La mare del vilanoví Enric Duran reclama a la UE la llibertat de l'activista, empresonat a França fa 10 mesos

La mare i el grup de suport al vilanoví Enric Duran, activista conegut com a 'Robin dels bancs', ha demanat aquest dimecres a la Comissió Europea que reclami a França la seva excarceració. Duran està en presó preventiva des del juny passat per un delicte de blanqueig de capital, en haver participat en un intercanvi de moneda entre euros i criptomonedes amb un home que hauria aconseguit els diners de forma fraudulenta. Duran, que va marxar de Catalunya l'any 2008, just quan començava un judici penal contra ell, va ser arrestat per les autoritats franceses el juny passat.

L'entorn de Duran s'ha reunit en els últims temps amb partits polítics catalans, les autoritats espanyoles a França i també amb les autoritats franceses a Catalunya, però de moment no han aconseguit que surti de la presó preventiva, tot i diversos recursos judicials presentats. De fet, asseguren que la continuació del seu empresonament i la dilatació dels temps de resposta als seus recursos per part de la justícia francesa es deuen a motivacions "polítiques" pel seu passat d'activista contra el sistema financer tradicional. Els seus advocats francesos admeten que tampoc tenen constància d'un cas semblant.

La mare de Duran lamenta les males condicions de vida de les presons franceses i de la seva saturació, ja que hi ha més percentatge de presos preventius que a la mitjana europea. També denuncia traves burocràtiques per poder comunicar-se amb el seu fill. Per això, considera que les condicions d'empresonament són més pròpies del "tercer món que d'Europa".

Aquest dimecres s'han concentrat una vintena de persones davant la delegació de la Comissió Europea a Barcelona, al Passeig de Gràcia, i han entrat al registre una carta del mateix Duran i les seves reivindicacions. Amb crits i pancartes a favor de l'activista, han denunciat la vulneració de drets de Duran i que es tinguin en compte les proves aportades a favor de la seva innocència.

Passat activista

L’any 2008, Enric Duran va generar un intens debat públic en anunciar que havia “robat” 492.000 euros a diferents entitats bancàries, amb préstecs que no tenia intenció de retornar amb l’objectiu de promoure un debat entorn del model financer capitalista i especulatiu i destinar els diners a finalitats socials. Va ser acusat d’un delicte d’estafa a 39 entitats bancàries i de falsedat documental, causa que va ser arxivada el 2023 per prescripció del delicte.

El jove va marxar de Catalunya just quan havia de ser jutjat i el passat 10 de juny les autoritats franceses van detenir-lo a París per un delicte de blanqueig de capitals. Després de passar dos dies en una comissaria el van enviar a un centre penitenciari proper a la ciutat de París.

L’usuari amb qui Duran va intercanviar monedes hauria comès un frau entre el 3 de juny i el 20 d’agost de 2024, per vendre productes per internet que després no enviava als compradors. Els diners que aconseguia de les vendes els intercanviava per criptomonedes amb diverses persones, entre elles Duran. Segons assegura el mateix Duran en un escrit, ell només va intercanviar monedes entre el 20 de novembre i el 13 de desembre de 2023, i del 5 de març fins al 20 d’abril de 2024, diversos mesos abans del període de temps en què s’hauria comès l’estafa de comerç electrònic.

Enric Duran afirma que desconeixia l’origen dels diners, la qual cosa ha intentat demostrar aportant a la causa la conversa que va mantenir amb l’usuari a través de la plataforma de compra i venda de criptomonedes localCoinswap. “El client em va mentir dient que volia invertir en bitcoin els ingressos del seu negoci de comerç electrònic. Les mentides van seguir des del principi fins al final”, subratlla. Segons apunta, la seva advocada, Laura Ben Kemoun, ha aportat una còpia de la conversa. I rebla: “Sense el meu historial com el ‘Robin Hood dels bancs’, no hauria passat aquests mesos en presó. Amb l’experiència de l’interrogatori, algú pot creure que la policia francesa estava més interessada a trobar una raó per inculpar-me que en la veritat”.