Catalunya podria arribar als 8,1 milions d'habitants el 2031 a causa de la immigració, segons l'Idescat

La població de Catalunya continuarà creixent a curt i mitjà termini i se situaria en 8,1 milions el 2031, segons l’escenari mitjà de les Projeccions de població de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat). Del 2021 al 2031 la població creixeria en 366.000 persones, principalment per efecte de la migració, ja que el creixement natural (naixements menys defuncions) serà negatiu en aquest període. A llarg termini, la població de Catalunya creixerà moderadament, se situaria en 8,4 milions d’habitants el 2041 i 8,7 milions el 2071. La majoria de comarques guanyaran població a mitjà termini. Segons l’escenari mitjà, l’any 2031 la població serà superior a l’actual a 35 comarques i l’Aran.

Les comarques situades al litoral i prelitoral són les que creixeran més. Concretament, les comarques que presentaran un major creixement en termes relatius seran el Moianès (10,0%), el Baix Penedès (9,3%), el Gironès (8,6%) i el Maresme (8,4%). Les seguirien la Garrotxa (8,1%), el Pla de l’Estany (8,0%), el Vallès Occidental (7,6%), el Vallès Oriental (7,3%) i el Tarragonès (7,3%). El Barcelonès tindrà un lleuger creixement de l'1,5%.

A l’extrem oposat, en sis comarques la població disminuirà a mitjà termini. Les comarques de la Terra Alta (‑5,7%), les Garrigues (‑2,5%), la Ribera d’Ebre (‑1,5%) i l’Alt Urgell (‑1,4%) serien les que perdrien més població en termes relatius. Les altres comarques que perdrien població són la Conca de Barberà (‑0,7%) i l’Alta Ribagorça (‑0,1%).

Estructura d’edats de la població futura

Com a resultat de la baixa natalitat, l’any 2031 la població de 0 a 15 anys haurà disminuït en 148.000 habitants (passaria dels 1,244 milions del 2021 a 1,096 milions el 2031). La disminució afectarà principalment les etapes d’educació primària i secundària obligatòria, que baixarien respectivament un 19,3% i un 11,8% respecte del 2021 perquè hi arribaran les generacions poc nombroses nascudes al voltant de l’any 2020. En canvi, la població augmentaria un 12,1% en les etapes d’educació secundària postobligatòria i d’ensenyament universitari perquè hi arribaran les generacions més nombroses nascudes al voltant de l’any 2010.

La població de 0 a 15 anys disminuirà en totes les comarques. Les comarques on més disminuirà en termes relatius són l’Alt Urgell, el Montsià i la Terra Alta. Les comarques on menys disminuirà són la Garrotxa, el Moianès i el Berguedà.

La població en edat de treballar, de 16 a 64 anys, augmentarà lleugerament, fruit dels saldos migratoris previstos. Aquesta població potencialment activa passaria de 5,022 milions el 2021 a 5,205 milions el 2031. La població de 16 a 64 anys augmentarà a 25 comarques i l’Aran, i disminuirà en 16 comarques. Les comarques on més augmentarà en termes relatius són el Gironès, el Vallès Occidental i el Pla de l’Estany. Les comarques on més disminuirà són la Terra Alta, la Ribera d’Ebre i les Garrigues. En paral·lel, la població en edat de treballar serà més envellida, perquè la població de 55 a 64 anys, tindrà un fort creixement i reflectirà el trànsit de les generacions plenes per a aquestes edats.

La població de més edat, la de 65 anys i més, ha augmentat de manera progressiva i constant en les darreres dècades i ho continuarà fent en el futur, ja que passarà d’1,474 milions el 2021 (el 19,0% de la població) a 1,805 milions el 2031 (el 22,3%). La població de 65 anys o més augmentarà en totes les comarques. Els majors augments relatius es produiran a l’Aran, el Moianès i el Baix Penedès. Les comarques on menys augmentarà són la Terra Alta, el Barcelonès i les Garrigues, que actualment ja són comarques molt envellides.

Naixements, defuncions i creixement natural

Durant els propers 10 anys a Catalunya hi haurà uns 617.000 naixements, una xifra un 10,8% inferior als 691.000 que s’han registrat en els darrers 10 anys. A totes les comarques hi haurà menys naixements en la propera dècada, respecte de la dècada anterior. En els propers 10 anys a Catalunya hi haurà 670.000 defuncions, una xifra un 3,2% superior a les 650.000 que s’han registrat en els darrers 10 anys. Les defuncions augmentaran a 18 comarques i l'Aran i disminuiran a 23 comarques.

La combinació de la baixa natalitat i l’envelliment de la població farà que en el conjunt del període 2021-2030 el creixement natural (naixements menys defuncions) sigui negatiu, de ‑54.0000 persones, mentre que en el decenni anterior havia estat positiu, de 41.000 persones. Només quatre comarques tindran saldo natural positiu: el Gironès (6.012), el Vallès Occidental (5.287), el Tarragonès (1.311) i el Pla de l’Estany (125), mentre que 37 comarques i l’Aran registraran més defuncions que naixements. En el decenni 2011-2020, un total de 19 comarques i l'Aran havien registrat més naixements que defuncions. El creixement natural serà negatiu en tot el període de projecció (cada any hi haurà més defuncions que naixements).

Migracions

El fluxos de migració amb l’estranger seran importants, amb més entrades que sortides. És per això que el creixement futur de la població de Catalunya està molt condicionat pel comportament dels moviments migratoris. D’aquí al 2031 es preveu una migració neta de mitjana de 42.000 persones per any. A més llarg termini, s’ha projectat un saldo mitjà de 35.000 persones per any.

Es preveu que la migració sigui positiva en totes les comarques catalanes, i compensaria el saldo natural de signe negatiu. En conseqüència, la migració serà el component del qual dependrà el creixement de la població en la majoria de comarques.

Escenaris de les projeccions de població de Catalunya, 2021-2071

L’Idescat proporciona tres escenaris de projeccions de població basant-se en diferents hipòtesis de fecunditat, esperança de vida i fluxos migratoris. Aquest informe se centra en l’escenari mitjà, que es considera el més plausible d’acord amb la dinàmica demogràfica actual.

Segons l’escenari mitjà de les projeccions de població, l’impacte de la covid-19 en la mortalitat, la fecunditat i les migracions es concentra als anys 2020 i 2021. L’escenari baix preveu un impacte més intens i durador de la pandèmia. La població seria de 7,6 milions el 2031. L’escenari alt preveu una recuperació més ràpida. La població seria de 8,6 milions el 2031.