Els aliments ultraprocessats augmenten alguns bacteris relacionats amb malalties inflamatòries gastrointestinals

Menjar aliments ultraprocessats suposa ingerir més sucres, més sal i més greixos saturats. Són productes sotmesos a múltiples processos industrials als quals s'afegeixen ingredients alimentaris com edulcorants, espessidors, colorants o elevadors del gust. Un grup investigador de la unitat de Nutrició Humana de la URV ha determinat que consumir aquest tipus d'aliments s'associa més presencia de bacteris específics de l'intestí humà que estan relacionats amb malalties inflamatòries gastrointestinals. És un estudi pioner en aquest camp i els resultats s'han publicat a la revista científica Frontiers in Nutrition. L'estudi ha analitzat 641 persones d'edat avançada amb alt risc cardiovascular, veïns de Reus, Barcelona, València i Màlaga.

Diferents estudis científics havien observat que els aliments ultraprocessats podrien modificar la microbiota intestinal i explicar "efectes adversos" per a la salut humana observats en estudis prospectius sobre grans grups de població.

L'estudi de la URV ha analitzat 641 pacients segons el consum que han fet d'aquests aliments: baix, mitjà o alt. A partir de mostres fecals d'aquests pacients s'ha vist la composició de la seva microbiota intestinal "aplicant mètodes computacionals d'alt rendiment".

Les persones que consumien més aliments ultraprocessats, tenien un nombre més alt de bacteris relacionats amb malalties gastrointestinals. L'equip de Nutrició Humana conclou que la dieta i l'estat nutricional són factors "determinants" a la salut humana si canvia la composició de la microbiota intestinal. Detectar patrons dietètics "poc saludables" relacionats amb els perfils de la microbiota intestinal seria essencial per arribar a entendre els mecanismes de diverses malalties i per a dissenyar futures estratègies de prevenció i millora en salut pública.

A l'estudi han participat els investigadors postdoctorals Alessandro Atzeni i María Ángeles Martínez amb la supervisió de Jordi Salas-Salvadó, cap de la Unitat de Nutrició Humana del Departament de Bioquímica i Biotecnologia de la URV. També hi ha col·laborat un equip investigador del CIBEobn (Centro de Investigación Biomédica en Red de la Fisiopatología de la Obesidad y Nutrición) i de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV).