Famílies de nens amb autisme alerten que més hores de vetllador no són suficient i reclamen més recursos i acompanyament

El Departament d'Educació ha posat en marxat aquests dies un nou contracte de vetlladors que suposarà 7.000 hores més setmanals d'aquesta figura a les escoles catalanes. Aquests vetlladors atenen alumnes amb necessitats educatives específiques, entre ells nens amb trastorn de l'espectre autista. Famílies d'aquests alumnes reclamen més recursos com aquests però alerten que amb això no n'hi ha prou i que calen altres tipus de professionals, amb més formació, i més informació i acompanyament. Des d'Aprenem Autisme coincideixen en el diagnòstic i alerten que més hores de vetllador no és sinònim d'inclusió, aspecte en el que coincideix la directora general d'Inclusiva, Laia Asso, que parla d'introduir millores.

En aquest inici de curs s'han escoltat diverses reclamacions per manca d'hores de vetllador per atendre alumnes amb necessitats educatives específiques. En declaracions a l'ACN, Asso explica que en aquest principi de curs encara estava vigor el contracte anterior, amb 47.000 hores de vetllador, i per tant si s'han produït diagnòstic nous o canvis hi ha pogut haver una disminució "relativa". Aquesta setmana però ha entrat en funcionament el nou contracte, amb 54.000 hores de vetllador a repartir entre tots els alumnes que les necessiten. El total d'hores ve condicionat pel pressupost disponible.

El cas del trastorn de l'espectre autista

Esther Silva, Patrícia Giménez i Emili Navarro són pares d'alumnes diagnosticats amb trastorn de l'espectre autista. Els tres coincideixen en explicar a l'ACN que els ha mancat informació i acompanyament tant en el procés de tria del centre com l'acompanyament posterior. Silva assegura que en molts casos depenen de la voluntat dels professionals que atenen els seus fills i que també hi ha una manca de "control" dels plans individuals que es fan en cada cas. Aquesta mare diu que sovint la solució que els plantegen és més hores de vetllador però afegeix que "hores per hores no funciona".

Del mateix parer és Susi Cordón, directora d'Aprenem Autisme, que en una entrevista amb l'ACN afirma que sembla que a més hores de vetllador, més inclusió i es mostra convençuda que això "no té perquè ser així". Hi coincideix Asso, tot i que lamenta que malgrat l'increment d'hores es mantindrà la sensació de mancança d'aquesta figura.

Més recursos però també repensar el sistema

Totes les parts semblen coincidir en el diagnòstic de la manca de recursos i en la necessitat de repensar-los. De fet, Asso manifesta que des de la seva secretaria es treballa per aconseguir el màxim de recursos i que es continuarà fent però apunta que també s'ha de mirar com s'estan destinant els que ja hi ha i on hi ha línies de millora. Entre aquestes apunta a la necessitat d'unificar els criteris per assignar un recurs, ja que s'han trobat divergències entre serveis territorials.

Així, aposta per una combinació entre aconseguir més recursos i treballar perquè els que hi ha garanteixin realment un sistema inclusiu. Per exemple, reconeix que es poden donar situacions en què un Suport Intensiu a l'Educació Inclusiva (SIEI) organitzat amb alumnes de diferents edats i amb la dotació que correspon s'acabi convertint en un espai fora de l'aula que agrupa aquest alumnat. Per tant, aquest no seria l'objectiu d'inclusió buscat.

Per a Asso, una de les principals prioritats passa també per oferir més formació tant a docents com a tot el personal educatiu que tracta amb els alumnes amb autisme en el seu dia a dia. De fet, algunes famílies lamenten que aquesta formació no és l'adequada en alguns casos. L'objectiu és "reduir barreres de comprensió" i establir millores que permetin fer "més amable" el dia a dia de l'alumne.

De la seva banda, Cordón exigeix també al Departament d'Educació que faci plans individuals als centres per saber en quin punt es troben en quant a la inclusiva i què han de fer per millorar. En aquest sentit reivindica l'ús d'una eina coneguda com a 'índex d'inclusió' i també la feina de diagnòstic feta pel Síndic de Greuge en un informe.

El menjador escolar i les activitats extraescolar

Una altra de les reclamacions és que la inclusió vagi més enllà de les hores lectives. Així, Cordón assegura que un dels reptes és atendre correctament aquest col·lectiu en l'espai migdia i també en les activitats extraescolars. Aquesta carència la reconeixen des d'Educació però Asso assegura que s'hi està treballant.

