El Garraf i l’Alt Penedès, entre les comarques on la precarietat laboral i en l’habitatge ha provocat més desigualtats l’any 2021

La precarietat laboral i en l’habitatge han estat les principals causes per les quals Càritas Diocesana de Sant Feliu de Llobregat, durant el 2021, ha donat suport a 15.814 persones (6.246 llars). Un augment del 13% respecte al 2019, dades d’abans de la crisi de la covid-19. D’aquestes xifres, 2.688 persones (1.062 llars) corresponen a l’Alt Penedès, 9.488 persones (3.748 llars) al Baix Llobregat, 3.163 persones (1.249 llars) al Garraf i 475 persones (187 llars) al sud de l’Anoia. El 54% són dones (8.540 llars) i el 46% són homes (7.274).

Segons la memòria social 2021, publicada per Càritas, les diverses situacions provocades per l’escenari de post pandèmia, han fet que les persones que més han patit la crisi siguin les que ja tenien una situació personal i laboral de major vulnerabilitat. La pandèmia ha comportat que les diverses situacions existents, s’hagin vist agreujades per aquesta crisi. L’informe ressalta l’augment de les bretxes de gènere i de nacionalitat d’origen. Les llars amb dones soles i amb fills, les persones d’origen extracomunitari (56%) i en diferents situacions irregulars són les que estan patint les pitjors conseqüències d’aquest context i disposen de menys oportunitats. Cal destacar que el 68% de les llars que Càritas ha atès hi ha menors a càrrec.

L’augment de la bretxa d’edat és una de les conseqüències de l’impacte de la pandèmia que preocupa especialment. La meitat de les llars sustentades per menors de 45 anys es troben en situació d’exclusió.

Segons dades de Càritas, 1 de cada 10 persones que han necessitat ajuda, tenien feina. Cada vegada hi ha més que no poden triar com s’alimenten o no poden cobrir altres necessitats perquè no tenen prou ingressos. 11.623 persones han rebut ajuda per a cobrir necessitats bàsiques i 1.191 s’han beneficiat d’ajudes econòmiques.

Amb el programa de formació i inserció laboral i amb l’objectiu de millorar l’ocupabilitat i orientar els processos de cerca activa d’ocupació per a cada persona, han atès a 263 persones, 50 han rebut formació, han comptat amb 152 als itineraris i orientacions laborals i 58 persones han aconseguit feina. En aquest projecte es dissenya una estratègia individualitzada en funció de la situació personal i s’ofereix acompanyament durant tot el procés.

En la línia de facilitar un habitatge digne a persones en situació de vulnerabilitat, des de Càritas, el 2021, han incorporat dos nous equipaments, un d’ells, la Llar el Llimoner a Vilanova i la Geltrú (Garraf).

Segons Càritas, 1 de cada 3 persones, prop de 2.260.000 persones estan en exclusió social a Catalunya i d’aquestes 1,3 milions en exclusió social severa. Aquesta dada indica que la bretxa de la desigualtat a la nostra societat és elevada. La tendència l’observem en el darrer informe sobre exclusió i desenvolupament social a Catalunya, elaborat per la fundació FOESSA de Càritas.

La inestabilitat laboral ha afectat a prop de 400.000 llars a Catalunya, és una de les principals causes de la pobresa econòmica. La parcialitat i la temporalitat dels contractes laborals, impedeix a les persones poder desenvolupar un projecte vital estable.

La precarietat de l’habitatge és un altre dels principals factors d’exclusió. Genera una reducció dels recursos de les famílies on més de 900.000 persones a Catalunya pateixen inseguretat a l’habitatge i més d’1,3 milions viuen en un inadequat.

L’auge en l’ús de la digitalització que ha suposat la pandèmia, ha generat que prop d’1 milió de llars a Catalunya es trobin en situació de manca d’aparells adients o no disposen de connexions il·limitades o de les competències necessàries. Comporta una pèrdua d’oportunitats, tant d’accedir a prestacions socials, formació o oportunitats laborals.

Segons la memòria de Càritas, l’ingrés mínim vital (IMV) i la Renda garantida de ciutadania (RGC) només està arribant al 13% i al 28%, respectivament, de les persones en situació de pobresa severa. Prestacions que es van dissenyar com a la darrera xarxa de protecció, no està arribant de manera eficient a aquelles que més ho necessiten.

Per abordar aquestes incidències i protegir les persones de les situacions que generen vulnerabilitat i exclusió social, s’ha de reclamar a les administracions unes polítiques decidides que posin els drets i la dignitat de les persones en el centre, cal solucionar les problemàtiques de l’habitatge, de la precarietat laboral i augmentar la cobertura de les rendes bàsiques.