Els programes de salut mental no connecten amb els adolescents

Com poden les xarxes socials ser útils per millorar la salut mental i emocional de la població adolescent? Aquesta és una de les preguntes que mirarà de respondre el projecte de recerca eHealthLit4Teen, liderat per la investigadora i psicòloga de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) Eulàlia Hernández, del grup Behavioural Design Lab de l'eHealth Center de la UOC i professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l'Educació, en col·laboració amb l’Associació Centre Higiene Mental Les Corts, a Barcelona. Per a Hernández, "l'ús que la població adolescent fa de les xarxes socials s'ha demonitzat en excés i nosaltres creiem que poden ser una bona eina per arribar a ells i posar-los a l'abast recursos que els ajudin a millorar la seva salut mental i emocional".

Els estudis mostren que la meitat dels trastorns de salut mental s'inicien abans dels catorze anys, segons dades de l'Organització Mundial de la Salut (OMS), i que, en la majoria de casos, no es detecten ni es tracten, amb la qual cosa les conseqüències s'arrosseguen a l'edat adulta. S'ha calculat que per cada euro que s'inverteix en programes de salut mental, s'obté un retorn econòmic de vuit euros, segons un estudi de la Comissió Europea. "És per això que és clau prevenir i tractar aquestes patologies a una edat precoç, especialment a l'adolescència", explica Hernández.

Els adolescents, protagonistes

El projecte s'enfoca principalment en dos àmbits: d'una banda, des de la psicologia, àmbit liderat per Hernández, experta en alfabetització per a la salut, i també per la investigadora del Behavioural Design Lab i professora de la UOC, Mercè Boixadós, experta en metodologia de les ciències del comportament; d'altra banda, des de l'àmbit de la comunicació, que lidera Ferran Lalueza, professor dels Estudis de Ciències de la Informació i de la Comunicació, investigador del grup GAME de la UOC, expert en xarxes socials. Completen l'equip investigador com a expertes en promoció de la salut, Rocío Casañas i Jennifer Martín, de l’Associació Centre Higiene Mental Les Corts. També col·laboren en l'equip de treball, Lidia Merino, Montserrat Martínez i Hermínia Biescas, totes professionals de l'àmbit sanitari i educatiu.

A més de l'enfocament interdisciplinari del projecte, que compta amb el suport del Consorci d'Educació de Barcelona i l'Institut Infància i Adolescència de Barcelona, un altre dels seus atractius és que es compta amb la participació activa d'adolescents de tercer i quart d'ESO de centres educatius dels diferents districtes de Barcelona, atès que el projecte s'ha delimitat a aquesta ciutat. S'ha escollit una mostra representativa d'adolescents de centres públics, privats i concertats dels diferents districtes de Barcelona.

En unes entrevistes fetes per l'equip de recerca de la UOC, el jovent explica l'ús que fa de les xarxes, quins són els seus referents o influencers de referència i com s'informen sobre salut, entre altres temes. El repte més gran és que "no sabem com arribar a la població adolescent. Hi ha un gran nombre d'entitats que desenvolupen programes psicoeducatius en línia, i de bona qualitat, però no acaben de connectar amb el jovent. És per això que considerem que cal facilitar la participació d'aquest col·lectiu en el disseny dels programes de salut mental que utilitzen vies de comunicació digital", explica la investigadora.

Buscant les claus de la viralitat a xarxes

L'altra pregunta per respondre és quins són els mecanismes que condicionen la viralitat dels continguts, en aquest cas, de salut. A través de programes de social listening de xarxes socials, s'analitza què cal per viralitzar missatges sobre health literacy (alfabetització o capacitació per a la salut), concretament en salut mental i emocional, per tal que puguin fer impacte en el jovent. "Avui en dia, organitzacions de salut de tot el món utilitzen influencers per donar a conèixer missatges sobre salut mental i també per alfabetitzar en salut, com vam veure durant la pandèmia, quan organitzacions de la talla de l'OMS, governs europeus o el NHS britànic van intentar fer virals missatges de salut pública al voltant del coronavirus. Nosaltres volem saber quins són els mecanismes de la viralitat per arribar a adolescents, sigui amb influencers o amb altres eines", diu la investigadora.

Programes que cauen en sac buit

En els últims temps, sobretot arran de la pandèmia, un gran nombre d'organitzacions i institucions, com ara l'Ajuntament de Barcelona o el Govern de Catalunya, han desplegat iniciatives per atendre les necessitats de salut mental del jovent. Entre altres accions, s'han creat campanyes a xarxes socials i fins i tot grups de WhatsApp com a canals de comunicació amb el col·lectiu. Tot i les bones intencions, Hernández opina que "hi ha un gran nombre de programes que es trepitgen i que, malauradament, cauen en sac buit. En el fons no se sap ben bé com fer arribar al jovent la informació sobre salut mental i emocional que necessita i fer-ho en un format que li pugui interessar". Amb el projecte eHealthLit4Teen, la UOC espera obtenir directrius i recomanacions clares aplicades a qualsevol mena d'iniciativa en salut, campanyes de prevenció o sensibilització per tal d'adaptar el llenguatge i els canals usats per la població adolescent.