La primària alerta que els problemes de salut augmentaran per la crisi econòmica i que falten recursos per atendre'ls

Professionals sanitaris consultats per l'ACN esperen que Salut pugui complir amb les inversions promeses a l'atenció primària, sacsejada per la pandèmia i amb 'vells' problemes com la sobrecàrrega de feina, i més tenint en compte la tensió econòmica dels propers mesos. "Com a porta d'entrada al sistema, serem els primers a veure els problemes de salut derivats de les dificultats econòmiques", adverteix Antoni Sisó, de la CAMFiC, que confia en la paraula del conseller Argimon però li demana "traçabilitat" en les inversions. Meritxell Sánchez-Amat, del FoCAP, recorda les retallades de fa una dècada a la primària i demana que com a mínim se'n blindi el pressupost. David Oliver, del SATSE, insta a "posar fil a l'agulla" a les inversions.

Davant d'una crisi, cal una atenció primària forta. Així ho destaquen aquests representants d'organitzacions professionals que treballen a l'atenció primària. "Quan les persones tenen problemes econòmics, també en tenen de salut. Molts estan relacionats", constata el president de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), el doctor Antoni Sisó. "Una atenció primària forta aporta un major benefici al conjunt de la població, tant en salut com en la sostenibilitat del sistema", apunta la presidenta del Fòrum Català d'Atenció Primària (FoCAP), la doctora Meritxell Sánchez-Amat.

També coincideixen a opinar que, si la covid havia de reforçar la musculatura de la primària, s'estan trobant amb els mateixos problemes d'abans de la pandèmia. "Semblava que tot havia de canviar, però estem en un funcionament bastant similar al d'abans de la pandèmia", observa aquesta metgessa de família, que creu que la pandèmia ha estat una "oportunitat perduda" per reforçar el nucli dels equips d'atenció primària (EAP), conformats per metge, infermera i administratiu, així com treballador social i auxiliar d'infermeria.

"Els problemes de l'atenció primària continuen sent els mateixos que el 2019, de falta de recursos humans i de solucions organitzatives. El problema número 1 el 2022 és la manca de recursos humans i concretament de metges de família", recalca el president de la CAMFiC.

"La fase aguda de la covid ja ha passat, però la situació a l'atenció primària continua estant molt tensada. Els professionals ens hi dediquem molt, al 100%, però dos anys i mig de pandèmia i deu de retallades han fet molt mal a la plantilla", lamenta David Oliver, delegat de SATSE Primària Girona i portaveu d'aquest sindicat, que alerta que la sanitat s'ha instaurat en un sistema "gairebé low-cost" i que, per sortir del que considera un "forat", calen inversions.

Entre els recels i la confiança

Davant aquesta situació, i amb la reclamació històrica de dedicar el 25% del pressupost sanitari a l'atenció primària encara lluny, aquests professionals esperen que el Departament de Salut pugui complir amb les inversions anunciades i dotar-los de més recursos. En aquests moments, el Govern es troba negociant els pressupostos del 2023; uns comptes que tindran el sostre de despesa més alt de la Generalitat per "pal·liar els efectes de la crisi econòmica, social, la inflació i de l'increment dels tipus d'interès", segons va assegurar l'executiu.

Des del FoCAP i SATSE tenen dubtes que l'atenció primària rebi les inversions necessàries mentre que des de la CAMFiC confien en la gestió que està fent el conseller de Salut, Josep Maria Argimon, que per la seva banda ha reconegut que una de les principals preocupacions és el pressupost. "Hi penso cada nit", va afirmar Argimon aquest divendres a TV3. "El conseller Argimon té crèdit, però ara vénen temps complicats i hi ha unes inversions promeses, de les quals volem traçabilitat", demana el president de la CAMFiC.

