11-S, 20 anys després: els EUA recorden l'atemptat que va obrir la guerra contra el terrorisme

Els Estats Units recorden aquest dissabte els atemptats de l'11-S en el vintè aniversari dels atacs. Abans de les nou del matí de l'11 de setembre del 2001, dinou homes van segrestar quatre avions comercials estatunidencs carregats de combustible per arribar a diferents destinacions de la costa oest. Dos d'ells, l'11 d'American Airlines i el 175 de United Airlines, van ser estavellats intencionalment contra les torres nord i sud del World Trade Center, les conegudes com a Torres Bessones, que finalment s'acabaran esfondrant. Poc més de mitja hora més tard, el vol 77 d'American Airlines va colpejar l'edifici del Pentàgon a Washington i posteriorment el vol 93 d'United Airlines s'estavellava en un camp prop de Shanksville, a Pennsilvània.

Els pitjors atacs terroristes que han patit els Estats Units, orquestrats pel líder d'Al-Qaida Ossama bin Laden, van deixar prop de 2.800 víctimes mortals, de les quals fins ara només s'han identificat el 60%. Dos noves víctimes s'han identificat aquesta setmana.

Els atacs van desencadenar el que l'aleshores president, George Bush, va anomenar 'guerra contra el terror'. Com a part de l'operació, els Estats Units i el Regne Unit van envair l'Afganistan per derrotar Al-Qaida i revocar el govern talibà. 20 anys després els Estats Units s'han retirat de l'Aganistan, de nou en mans dels talibans.

En l'aniversari de l'11-S, el president dels Estats Units, Joe Biden, viatja aquest dissabte a Nova York, Shanksville (Pennsilvània) i Arlington (Virginia) per "honorar i recordar les vides perdudes fa 20 anys", ha anunciat la Casa Blanca. En aquest últim acte també participarà la vicepresidenta, Kamala Harris.

Una setmana abans del vintè aniversari dels atemptats, Biden va ordenar la desclassificació de documents fins ara secrets sobre la investigació de l'FBI per esclarir els atacs.

La 'guerra contra el terror' i la intervenció a l'Afganistan

En un històric discurs davant el Congrés dels Estats Units en resposta a l'11-S, l'aleshores president, George Bush, va iniciar l'anomenada 'guerra contra el terror'. "Els nord-americans no han d'esperar una batalla, sinó una campanya llarga, diferent de qualsevol altra que hàgim vist", va advertir.

En la intervenció a l'Afganistan, els combats van durar tot just dos mesos i els talibans van ser apartats del poder i es va imposar un govern de transició liderat per Hamid Karzai. Amb Ossama Bin Laden en territori afganès, l'objectiu era destruir Al-Qaida, fer fora els talibans del poder a Kabul i neutralitzar la capacitat de cometre atemptats als Estats Units i a països aliats. Dos anys més tard arribaria la invasió de l'Iraq amb l'objectiu de treure del poder a Saddam Hussein.

Segons un estudi de la Universitat de Brown, la 'guerra contra el terror' iniciada per Bush ha causat 800.000 morts, el desplaçament de més 20 milions de persones i ha afectat més de 80 països al món.

Com apunta l'investigador del CIDOB Moussa Bourekba en un article, el que va començar com una confrontació contra Al-Qaida en un moment en què estava composada per uns centenars de combatents, es va convertir en "una guerra sempiterna contra una xarxa global descentralitzada, difícilment localitzable i en perpètua expansió".

Malgrat que l'11-S va generar un cert consens global pel que fa a la lluita contra el terrorisme transnacional, diu Bourekba, aquests grups "segueixen molt actius" i el gihadisme va aprofitar "un context marcat per la desastrosa gestió de les intervencions militars a l'Afganistan i l'Iraq". "Com a conseqüència d'això, el nombre de gihadistes al món s'ha quadruplicat des dels atacs contra les Torres Bessones", apunta.