Dismòrfia de l'autofoto: quan et compares amb imatges retocades o distorsionades per filtres

Segons l'INE, al voltant del 95 % dels menors d'entre 10 a 15 anys ha utilitzat l'ordinador o la tauleta en els últims tres mesos (dades de 2021). Al voltant d'un 70 % disposa de mòbil. Entre els 16 i els 24 anys, segons Statista, utilitzaven algun tipus de xarxa social en 2020. El primer pic del trastorn dismòrfic corporal (o TDC) apareix abans de la majoria d'edat, als 16,4 anys, segons es desprèn de l'estudi sobre TDC elaborat per la Universitat Catòlica de Xile. Són xifres que formen la realitat actual: les xarxes socials, tal com apunten els experts, augmenten i agreugen els casos de TDC.

Aquest trastorn, descrit per primera vegada a finals del segle xix i conegut llavors com dismorfofòbia, és una percepció distorsionada de la imatge que es té d'un mateix. Les persones que el pateixen (al voltant del 2 % de la població, amb lleugera prevalença d'homes sobre dones) veuen o creuen veure defectes en el seu físic que els fa desenvolupar comportaments obsessivocompulsius.

Però en els últims anys els experts adverteixen que les xarxes socials (especialment les més visuals, com TikTok o Instagram) han aguditzat aquest problema. El Boston Medical Center parla d'un nou fenomen conegut com dismòrfia de l'autofoto per referir-se a un nou tipus de pacients que estan acudint cada vegada més a les consultes dels cirurgians plàstics. La seva petició: assemblar-se a les fotos que publiquen d'ells mateixos a les xarxes socials després de diversos filtres.

"Les xarxes socials, juntament amb la publicitat, són els mitjans que més afavoreixen l'exposició pública de cossos i la seva categorització. I funciona bé aquesta categorització perquè d'alguna manera hem estat els seus consumidors passius i l'hem arribat a normalitzar", explica Mireia Cabero Jounou, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC). A les xarxes socials es publiquen "les nostres millors fotos en els nostres millors moments i millors posicions", afegeix, "la qual cosa fa que adoptem una dimensió diferent dels nostres cossos".

Així afecta homes i dones

Segons l'estudi Core Clinical Features of Body Dysmorphic Disorder de la Universitat d'Oxford, les àrees que més preocupen les dones afectades pel TDC solen ser nas, cuixes, malucs i pell; en els homes, cabells (alopècia), músculs i genitals. Així mateix, les asimetries presentades en ulls i fosses nasals es converteixen en una obsessió per aquests pacients, que solen estar infradiagnosticats i acaben passant per quiròfan quan el que necessiten és teràpia psicològica. "Aquest és el risc: que l'operació s'entén com un mitjà per la resolució del problema quan el problema és psicològic", indica Cabero.

Els resultats de l'operació solen augmentar la frustració en lloc d'eliminar-la. Els qui pateixen de TDC solen presentar aquests símptomes:

Conductes de camuflatge que alteren el seu dia a dia, amb maquillatge o adoptant angles o postures que els afavoreixen.

-Comparació amb un mateix i amb els altres.
-Verificació (es miren compulsivament al mirall).
-Cura i higiene excessives.
-Pessigar-se la pell.
-Inseguretat.
-Baixa autoestima.
-Conductes evitatives (cancel·lar cites, per exemple, per no ser jutjats).

Buscar referències irreals

Segons els experts, el TDC pot agreujar-se entre els qui el pateixen o pot afectar de manera especial els adolescents a causa d'aquesta exposició contínua a les xarxes socials, la qual cosa entraria en el concepte d'aquesta dismòrfia de l'autofoto. Aquesta cerca de la perfecció comparant-se amb rostres i cossos que no són reals és crítica en l'adolescència. "En aquesta etapa és bàsica la comparació amb els altres. Busques grups d'iguals, busques el teu lloc. Els referents externs són molt importants. Si en aquesta cerca tens referents que no són reals, estem perduts: et compares amb una cosa que no existeix i el teu nivell d'exigència és increïble", indica Montserrat Lacalle Sisteré, professora col·laboradora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació de la UOC. I aquest és un dels grans problemes: la nova publicitat s'esmuny camuflada mitjançant els influenciadors a les xarxes socials. Són personatges que publiquen fotos retocadíssimes i darrere les quals, sovint, hi ha professionals que els vesteixen, pentinen i maquillen.

Lacalle considera que el TDC pot afectar més gent o agreujar els casos ja existents: "Ens mostren com un ideal una cosa que no és perfecta i que no és la realitat. No m'estic comparant amb la model de cos perfecte, sinó amb un muntatge de Photoshop".

La dismòrfia de l'autofoto fa que els investigadors canviïn el seu focus: han interioritzat l'ideal de primesa i la insatisfacció corporal "que ens afecta tots, però que comença a ser TDC des del moment en el qual modifica les teves conductes", explica Lacalle. Aquest consum actiu (interacció en xarxes) enfront del passiu de l'era analògica també afecta de manera diferent els usuaris de xarxes. Aquesta proximitat amb els famosos els fa més assolibles, ja que ens comuniquem en un mateix pla, d'igual a igual. Respecte a Instagram, és ben coneguda la polèmica que va envoltar Mark Zuckerberg quan The Wall Street Journal va publicar al setembre de 2021 documents interns que havien alertat el magnat de la toxicitat d'aquesta xarxa social per a les adolescents. Fins i tot sabent que Instagram (una xarxa basada en el judici de l'aspecte físic dels altres) empitjorava la relació amb el seu cos d'un terç d'aquesta població o que n'elevava els nivells d'ansietat i depressió, Zuckerberg va decidir mantenir-los ocults.

La prima de bellesa i la penalització per lletjor

Aquest ideal de perfecció no ve del no-res, sinó del biaix d'acceptació que implica ser bell. Existeixen dos conceptes, "prima de bellesa" i "penalització per lletjor", encunyats per l'economista Daniel S. Hamermesh: al llarg de la seva vida, les persones més belles reben salaris més alts (s'estima en uns 230.000 dòlars més). Per contra, les persones menys agraciades reben una penalització econòmica pel fet de ser-ho: Iris Bohnet, professora de Harvard, parla d'un salari fins a un 13 % més baix en homes occidentals; en el cas de les dones, la bretxa és menor, però a Orient la baixada de salari en elles pot superar el 31 %. "S'ha construït socialment una exigència cap al cos de la dona, cosificada i prototipada per a la publicitat i la cultura patriarcal", indica Cabero.

Les dones d'entre 16 i 25 anys passen fins a cinc hores a la setmana fent autofotos, retocant-les i compartint-les a les xarxes socials, una cosa que comporta un alt risc per a l'autoestima i l'autopercepció. També s'indica que les persones que necessiten elevar la seva autoestima pugen autofotos amb més freqüència. Aquest xoc amb la realitat (veure's al mirall i comparar-se amb les autofotos retocades) agreuja els trastorns de dismòrfia.

El TDC necessita de teràpia psicològica, però l'acceptació d'un mateix es pot treballar, diuen els experts. Montserrat Lacalle és clara sobre aquest tema: "Tenim la responsabilitat social de protegir els adolescents. Aprendre a acceptar-se és vital, i les xarxes socials en aquest sentit només porten insatisfacció. Cal cuidar la salut mental i aprendre a gestionar els conflictes veient les xarxes socials com el que són, un món d'aparences".