"La situació és la mateixa des de fa anys. Hi ha molt bones paraules però cap fet. Ens preocupa haver de seguir treballant d'aquesta manera. Cada cop més companys abandonen la feina perquè no suporten les condicions laborals i la sobrecàrrega de feina. No veiem la llum al final del túnel. Ens preocupa molt. Cal aquesta inversió i posar fil a l'agulla", diu el portaveu del sindicat d'infermeria SATSE, que no descarta mobilitzacions si no es posen sobre la taula millores en les condicions laborals.

"El que creiem que s'hauria de fer, si hi ha problemes de pressupost, és blindar el de l'atenció primària, però temem que se'ns retalli perquè és el més ràpid de fer. És més fàcil acomiadar gent o deixar de contractar i estem més repartits i fragmentats en el territori, amb menys resposta", raona Sánchez-Amat, que recorda que "les retallades de la crisi del 2008 van afectar més l'atenció primària". "En la pandèmia, hi ha hagut més inversió en atenció primària, però és insuficient", rebla.

Més enllà de les inversions: planificació de professionals i solucions organitzatives

La presidenta del FoCAP assenyala que, a més d'inversions econòmiques, "cal dotar de més capacitat de decisió i influència l'atenció primària dins del sistema". En una línia similar s'expressa el president de la CAMFiC: "Hi ha canvis que es poden tirar endavant i que no costen diners, sinó que requereixen compromís polític perquè l'atenció primària sigui l'autèntica porta d'entrada del sistema sanitari".

Sisó reclama dotar de prestigi la medicina de família, sobretot des de les universitats, i creu que la imatge que moltes vegades s'enduen d'aquesta especialitat els estudiants és el d'un professional "angoixat, ple de papers i que no té temps per aixecar-se per tocar la panxa d'un pacient". "Això és el que no ens podem permetre. Hem de fer que els metges de família tinguin temps per aixecar-se de la cadira i explorar els pacients; per impartir docència i fer recerca", ressalta.

Sobre la manca de professionals, el president de la CAMFiC es mostra molt preocupat per les "jubilacions massives, especialment de metges de família, dels propers anys". "Entraran molts menys professionals que els que es jubilaran", adverteix.

Per la seva banda, el portaveu del sindicat SATSE alerta que la ràtio d'infermeres per habitant a Catalunya i l'estat espanyol es troba molt per sota de la mitjana europea i denuncia que la llei que ha de permetre incrementar-ne les plantilles es trobi aturada al Congrés dels Diputats des de fa temps. Un informe presentat pel Consell General d'Infermeria (CGE) aquesta mateixa setmana recull que Catalunya té una ràtio de 653 infermeres per 100.000 habitants i necessitaria més de 13.000 professionals per situar-se en la mitjana europea, que és de 827.

Els professionals sanitaris també miren de recuperar des de fa mesos aquella activitat que es va veure frenada per l'impacte més dur de la pandèmia. Un dels reptes és trobar l'equilibri entre la presencialitat i la visita telefònica i telemàtica, que la covid va fer augmentar molt. "L'objectiu és atendre bé la població i si atendre bé es fer una visita virtual o telefònica, perfecte, però no ha de ser una norma ni obligatorietat. Hem de ser prou flexibles per donar la resposta idònia a cada pacient", reflexiona Sánchez-Amat.

"Tenir el mateix metge durant 15 anys redueix el risc de morir un 25%"

Per a la presidenta del FoCAP, una altra de les preocupacions en aquests moments és que no s'està fomentant la longitudinalitat, és a dir, aquell vincle que es forja entre l'usuari i el metge i infermera gràcies a una relació continuada al llarg del temps. "Caldria dir fort i clar que si tens el mateix metge durant 15 anys el risc de morir es redueix un 25%", exposa Sánchez-Amat, d'acord amb un estudi que es va fer a Noruega, els resultats del qual es van publicar l'any passat.

"Si un fàrmac aconseguís aquesta dada, que és molt cridanera, ens el vendrien al preu que voldrien i els governs estarien obligats a proveir-lo, però som l'atenció primària i això no passa", conclou.