Els alcaldes del Baix Penedès es planten davant la Generalitat: "Ja no ens valen les bones paraules, volem solucions"

Els alcaldes dels 14 municipis del Baix Penedès s'han plantat aquest dilluns davant el Palau de la Generalitat, a la plaça Sant Jaume de Barcelona, per reclamar més inversió a una comarca "menystinguda". "Ja no ens valen les bones paraules; volem solucions i estem aquí per dir prou", ha comentat el president del Consell Comarcal del Baix Penedès i alcalde de l'Arboç, Joan Sans. En un manifest que s'ha entregat a la consellera de la Presidència, Laura Vilagrà, els consistoris han reclamat actuacions "urgents" en múltiples departaments i una aposta "clara" per la comarca. En aquest sentit, confien que els pressupostos de l'any 2022 tinguin en compte les reclamacions i millorin la inversió dels últims exercicis.

L'acte ha començat al voltant de les deu del matí, quan els diferents alcaldes de la comarca han desplegat una pancarta a la plaça Sant Jaume on es podia llegir "El Baix Penedès existeix". Seguidament, els representants dels diferents municipis han accedit al Palau de la Generalitat, on han estat rebuts per la consellera Vilagrà. A l'interior, els alcaldes han mantingut una trobada que ha durat aproximadament mitja hora amb la directora general d'Administracions Locals, Montserrat Fornells, i el secretari de Governs Locals i de Relacions amb l'Aran, David Rodríguez. Segons Sans, la trobada ha estat "satisfactòria", ja que el Govern s'ha compromès a mantenir una altra reunió "en un termini curt" per tractar les principals problemàtiques del territori.

No obstant això, assegura que seguiran pressionant a l'administració perquè aquest compromís es tradueixi en actuacions sobre el territori. "Necessitem actuacions immediates en molts camps, com ara la sanitat, serveis socials, seguretat; després de tants anys d'injustícies necessitem capgirar el mitjó", ha apuntat Sans. En aquest sentit, les diferents institucions de la comarca no descarten impugnar els pressupostos en cas que la inversió sigui insuficient.

Per altra banda, el president del Consell Comarcal del Baix Penedès ha explicat que la concentració s'ha celebrat aquest dilluns per evitar que el Govern ignori els greuges que pateix el territori. "Hem esperat que l'executiu s'organitzi i estigui preparant el pressupost de 2022", ha comentat Sans.

Més inversions i millores en la mobilitat

El manifest entregat aquest dilluns per part dels alcaldes reuneix les principals reclamacions que fa el Baix Penedès a la Generalitat. En el document, els ajuntaments i el Consell Comarcal recorden que el Baix Penedès acumula cinc anys consecutius sent la comarca amb menys inversió a Catalunya, malgrat tenir més de 100.000 habitants i liderar el creixement poblacional. Alhora, subratllen que la inversió real per habitant ha passat dels 51 euros als 10 euros –entre 2015 i 2017-, la ràtio més baixa de tot el país.

També destaquen els problemes en termes d'ocupació, ja que el Baix Penedès és la comarca amb més atur de Catalunya des de l'any 2007, amb més del 20% de població activa sense feina. "Malgrat tot, no rebem cap ajut ni tenim programes específics per lluitar contra aquest greu problema", assenyalen.

En termes de mobilitat, recorden que el Baix Penedès és una de les poques comarques que continua tenint peatges, concretament els de la C-32 sud. El manifest apunta que un viatge d'anada i tornada a Barcelona costa 22 euros sense descompte, un import que fa "inassumible" que una empresa es vulgui establir a la comarca per donar servei a l'àrea metropolitana.

Pel que fa al transport públic, lamenten que no tinguin ni veu ni vot a l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM) malgrat ser considerats Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Destaquen que a la comarca es paguen "els bitllets de tren més cars", denuncien que el servei és "deficitari" i que les connexions de transport públic cap al sud tenen un ampli marge de millora.

L'escrit també qualifica el Baix Penedès de territori "trinxat" i de ser "el pati del darrere de Barcelona". "Hi passen tres autopistes, línies de tren, el corredor mediterrani, gasoductes i línies d'alta tensió", destaquen, tot apuntant que les línies de molt alta tensió (MAT) travessen "una de les úniques zones de la comarca que encara conserven el seu estat més natural".

A tot això, els alcaldes i el Consell Comarcal també reclamen mesures com ampliar l'oferta d'estudis de Formació Professionals (FP), ampliar els serveis bàsics de salut –com ara l'Hospital Comarcal i les diferents àrees bàsiques de salut- i millorar les dotacions de bombers, professorat o Mossos d'Esquadra.