Verge: “Les violències masclistes són el principal problema de seguretat pública d’aquest país”

La consellera d’Igualtat i Feminismes, Tània Verge, sosté que les violències masclistes “són el principal problema de seguretat pública del país” perquè les poden patir “més de la meitat de la població” en diversos àmbits. Ho ha dit en una entrevista a l’ACN, on també ha apuntat que cal desenvolupar “protocols, eines i recursos” per poder donar resposta a cadascuna d’elles. La titular de la conselleria també ha valorat positivament que s’hagi tirat endavant la nova llei del ‘només sí és sí’ recordant que era qüestió “de justícia” reconèixer les agressions sexuals pel que són, ja que fins ara es posava el pes “en la víctima i no en l’agressor”. Tot i això, Verge ha insistit que cal una transformació “cultural”, i no només “punitiva”.

La titular de la conselleria ha apuntat que de cara a finals d’any es presentarà un pla nacional de prevenció, que posarà un focus important en les violències sexuals i el treball en els homes. “Té a veure amb la formació, així com la identificació de conductes normalitzades que perpetuen totes aquelles formes de violència i discriminació”, ha afegit.

De fet, segons Verge darrerament s’ha observat que hi ha més situacions que es denuncien, per exemple pel que fa a les agressions sexuals, incloent-hi també aquelles perpetrades per grups. “Fins ara havien estat molt estigmatitzades, però quan hi ha més acompanyament - tant social com institucional – també hi ha més força per poder denunciar-les”, ha subratllat.

Aquest escenari es complementa amb un reforç en els serveis d’atenció, que ja disposen de més professionals, més hores d’atenció i una major prevenció; però també en l’educació en sexualitats, que s’anirà aplicant de forma gradual. “Estem treballant perquè tan aviat com sigui possible puguem incorporar tota una sèrie de continguts que ajudin la gent jove a tenir més eines per conèixer el seu cos i tenir relacions personals i sexoafectives sanes”, ha afegit Verge.

El cas dels abusos a tres mosses

Precisament, aquesta major visibilitat va permetre fa uns dies posar sobre la taula el cas de tres mosses d’esquadra que van denunciar un metge del departament d’Interior per presumptes abusos sexuals. “Elles han expressat que no es van sentir prou acompanyades i que el procediment va tenir deficiències” ha explicat la consellera, “estem d’acord, i per això la resposta del nou govern és de tolerància zero”.

Verge ha destacat que l’estàndard d’actuació ha de tenir en compte unes mesures cautelars contundents, una investigació ràpida i un acompanyament eficaç. “Treballem amb cadascun dels departaments en la revisió de la millora els protocols vigents, i si algun departament o cos específic en té un de propi, també”.

Recursos per evitar els matrimonis forçosos

Un altre dels protocols que s’estan revisant és aquell que actua contra els matrimonis forçosos, una eina “relativament recent” que no va tenir tot el desplegament que “podia haver tingut” a causa de la pandèmia de la covid. D’altra banda, es continuarà amb les formacions que s’han portat a terme durant el darrer any arreu del territori, per facilitar als professionals la identificació de potencials situacions de risc.

“S’han format gairebé 400 persones en matèria de prevenció i abordatge de matrimonis forçats i hi ha una persona referent a cada vegueria per fer aquest acompanyament”, ha insistit Verge. Precisament, aquesta darrera setmana es va fer públic que dues germanes de Terrassa havien estat torturades i assassinades al Pakistan per renegar del matrimoni forçós amb els seus cosins. La consellera ha recordat que, sovint, en casos així se suma la dificultat de denunciar per una situació de risc d’exclusió social.

“Per això fem tota aquesta revisió del protocol, per posar-hi recursos suficients, més especialitzats”, ha dit, “és imprescindible una bona coordinació entre tots els serveis que poden fer aquesta detecció i acompanyament de les dones”.

Les tapes pels gots a les discoteques

Sobre l’anunci de la distribució de tapes per a gots en una vintena de discoteques que té com a objectiu evitar que algú hi pugui introduir drogues i cometre una agressió sexual, Verge ha valorat que es tracti d'una activitat de prevenció, però també ha retret que la mesura posa “la responsabilitat sobre les dones de vigilar el seu got” i no pas “sobre qui estaria introduint algun tipus de component químic en la beguda”.

La consellera ha avisat que aquestes submissions són una petita part en relació a la submissió més habitual: “la d’esperar que una dona hagi begut per aprofitar-se de la situació”. “Tenim dret a caminar pel carrer sense por i viure la vida sense patir agressions només per haver sortit a passar-ho bé”, ha recordat, “no s’ha de posar la responsabilitat sobre la víctima, sinó sobre l’agressor”.