La directora d'Aprenem apunta a una altra mancança: l'etapa postobligatòria. "A partir dels 16 anys és un desert", declara.

S'ha avançat però no tant

Actualment hi ha més de 17.000 alumnes d'infantil a secundària amb un diagnòstic dins del trastorn de l'espectre autista. Suposen gairebé un 1,3% del total d'alumnes i són el segon col·lectiu pel que fa a necessitats educatives específiques de suport B –és a dir, al marge de les relacionades amb vulnerabilitat econòmica o social-.

La sensació en quant a la sensibilització és de millora, tot i que les famílies lamenten que a l'hora de la veritat no sempre és així. En aquest sentit, Patrícia Giménez, mare d'una nena d'11 anys amb autisme, lamenta que ella es va trobar amb els mateixos problemes que altres famílies abans que ella i que famílies que ara accedeixen al sistema educatiu es troben els mateixos que va patir ella. "Passen les dècades i seguim igual", diu.

Navarro, pare d'un fill amb diagnòstic d'autisme, recorda també "moltes barreres des del principi" que el van portar a que ell mateix, com a docent, impulsés un projecte al seu centre per atendre el col·lectiu i va escolaritzar allà el seu fill. "Hi ha nens que no estan ben atesos a l'escola ordinària", sentencia. Reconeix la voluntat de tirar endavant iniciatives però insisteix que la nota de l'escola inclusiva "no arribaria a 3 sobre 10". Per a Navarro la principal urgència són "més mans".

Per conscienciar sobre tot plegat, Aprenem Autisme organitza el 13 de novembre el 'Correblau', una cursa oberta a tota la ciutania que se celebrarà al Fòrum de Barcelona.

El cas de l'Escola Vora del Mar de Cubelles

A l'Escola Vora del Mar de Cubelles, fa més de deu anys que treballen l'educació inclusiva. Aquest curs hi ha una vintena d'alumnes amb necessitats educatives especials, que son atesos per 2,5 unitats SIEI -formades per una mestra especialitzada i una educadora- i per tres vetlladores. Aquestes últimes treballen, en conjunt, 45 hores setmanals que distribueixen dia a dia en funció de les necessitats de cada infant. La direcció diu que han de filar molt prim a l'hora de distribuir-les. Per exemple, el suport als infants durant la mitja hora del pati l'assumeixen altres mestres per a què les vetlladores puguin centrar el seu servei exclusivament a les hores lectives.

El centre lamenta que les necessitats de l'alumnat amb trastorns de conducta són molt més grans que els recursos de què disposa l'escola. "El Departament proclama una aposta per l'educació inclusiva però després no ho vesteix de recursos, en absolut", critica la directora, Mercè Garcia, que reclama més mestres especialitzats, logopedes i fisioterapeutes "perquè, si l'alumnat estigués en una escola d'educació especial, segur que tindria aquests professionals". "Tots creiem en un model d'escola per a tots els infants, però cal invertir en personal adequat", recalca.

Davant la falta d'especialistes, assegura que les vetlladores acaben assumint responsabilitats que no els pertoquen. Recorda que el seu rol a l'aula s'hauria de basar en acompanyar aquells infants que necessiten un adult per desplaçar-se, per fer algunes activitats o per menjar. Actualment, explica Garcia, també han de contenir infants quan tenen una crisi o bé han de perseguir alumnes que surten corrents de l'aula, "els quals es troben en un moment de desregulació emocional i sovint responen amb violència i rebuig físic".

"A la majoria d'escoles tenim unes vetlladores excepcionals que es dediquen al servei del centre per sobre de les seves responsabilitats, i això a nivell professional no ho tenen valorat", afegeix Garcia, que recorda que el personal cuidador té titulació de monitor de lleure "però no està format amb les mateixes aptituds pedagògiques que un mestre d'educació especial". També recorda que tenen un contracte discontinu i assegura que el sou no s'ajusta a les tasques reals que fan.

Garcia insisteix en demanar al Departament més personal especialitzat i reclama que no es supleixin aquests professionals amb vetlladors. Assenyala que la falta de professionals és una situació que "cansa molt" el personal de l'escola, però especialment a les famílies que havien matriculat els seus fills confiant en un projecte inclusiu "que moltes vegades no acaba responent a les necessitats reals perquè no hi ha recursos".