Els pactes postelectorals i els atacs a Illa centren el primer debat dels candidats del 14-F

Els pactes postelectorals i els atacs al candidat del PSC, Salvador Illa, han centrat el primer debat dels presidenciables del 14-F, organitzat per 'La Vanguardia' aquest divendres. La gestió els fons europeus, les propostes per la recuperació econòmica, la situació sanitària provocada per la crisi de la covid-19, i l'habitatge han enfrontat els partits. La pandèmia ha deixat el procés sobiranista en segon pla. Illa ha promès que es presentarà a la investidura per presidir la Generalitat si guanya les eleccions. L'exministre ha insistit que no governarà amb cap partit independentista, i s'ha enganxat amb el candidat d'ERC, Pere Aragonès, per la gestió de la pandèmia. Els candidats i candidates han portat mascareta al llarg de tot el debat.

Pel que fa als pactes postelectorals, Illa ha reiterat que no governarà amb cap partit independentista. La candidata d'En Comú Podem, Jéssica Albiach, ha insistit que aposta per un govern progressista i d'esquerres, mentre que la presidenciable de JxCat, Laura Borràs, només contempla un executiu "fort i nítidament independentista", sense altres formacions que no ho siguin.

Per la seva banda, la cap de files del PDeCAT, Àngels Chacón, s'erigeix com la "clau" per evitar que la CUP torni a vetar candidats independentistes com ara Artur Mas o Jordi Turull. Al seu torn, la candidata anticapitalista, Dolors Sabater, aposta per incidir en l'agenda política i social del país amb propostes progressistes, d'esquerres i en clau republicana, sense decidir encara si la CUP es plantejaria entrar o no al Govern.

El que ha unitat pràcticament la totalitat de candidats i candidates han estat els atacs contra Illa. De fet, fins i tot abans que el cap de cartell del PSC prengués la paraula al debat. L'exministre ha destacat que Catalunya és "imparable" quan està "unida" i que, per tant, cal un "retrobament" entre la ciutadania catalana però també amb els espanyols i els europeus. "Torno per guanyar les eleccions i, si soc el més votat, em presentaré a la investidura per fer un Govern de servidors públics", ha promès.

Aragonès l'ha acusat de no aprofitar que era ministre de Sanitat per promoure amb més èxit la campanya de vacunació a Catalunya, i el cap de llista de Cs, Carlos Carrizosa, ha advertit que Illa vol fer un tripartit amb ERC i comuns.

Finalment, el presidenciable del PPC, Alejandro Fernández, aposta perquè els populars liderin un Govern nou per fer "polítiques diferents", i evitar que la Generalitat torni a estar "al servei de la insurrecció constant".

Les receptes per a la recuperació econòmica

La candidata de JxCat a la presidència, Laura Borràs, ha fet autocrítica i ha assegurat que malgrat "es podrien haver fet les coses millor", la manca de recursos i eines pròpies i d'un Parlament sobirà no permet anar més enllà dels "pedaços". "Davant un govern espanyol que rescata bancs, monarques, militars i toreros, cal un Govern que rescati persones, autònoms , petites empreses i sectors productius", ha etzibat

Borràs assegura que el govern espanyol ha "abandonat" empreses, autònoms i famílies, sense ajudes directes. En aquest sentit, la candidata de JxCat creu que el desembarcament d'Illa a Catalunya no és garantia de solucions si es té en compte la gestió que ha fet com a ministre del govern Espanyol.

Per la seva banda, el republicà Pere Aragonès treu pit dels 2.800 MEUR d'ajudes directes activats pel Govern per fer front a la crisi econòmica derivada de la pandèmia. En aquest sentit, retreu a Illa que hagi de ser el Govern qui posi a disposició del teixit empresarial "els recursos que l'Estat no dona" per ajudar als que més estan patint.

Pel que fa a propostes estratègiques de futur, Aragonès ha mencionat l'hidrogen verd, un nou model tecnològic en l'àmbit sanitari i la creació de dos consorcis en l'àmbit digital i de regeneració urbana. I sobre els fons europeus, ERC proposa la creació d'un comissionat per als Next Generation.

El candidat del PSC, Salvador Illa, ha evitat respondre les acusacions directes de les formacions independentistes i s'ha limitat a dir que les seves prioritats després del 14-F seran la salut i l'economia "per no deixar ningú enrere". Illa, de fet, ha respost amb més crítica i assegura que JxCat i ERC tenen Catalunya "bloquejada" en el pitjor moment de la crisi i quan esta en joc el "pla Marshall europeu per reactivar l'economia".

Illa assegura que no hi ha cap "fórmula màgica" per vèncer la covid-19 i a l'hora mantenir activa l'economia per defensar-se dels atacs del PPC, que demana que el binomi salut-economia sigui més equilibrat. El candidat popular, Alejandro Fernández, ha posat l'exemple de la comunitat de Madrid i ha reclamat un "pla de rescat" per a l'economia a partir de la baixada i supressió d'impostos propis.

Des dels comuns, Jessica Albiach també ha tancat files en torn el govern espanyol per defensar la gestió dels fons europeus i en matèria fiscal insisteix en mantenir impostos com el de successions i en fer pagar més a qui més guanya per poder finançar la sanitat pública i un nou model econòmic que passi per la transició ecològica.

