Homofòbia a l'escola: la meitat dels alumnes LGBT senten insults homòfobs

"L'orientació sexual diferent de la de la majoria continua sense acceptar-se amb normalitat en moltes escoles. Segons un estudi de Stonewall, l'organització benèfica per la igualtat de persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere (LGBT) del Regne Unit, la meitat dels alumnes LGBT senten insults homòfobs "amb freqüència" o "sovint" a l'escola, cosa que, en opinió dels experts, és preocupant, perquè és un reflex del que succeeix a la societat.

"Es pot sentir un 'marieta' en un pati d'escola sense que el destinatari en cap moment hagi de ser homosexual, senzillament perquè encara no pot estar definida la seva orientació sexual. I es continua dient de manera intencionada en edats adolescents quan s'observen conductes que poden suggerir una orientació homosexual", indica Sylvie Pérez, professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. "Evidentment, pot tenir conseqüències negatives en la mesura que l'adjectiu s'assimila a un atribut o condició negativa de la persona. El que reben és que tot el que està relacionat amb l'homosexualitat és negatiu i menyspreable", afegeix.

Entre les conseqüències negatives d'aquests insults, es poden arribar a trobar dificultats en relació amb la salut mental. Com explica Adrián Montesano, professor dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC, "sentir aquests insults a curt termini pot tenir com a conseqüència l'experiència d'exclusió, de marginalització i d'estigmatització respecte al grup d'iguals, i això és una cosa que genera un malestar significatiu".

Més a llarg termini, hi ha una altra conseqüència fins i tot més greu: la interiorització de l'homofòbia. "En aquest sentit, ja no cal l'estímul de fora, el rebuig, sinó que s'incorpora com un relat més amb el qual un mateix conviu, la qual cosa pot comportar altres problemes a l'hora d'acceptar l'orientació sexual: com es desenvolupa la identitat personal, dilemes interns en relació amb la sortida de l'armari en diferents grups socials, família... Una sèrie de qüestions que poden tenir conseqüències en la salut mental", indica.

Una mostra d'això és que, segons l'estudi esmentat, més de quatre de cada cinc joves trans s'han autolesionat, igual que tres de cada cinc joves lesbianes, gais i bisexuals, cosa que els experts relacionen amb un sentit d'automenyspreu que es genera després d'un rebuig de l'entorn. "No és estrany que això passi quan els discursos socials heteronormatius oprimeixen la llibertat individual i la diversitat en l'expressió sexual i de gènere, tot i que autolesionar-se no és un mecanisme que es produeixi exclusivament en la comunitat LGTBI", explica Montesano.

Menys homofòbia en el futur

Malgrat aquesta realitat, els experts creuen que s'estan fent passos perquè la diversitat s'abraci amb normalitat des de la infància. I així ho reflecteixen les dades. L'estudi de Stonewall assenyala que fa deu anys la proporció d'alumnes LGBT que sentien insults homòfobs a l'escola era més elevada: el 2012, eren set de cada deu escolars els que es trobaven en aquesta situació.

En opinió del professor de la UOC, ara estem en un moment de multiplicitat de relats, alguns més inclusius i d'altres més heteronormatius o discriminatoris. "Des d'una perspectiva històrica, no s'ha de perdre de vista que hem avançat molt en aquest terreny per dos motius: primer, perquè ara aquestes dades es poden convertir en notícia, quan abans no serien una cosa noticiable, i segon, perquè en alguns contextos la diversitat està més normalitzada; fins i tot es pot donar el cas que ser heteronormatiu no sigui mainstream, sobretot en l'etapa de l'adolescència, en què l'exploració de la identitat és una de les tasques vitals més significatives. Avui dia vivim més que mai en un multivers i en un multidiscurs, incloent-hi totes dues polaritats."

És l'escenari que exposen estudis com el que va dur a terme COGAM fa dos anys, que assenyala que el 89 % de l'alumnat es mostra "gens d'acord amb el fet que l'orientació afectivosexual s'hagi d'amagar", o que el 89 % de la població percep les famílies homoparentals tan vàlides com les altres famílies. En això ha pogut influir que cada vegada hi hagi més models a la societat d'èxit professional i personal de persones que es declaren obertament LGTBI. Però, sobretot, és important el paper dels professors a les escoles, clau per evitar situacions discriminatòries derivades de la condició sexual de cadascú.

"D'una banda, són autoritats del discurs. Els nens, les nenes i els adolescents entenen els adults que tenen com a referència, com ara els professors, com a persones que legitimen o deslegitimen certs tipus de discursos. A més, crec que un paper coercitiu, de negació o de càstig, en qualsevol dels dos sentits, no ajuda, sinó que genera més problemàtica. Els adults han de ser capaços de ser com més inclusius millor, de contraposar, fer reflexionar i, sobretot, argumentar", assenyala Montesano, que explica que no es tracta de dir el que és vàlid o no, sinó d'argumentar i, a partir d'aquesta argumentació, legitimar o deslegitimar certs tipus de discursos.

"En l'ètica de les relacions sexuals i amoroses no podem dir que res és totalment cert; per això no es tracta d'adoctrinar, sinó d'argumentar. L'adult ha de tenir prou maduresa per, independentment de la seva condició, orientació o opinió personal, ser capaç d'abraçar aquesta diversitat argumental de la millor manera possible i no ser còmplice, ni per acció ni per omissió, del discurs o el relat dominant homòfob o trànsfob."

Des de casa també es poden combatre les reaccions homòfobes. Com explica Sylvie Pérez, no es tracta de fer una xerrada als fills, sinó de "reflexionar sobre això de manera molt íntima amb un mateix, per saber fins a quin punt de debò respectem els altres sense jutjar-ne la condició sexual. Cal poder exposar amb sinceritat els dubtes que tinguem i poder-nos formar, llegir, demanar informació…, per evitar caure en una perpetuació d'aquesta discriminació", indica. A més, és imprescindible generar espais de comunicació amb els fills de manera natural i adequada a cada edat, afegeix l'experta.

Una manera de fer-ho és, per exemple, fent servir els protagonistes LGTBI de sèries o pel·lícules com a excusa per poder parlar sobre la diversitat sexual. O assistir a esdeveniments o contribuir amb associacions a favor de la igualtat de persones lesbianes, gais, bisexuals i transgènere.

"El més important és visibilitzar i legitimar qualsevol forma d'estimar possible avui dia, que són moltes. Mai abans en la història hi ha hagut tantes formes socialment visibilitzades possibles d'estimar-se", recorda Montesano.