La descentralització del sistema sanitari públic a Catalunya

Amb aquesta proposta no es pretén traspassar autoritat de la Generalitat de Catalunya cap a altres administracions, sinó compartir el govern de les competències en matèria de salut. I en conseqüència en el seus òrgans de govern hi participen totes les administracions amb competències que es desenvolupin en aquell territori. Alhora que aquestes competències –fins ara disperses- s’agrupen sota un mateix òrgan de presa de decisions.

Els criteris per la creació d’aquests òrgans són l’acord de les administracions locals del territori; la presència de proveïdors per donar cobertura integral i integrada de serveis sanitaris i de salut; la integració de totes les competències, línies i serveis de les diverses administracions en aquell territori, pel que fa a la governabilitat i la presa de decisions; l’assumpció de la separació de funcions entre la governabilitat i la gestió dels recursos sanitaris i d’atenció a la dependència assistencials i no assistencials; l’existència d’un nombre i estructura de població adequada que permeti aplicar criteris d’equitat i eficiència en la prestació dels serveis; i l’aportació per part de totes les administracions participants de les seves bases capitatives corregides, de manera que permetin la suficiència financera de la nova institució.

Es proposa que els Órgans de govern Territorials tinguin una composició paritària: 50% dels seus membres en representació de la Generalitat de Catalunya (Departament de Salut i de Benestar i Família), i 50% en representació dels Ajuntaments del territori, tan individualment com mitjançant representants dels Consells Comarcals. Els proveïdors del territori estaran presents en l’òrgan de govern del Consorci, amb veu però sense vot.

El President serà un representant del Departament de Salut, designat per la Consellera del Departament, i el seu vot serà de qualitat en cas d’empat en les votacions.

En els nous Òrgans de govern participaran els ciutadans a través dels ens locals i els professionals a través dels proveïdors. Així mateix els consells de participació dels professionals, associacions de veïns, de col•lectius de professionals, etc., seran partícips en l’evolució del model sanitari actual al dels nous Ens Territorials.

Les seves funcions principals seran les següents:

- Participar en la planificació i avaluació dels serveis sanitaris, de salut pública i d’atenció a la dependència del seu àmbit territorial, sota les directrius del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya.

- Marcaran les prioritats de les intervencions sanitàries en el territori, tenint en compte les directrius del Pla de Salut i alhora i atenent el seu coneixement profund del territori, tindran especial cura de l’atenció a col•lectius més desprotegits, les patologies més prevalents i l’ús racional dels recursos públics.

- Vetllaran per la defensa dels interessos dels ciutadans en tot moment, i per l’humanització de l’atenció que presten les institucions, els serveis i els professionals.

- Fomentaran la continuïtat assistencial, procurant que s’estableixin aliances i estratègies de coordinació, en benefici del ciutadà i del malalt.

- Seran els receptors de l’assignació capitativa de recursos econòmics pel seu territori, i en conseqüència seran els responsables de garantir –en representació del Departament de Salut- les prestacions sanitàries públiques per tots els ciutadans residents en el seu àmbit territorial. En aquest sentit els Ens Territorials orientaran i prioritzaran l’assignació de recursos del seu territori.

La integració de nivells assistencials i la continuïtat assistencial. La substituibilitat de recursos. L’objectiu últim és la millora de l’atenció sanitària al ciutadà, evitant la fragmentació de l’assistència. Això suposa fomentar la substituïbilitat entre els recursos de manera que sempre que es pugui actuï el recurs més proper al pacient.

La priorització de les polítiques de promoció de la salut, de la prevenció i de l’educació sanitària. Prioritzar les polítiques de promoció i prevenció, vol dir en un primer pas situar-les al mateix nivell que la resta d’àmbits de l’atenció sanitària. Identificar-ho com a elements protagonistes de l’acció en política sanitària en la seva presa de decisions.

La coordinació amb els serveis socials i comunitaris. La transversalitat. Una pràctica que ja es porta a terme en més o menys mesura, però que amb la voluntat d’atendre la demanda de serveis d’atenció a la dependència, es converteix en imprescindible. L’apropament al nivell municipal permet una millor transversalitat de totes les polítiques públiques.

La millora de l’eficiència. Vinculada a la sostenibilitat però entesa amb un sentit més ampli, incorporant la funció assistencial: la integració de nivells assistencials i la coordinació.

Ells objectius finals d’aquest procés de descentralització són l’equitat, que permetrà disminuir les desigualtats, la sostenibilitat econòmica, l’atenció als reptes demogràfics com ara la immigració i l’envelliment, la participació del ciutadà i dels seus representants democràticament elegits, la transparència en la comunicació i la informació a l’usuari dels serveis i al ciutadà com a propietari del sistema i la potenciació de la subsidiaretat.