La candidata de la CUP, Dolors Sabater, també ha parlat d'energia i demana al futur Govern que "planti cara" als oligopolis de l'energia, així com a aturar la privatització del sector públic. En aquest sentit, Sabater ha estat especialment dura amb ERC i s'ha erigit com l'alternativa real per impulsar un canvi a al Generalitat i que hi hagi polítiques d'esquerres i independentistes "reals". El marc social i econòmic, diu, no pot anar deslligat del marc nacional.

L'exconsellera i ara candidata del PDECAT, Àngels Chacon, retreu als antics companys de Govern que hagin deixat Catalunya "noquejada" davant la pandèmia i demana "aturar el desori". En aquest sentit, Chacon titlla de "poc creïbles" les propostes de Borràs i Aragonès i acusa Illa de no fer cap proposta perquè els fons europeus arribin a autònoms i petites empreses. "Clar que hi ha desafecció respecte a Espanya", ha etzibat. Des del PDECAT la proposta fiscal passa per deixar de "castigar" la classe mitjana i reduir impostos.

Per la seva banda, el candidat de Cs, Carlos Carrizosa, lamenta la "fuga" d'empreses a Catalunya i demana crear un entorn més favorable als negocis amb "menys burocràcia, menys impostos i més seguretat jurídica sense discursos rupturistes". En el capítol de propostes concretes, Carrizosa promet ajudes directes d'un 75% de la facturació perduda durant la pandèmia i 4.000 euros en concepte de lloguer per a autònoms i empresaris. També ha xifrat en 900 MEUR els diners que el Govern destina a "xiringuitos i propaganda".

En la mateixa línia, el candidat de Vox, Ignacio Garriga, crida a "desallotjat al màfia separatista" del Govern per tal de posar fi al "malbaratament" econòmic en propaganda política per poder destinar més recursos a famílies i empreses. Garriga critica que el Govern hagi destinat 18 MEUR a la "Nasa catalana" o que financi "satèl·lits mediàtics". Entretant, diu Garriga, el Govern no és conscient de "quantes famílies engreixen les cues de la gana i quantes empreses i autònoms estan conduïdes a la misèria".

Dèficit d'habitatge social

La majoria de partits han coincidit en la problemàtica del dèficit d'habitatge social, tot i que amb propostes i solucions diferents. La candidata del PDeCAT a les eleccions, Àngels Chacón, aposta per endurir les penes imposades a aquells que ocupin residències habituals. Considera que no es pot premiar l'ocupació il·legal com, diu, proposen des de la CUP "amb l'ambigüitat còmplice d'ERC i JxCat". El candidat del PP, Alejandro Fernández, en canvi, li ha retret que el seu discurs hagi canviat ja que al Parlament "va votar a favor de l'ocupació il·legal mentre el PP es quedava sol defensant el dret a la propietat privada". "No pot ser que persones que han estat treballant tota la vida, ara tinguin por a que se'ls ocupi una segona residència a la platja", ha afegit.

El candidat d'ERC, Pere Aragonès, però, recorda a Fernández que el que es va aprovar a la Generalitat i que Ciutadans va portar al Tribunal Constitucional "no era un senyor que estalviava" sinó els grans tenidors que tenien més de 15 habitatges i que ara, amb l'ajuda de Ciutadans, "han quedat alliberats de les seves obligacions amb la societat". En aquest sentit, la candidata de la CUP al 14-F, Dolors Sabaté, ha lamentat que el Constitucional s'hagi "carregat" el decret de la Generalitat per obligar els grans tenidors a oferir un lloguer social a les famílies vulnerables perquè "se'ns està privant de la possibilitat de millorar la vida de les persones".

Retrets per la gestió de la pandèmia

El candidat del PSC al 14-F, Salvador Illa, ha centralitzat la major part dels retrets per la gestió de la pandèmia, tot i que els partits que governen la Generalitat també han rebut alguna crítica. Segons la candidata de JxCat, Laura Borràs, "s'ha de ser molt agosarat per presentar-se com la solució quan ha encapçalat la pitjor gestió de la pandèmia dels països europeus", ha etzibat a Illa, que s'ha defensat dient que la gestió feta a Espanya ha estat "en la línia" de la resta d'Europa i que "Espanya té vacunes perquè Europa a actuat unida". Illa també ha assegurat que si governa la Generalitat la seva prioritat és que ningú quedi enrere en el calendari de vacunació, a la qual cosa Aragonès li ha respost que "ja va tard".

El retret però més dur ha estat el del candidat de Vox, Ignacio Garriga, que ha afirmat que "separatistes i socialistes són els responsables de la mort de milers d'espanyols". Illa, sorprès per l'acusació, li ha demanat que "tingui cura de les formes" i que no faci demagògia amb la pandèmia. Garriga ha insistit que, a nivell personal, va haver de rebre la trucada d'un metge dient-li que la seva mare no podia ser tractada en un hospital perquè no complia els protocols. Carrizosa s'ha afegit a les experiències personals i ha explicat que el seu pare tampoc va superar la covid i va morir però ha respost a Garriga que a ell mai li passaria pel cap dir que Illa o Vergés són responsables de la seva mort. "No és la nostra manera de fer política", ha afegit.