El Garraf es reivindica com a comarca capdavantera en les cures i l’atenció a les persones

Neix “Garraf, comarca cuidadora”, un projecte col·lectiu que aplega, per primera vegada, administracions, universitats, entitats i agents socials i econòmics, i que converteix les cures en un dels eixos centrals del desenvolupament comarcal.

La comarca del Garraf ha fet aquest divendres un salt endavant en la seva aposta per fer de les cures el motor del desenvolupament social i econòmic del territori, amb la posada en marxa del projecte “Garraf, comarca cuidadora”. Aquest compromís col·lectiu s’ha posat de manifest durant una Jornada de treball que ha tingut lloc aquest divendres a Vilanova i la Geltrú i que ha reunit una cinquantena de professionals dels sectors social i sanitari, a més de representants de les màximes institucions del país –Generalitat de Catalunya, Diputació de Barcelona, els sis ajuntaments de la comarca i el Consell Comarcal del Garraf–, universitats, empreses, entitats i agents socials i econòmics.

Xarxa pionera de treball cooperatiu

La trobada tenia com a objectiu analitzar les necessitats actuals i futures de la comarca pel que fa a l’atenció social i sanitària a les persones grans, dependents, amb problemes de salut mental o amb diversitat intel·lectual, entre altres, i establir una xarxa de treball conjunt que permetés millorar-ne la qualitat de vida, l’autonomia i l’atenció que se’ls dona des de les institucions.

En aquest sentit, Mònica Gallardo, presidenta del Consell Comarcal del Garraf, l’ens organitzador de la Jornada, va fer èmfasi en què “els canvis transformadors i amb capacitat per impactar realment en la vida de les persones només es poden aconseguir establint una xarxa estable de treball i de comunicació entre professionals, administracions, empreses, entitats i ciutadania”, i ha afegit que “aquest era l’objectiu de la Jornada: que tots ens poguéssim escoltar els uns als altres, una comunicació que és, alhora, la base del projecte “Garraf, comarca cuidadora”.

Aquesta xarxa pionera de treball cooperatiu, que situa el Garraf com un territori capdavanter, es va iniciar el 2018 gràcies a la consecució d'uns fons europeus i a l’acord entre el Consell Comarcal del Garraf i els sis ajuntaments de la comarca -Vilanova i la Geltrú, Sant Pere de Ribes, Sitges, Cubelles, Canyelles i Olivella–. La suma d'esforços va cristal·litzar en el projecte Envelliment Actiu, Saludable i Dependència, que actualment es troba en la seva segona fase –De la teoria a la pràctica– i que va comptar amb la participació de la Universitat Politècnica de Catalunya de Vilanova i la Geltrú; el Consorci Sanitari de l'Alt Penedès-Garraf, que agrupa els hospitals del territori; l'Institut de Robòtica per a la Dependència, especialitzat en recerca tecnològica; la Fundació Ave Maria de Sitges, dedicada des de fa dècades a l'atenció a la dependència; i l'agència d'innovació pública Neàpolis.

Impacte en les persones

La cooperació entre institucions al llarg d’aquests quatre anys ha donat com a resultat importants èxits que són la llavor del projecte “Garraf, comarca cuidadora”, alguns dels quals ja s'estan aplicant al dia a dia de les persones vulnerables. És el cas del projecte Never Alone, desenvolupat per la Fundació Ave Maria, una plataforma informàtica que, per una banda, coordina els diferents serveis (socials, sanitaris, judicials, comunitaris o familiars, entre altres) que necessita una persona amb dependència des del seu domicili i, per l’altra, monitoritza la seva situació (de salut o social) per detectar canvis i actuar el més aviat possible. La plataforma Never Alone s’està aplicant ja a col·lectius de Sant Pere de Ribes i està a punt d’expandir-se a altres municipis.

Per la seva banda, l'Institut de Robòtica per a la Dependència ha desenvolupat una solució robòtica per als centres sociosanitaris que automatitza funcions com ara el buidatge de la brossa i els trasllats de la roba o el menjar, cosa que permet als centres destinar més temps a la cura de les persones. L’IRD treballa actualment en la introducció de la robòtica a la llar, mitjançant petits robots socials, per aconseguir que les persones puguin allargar la seva estada al domicili el màxim de temps possible.

La UPC de Vilanova i la Geltrú, un altre dels agents participants en la fase inicial del projecte, desenvolupa actualment una aplicació dissenyada per detectar la fragilitat en els estadis primerencs de l’envelliment, per tal de poder actuar i allargar el temps de bona salut i que el temps de dependència o de mala salut (que actualment és de 19 anys de mitjana) sigui més curt.

Amb més de 1.800 persones del sector sanitari treballant en algun dels seus centres, el Consorci Sanitari Alt Penedès Garraf centra els seus esforços en la prevenció amb l’objectiu que l’evolució de la piràmide poblacional (que suposarà un increment important de persones grans i dependents en un futur proper a la comarca) no suposi el col·lapse del sistema sanitari. En paral·lel, treballen en la implementació de serveis als domicilis de les persones, per evitar els ingressos i els desplaçaments, i en la integració dels serveis sanitaris, per una banda, i social, per l’altra.

Finalment, l’agència d’innovació pública Neàpolis va crear un laboratori ciutadà en el qual van poder participar persones usuàries, expertes de l’àmbit social i de la salut i emprenedores. Després de detectar les necessitats existents, l’agència va engegar un programa d’acompanyament emprenedor que va finalitzar amb al creació d’una start-up que, a través d’una aplicació, vol optimitzar el servei d’atenció primària. Actualment, Neàpolis treballa en aplicar solucions relacionades amb la realitat immersiva.

Tecnologia i factor humà

La tecnologia –i la seva capacitat per millorar la qualitat de vida de les persones amb dependència–, unida al necessari factor humà associat a les cures va ser, precisament, un dels binomis centrals de la jornada. Maria Dolors Rusinés i Bonet, secretària general de Drets Socials de la Generalitat, va afirmar que “la tecnologia serà una de les claus de present i futur dels Serveis Socials a Catalunya”, un factor que va vincular als fons europeus Next Generation, dels quals va dir que seran “una eina que ha de contribuir a fer possible tot el que s’ha parlat durant aquesta Jornada, una oportunitat per millorar la vida de les persones i contribuir al procés de transformació social”.

Tenir accés als fons Next Generation en l’àmbit social és, precisament, una de les prioritats del Consell Comarcal del Garraf, segons va explicar la seva presidenta, Mònica Gallardo, que va posar el focus en què “aconseguir i coordinar aquesta font de finançament i altres que hi haurà en el futur és una de les feines principals que tindrà l’administració comarcal, una tasca que és part de l’acompanyament a les entitats i empreses, i que permetrà que el projecte de comarca cuidadora es desplegui més ràpidament i amb més força”.

La coordinadora de l’Àrea d'Igualtat i Sostenibilitat Social, Teresa Llorens, va destacar el paper central del sistema de cures en l’actual context social de post pandèmia, afirmant que “és un element clau en la resiliència, el benestar i la igualtat en els municipis”, i va insistir en la necessitat de posar “visibilitzar i reconèixer les cures -altament feminitzades– i el seu valor social, econòmic i polític”.

La Jornada de divendres va servir de context també per a la presentació del Manifest “Garraf, comarca cuidadora”, que pretén aplegar totes aquelles entitats, persones, empreses i institucions que vulguin sumar-se a la xarxa de treball establerta.