El Govern preveu una campanya d'estiu "difícil" i amb mesures de prevenció "sense precedents" per evitar grans incendis

El Govern preveu una campanya d'estiu pel que fa als incendis "difícil", segons han advertit la consellera d'Acció Climàtica, Teresa Jordà, i el titular d'Interior, Joan Ignasi Elena, en una compareixença aquest dimarts al Parlament. "Caldrà estar preparats per la presa de mesures de prevenció sense precedents: per la naturalesa de la mesura, la durada en el temps o l'extensió en el territori, o per tot alhora", ha advertit Jordà. Un dels grans objectius és evitar que els focs es converteixin en "grans incendis forestals", els que cremen més de 500 hectàrees i que solen avançar amb gran virulència. Es preveu una situació "desfavorable" arreu, però preocupen especialment el litoral i el prelitoral gironí i barceloní i la Catalunya central.

Jordà preveu una situació d'"alta complexitat" aquest estiu pel risc d'incendi a causa del llarg període de sequera, que s'ha agreujat en els últims mesos; les elevades temperatures i baixa humitat que s'esperen, com va passar l'any passat, i l'"abandonament" que hi ha hagut durant anys del territori rural i les activitats agroforestals.

De fet, la compareixença dels dos consellers per informar de la campanya de prevenció i extinció d'incendis de cara a l'estiu en comissió parlamentària s'ha avançat respecte a altres anys davant d'aquesta situació.

La consellera d'Acció Climàtica assumeix que els focs seran una realitat "cada vegada més present" a Catalunya i ha posat el focus en els "grans incendis forestals", aquells que poden sobrepassar la capacitat d'extinció i que suposen un "greu risc" per a les persones i el territori. "L'objectiu és que els incendis no esdevinguin grans incendis forestals", ha remarcat.

Jordà ha insistit dient que "l'element a prevenir no és tan el foc, sinó que aquest es converteixi en un gran incendi forestal" i, en aquest sentit, ha afirmat que cal reduir la càrrega de vegetació dels boscos que pot cremar. L'abandonament del territori i l'emergència climàtica són els dos factors principals que han fet augmentar el risc d'aquests grans incendis, ha dit.

La consellera ha indicat que la campanya de l'any passat es va tancar amb 260 incendis forestals, que van cremar un total de 6.100 hectàrees, 4.200 de les quals van ser calcinades per dos grans incendis, el d'Artesa de Segre (Noguera) i el del Pont de Vilomara (Bages).

Per la seva banda, Elena ha destacat que els principals elements que fan preveure una campanya difícil són el risc d'un comportament del foc "intens" i "ràpid"; l'acceleració sobtada de pirocúmuls (núvols blanquinosos que es formen a sobre del fum gris d'un incendi); la simultaneïtat de focs, element que ja va preocupar molt en la passada campanya; l'afectació a àrees protegides amb alt impacte ambiental i la interfase urbana com a element limitador de la capacitat de resposta.

Com s'ha advertit en les últimes setmanes, una altra dificultat afegida és que la manca d’aigua en els embassaments fa que tres ja hagin quedat inoperatius per a la càrrega d'avions amfibis: la Baells, la Llosa del Cavall i Sau. Això fa que aquests avions hagin de a fer la càrrega en terra o en altres làmines d'aigua més allunyades. Per als helicòpters bombarders actualment hi ha un total de 1.631 punts d'aigua d'ús públic, 1.464 dels quals estan operatius.

Situació "desfavorable" a tot Catalunya

Jordà ha indicat que a diferència d'altres anys, que es podien acotar més les zones de perill, la situació és "desfavorable" a tot Catalunya, sobretot per la vegetació seca. Això sí, preocupen especialment el litoral i el prelitoral gironí i barceloní i a les comarques de la Catalunya Central. El conseller d'Interior ha advertit que si no plou en els propers dos mesos, la situació "empitjorarà encara més".

Els consellers preveuen que s'hagin d'activar mesures de prevenció importants en els propers mesos. Elena ha defensat que quan s'ha activat el Pla Alfa en el nivell més extrem és quan s'han produït menys incendis i ha destacat la implicació de la població. El conseller ha reflexionat que les restriccions són "eficaces" quan es compleixen i són percebudes com a necessàries i ha assenyalat que cal mesurar-les bé per no "passar-se de frenada".

Només en el que portem d'any, ja hi ha hagut dies de risc d'incendi molt elevat. Per primer cop en deu anys, s'ha activat el nivell 3 del Pla Alfa fora del període de la campanya d’estiu, l'1 i el 2 d’abril a quatre municipis de l'entorn del Parc Natural de Montserrat, on es van restringir els accessos.

Més mitjans aeris i 250 bombers més

Els consellers han assenyalat que comptaran amb més recursos de cara a aquesta campanya, tant humans, amb la incorporació de 250 bombers de l'escala bàsica, entre altres reforços, i de més equipament i material. Entre altres reforços, s'avança al maig l'arribada de quatre mitjans aeris: dos helicòpters i dos avions bombarders.

De cara als propers mesos, el Govern preveu millorar la coordinació davant d'incendis i en les accions de confinament i evacuació a la població; reforçar la infraestructura de suport davant d'episodis de simultaneïtat de gran emergència i l'ampliació de les capacitats de suport amb l’ús de drons, entre altres accions. La consellera Jordà ha afirmat que caldrà la coordinació "de tothom".

L'oposició demana més prevenció i coordinació

En el torn de respostes, de forma majoritària els grups parlamentaris han coincidit a demanar més prevenció en la gestió forestal així com més coordinació entre Govern, administracions locals i món rural, i entre els diferents cossos implicats, com Bombers de la Generalitat, Mossos d'Esquadra, i Agents Rurals.

Des del PSC, la diputada Rosa Ibarra ha assegurat que la gestió del Govern "no és suficient". "Podem posar molts més recursos, però és evident que tenim un problema de musculatura: falta formació especialitzada i persones que es vulguin ocupar en aquest sector i dur a terme la gestió", ha defensat. En una línia semblant, el diputat de Junts Salvador Vergés ha reclamat a l'executiu "mesures urgents" per pal·liar algunes de les principals causes de la manca de la gestió forestal, com el despoblament rural o el poc rendiment econòmic que es treu de la fusta.

Al seu torn, el diputat de la CUP Xavier Pellicer ha demanat abordar "l'arrel del problema" i canviar el model econòmic que promou "polítiques capitalistes que provoquen el despoblament de les zones rurals i l'abandonament del sector primari". Per la seva banda, des dels comuns, el diputat Lucas Ferro ha demanat que també se centrin esforços en aquelles urbanitzacions que estan a tocar dels boscos, com al voltant de Collserola, i que es troben "en una situació de risc extrem".

Per part de Vox, el diputat Antonio Ramon López ha criticat que el Govern no té "voluntat política" per revertir "l'abandonament dels boscos" i ha acusat l'executiu de "malbaratar" diners "en macroinfraestructures o en perspectiva de gènere". Des de Ciutadans, el diputat Matías Alonso ha admès "compartir diagnòstic" sobre la complexitat de la campanya, però ha demanat al Govern que "més visió a llarg termini" i no fer plans "tan acotats" en el temps.