"Llegir poesia  permet aturar la velocitat dels pensaments, ajuda a entendre els esculls de la vida i a endreçar-los, i a meditar abans de triar el camí en una cruïlla. M’agrada llegir un poema cada dia, agafar un llibre de la prestatgeria i obrir una pàgina a l’atzar. Els primers dies de confinament l’excés d’informació, les contradiccions, les pors i les incerteses varen esdevenir una boira espessa difícil de travessar. I d’una manera molt més impulsiva que racional vaig començar a gravar amb el mòbil el poema de cada dia i publicar-lo a les xarxes.

Els poemes escollits estan espigolats d’entre el llibres que tenia a casa, buscant l’equilibri entre gèneres, i focalitzant-me, tot i que no sempre, en poetes del segle XX, que carregaven a la seva esquena altres crisis, altres alarmes i altres pandèmies, com si la veu de l’experiència ens hagués d’ajudar a entendre alguna cosa.  L’amor per les petites coses, per la pròpia vida, per les altres persones, per la natura, l’amor propi, la mort i l’absència, són els grans temes dels poemes escollits. 

La poesia, si la deixem fer, abraça".

Anna Tomàs i Mayolas.

Anna Tomàs i Mayolas

Nascuda a Barcelona l’any 1971, tot i que des dels quatre anys visc al Penedès, a Vilafranca. Treballo en una administració pública i de mediadora. Curiosa i fàcilment emocionable, m’agrada compartir tot allò que em commou. Per aquest motiu fa deu anys vaig començar a col·laborar al blog  “Els orfes del senyor boix” fent ressenyes literàries, i des de fa un mesos també les publico a El 3 de Vuit i altra premsa comarcal. Gràcies a l’impuls dels amics del blog vaig començar a escriure’n un de propi “L’Anna al país de les meravelles” on hi abocava sensacions, pensaments i imatges. Ara només escric quan el cor m’ho demana i sovint ho escampo a les xarxes socials. Des de fa un any soc voluntària de lectura en veu alta de l’EVA354 a residències d’avis i àvies, una experiència que recomano vivament. La poesia fa temps que m’acompanya i em calma.