és que Fonoll assegura que la “prioritat” del govern és que qualsevol dels projectes que s'acabin fent als terrenys de la tèrmica serveixin per “exhaurir l’atur de Cubelles”, situat en el 12%.
Per això avança que demanarà a Endesa que es comprometi a contractar veïns del municipi, sigui quin sigui el projecte definitiu. Al mateix temps, Fonoll també vol reclamar una “compensació” per l’impacte ambiental que la central ha tingut al poble durant 40 anys, de manera que plantejarà un acord per aconseguir la gratuïtat de l’enllumenat públic.
El futur de la dàrsena, en mans de l’estat espanyol
En paral·lel a les negociacions sobre el futur dels terrenys, també és a l’aire què passarà amb la dàrsena que garantia la refrigeració de la central. Segons Fonoll, la companyia està negociant amb la Direcció General de Sostenibilitat de la Costa de l’estat espanyol si enderroca tota la dàrsena, o bé només una part. L’alcaldessa adverteix que l’enderroc complert malmetria el litoral del poble, de manera que l’opció que pren més força és destruir només la part central.
L’obra costaria a Endesa 2,5 milions d’euros (MEUR) i generaria un espai que es podria destinar a acollir esports nàutics sense motor. Fonoll assegura que l’Ajuntament veu amb bons ulls aquesta opció, un cop descartat l’històric projecte per construir un port esportiu, ja que s’ha constatat que no existeix demanda d’amarradors –els ports de Segur de Calafell i Coma-ruga tenen espais lliures a dia d’avui-.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!