Els Mossos incorporaran més càmeres de pit pels agents d'ordre públic i també de seguretat ciutadana

El director general de la Policia, Pere Ferrer, ha anunciat aquest divendres que els Mossos d'Esquadra incorporaran a partir de l'any que ve més càmeres de pit, no només per als agents d'ordre públic sinó també, sempre que es pugui, per agents de seguretat ciutadana. Actualment el cos en té unes 150 i aquest increment dels propers anys seria per pal·liar el fet que no existeixin al mercat càmeres específiques per a llançadores de projectils de foam. Ferrer ho ha explicat en la seva compareixença a la comissió d'estudi sobre el model policial del Parlament, on ha remarcat que els dispositius d'ordre públic ja s'han dotat en els últims anys de més càmeres i sistemes de transmissió d'imatges per coordinar i preveure millor l'actuació policial.

L'increment de càmeres beneficia tant agents com ciutadans, ha dit Ferrer, però caldrà més pressupost i canviar mètodes interns de treball del cos, que també haurà d'incrementar la capacitat d'emmagatzematge audiovisual.

En aquest sentit, ha destacat la importància de l'ús dels drons i la millora de la geolocalització de les furgonetes de la Brimo, cosa que també ha permès fer actuacions més "quirúrgiques". Des del 2019 Interior ha invertit 10 milions d'euros en material tecnològic, protecció pels agents d'ordre públic, vehicles i munició.

El director general també ha explicat que la major part de la feina de les unitats d'ordre públic són tasques de seguretat ciutadana i de suport, i que només el 10 o 12% del temps són feines específiques d'ordre públic. Així, de les 250.000 hores que la Brimo va fer entre gener i agost d'aquest 2022, unes 120.000, un 48%, van ser tasques de suport com trasllats de persones, vigilàncies d'edificis o dispositius de trànsit. El 40%, unes 100.000 hores, van ser de seguretat ciutadana, amb presència policial efectiva per tal de fer dissuasió i tenir temps de reacció adequats. Només el 12% de les hores, unes 32.000, van ser d'ordre públic en manifestacions, desnonaments, actes esportius, controls antiterroristes, proteccions de personalitats o assalts a plantacions de marihuana. Finalment, el temps de reacció va suposar l'1% de les hores.

En el cas de les ARRO, la distribució dels temps va ser similar. Un 63% del temps va ser de seguretat ciutadana i un 24% va ser temps de suport. Per això, Ferrer creu que aquesta polivalència cal ampliar-la també a altres unitats.

Ferrer ha explicat que les conclusions de la comissió d'investigació sobre ordre públic del 2013 al Parlament s'han complert majoritàriament. Algunes de les mesures, a més, s'han anat actualitzant en els últims anys, però ha reconegut que cal augmentar la transparència i la traçabilitat de les actuacions per tal de complir les recomanacions de l'Alt Comissions de Drets Humans de l'ONU.

Per últim, Ferrer, preguntat per la seva continuïtat al càrrec després que JxCat hagi abandonat el Govern, ha dit que sempre està a disposició del conseller i del president de la Generalitat.

Després de Ferrer han comparegut els comissaris David Boneta, cap de la comissaria superior de Coordinació Territorial, i Marta Fernández, cap de la regió policial de Barcelona, que han explicat el funcionament i tasques de les unitats territorials del cos.

Els últims en comparèixer han estat Adriana Ribas, coordinadora d’Amnistia Internacional (AI) a Catalunya i Anja Bienert, responsable del Programa Policia i drets humans d’AI a Holanda.

Aquest divendres també havia de comparèixer també el fins fa pocs dies secretari general d'Interior, Oriol Amorós, però en cessar del càrrec pels canvis al Govern, la seva assistència s'ha anul·lat. Properament es podria citar la nova secretària general.