La Policía Nacional abandona les dependències de la plaça dels Cotxes de Vilanova

La comissaria de la Policia Nacional es traslladarà a unes noves dependències al carrer d'Olèrdola amb la rambla Arnau de Vilanova. Les oficines de la plaça dels Cotxes seran el primer dels tres espais que actualment mantenen a la ciutat que es mouran durant la segona quinzena del mes de maig. El trasllat de les oficines del DNI al carrer del Vapor i de l'arxiu dipositat en un local al carrer del Col·legi es completarà durant la primera quinzena del mes de juny. Amb aquests canvis la ciutadania tindrà concentrats en un mateix espai els diferents serveis de la comissaria.

Amb el trasllat a les noves oficines, l'Ajuntament deixarà d'assumir el pagament dels lloguers d'aquests espais, una despesa a la qual ha fet front durant 45 anys. La corporació municipal assumia les despeses dels lloguers de dues de les tres dependències policials en virtut d'un seguit d'acords. El primer vigent des que es van cedir, en 1978 les dependències de la plaça dels Cotxes de forma provisional. Després l'Ajuntament va signar un  conveni l'any 1999 per a la cessió del local carrer Col·legi que va acollir la primera oficina de renovació del DNI i passaport i que actualment és un magatzem. Ara l'Ajuntament ha col·laborat en la recerca del nou espai però les despeses d'aquest seran assumides pel Ministeri de l'Interior.

Els acords presos aleshores facilitaven a la policia la millora de la prestació del servei de tramitació del DNI i passaport i es garantia el manteniment d'aquest servei a la ciutat, tot estalviant desplaçaments a Barcelona. El Ministeri de l'Interior assumia les despeses d'adequació dels espais.El trasllat de la comissaria retornarà l'immoble de la casa Vidal i Mascaró a la Fundació Casa d'Empara, propietària de l'edifici i que preveia desenvolupar un projecte d'habitatge social en aquesta emblemàtica casa del 1783, la més antiga de les edificacions de plaça dels Cotxes.

La Casa d'Empara ostenta la propietat d'aquest immoble gràcies a la donació que van fer els hereus de la família Vidal i Mascaró, descendents del promotor de l'edifici: Joan Miquel Vidal i Mascaró. Es tracta d'una immoble de grans proporcions, perquè  a més a més de la gran façana que dona a la plaça dels cotxes, l'edifici dona al carrer dels Caputxins i, per la part posterior, arriba al carrer de la Fruita.

La marxa de la comissaria allibera l'immoble per al qual els seus propietaris havien manifestat la intenció de desenvolupar a llarg termini un projecte per a la construcció d'una promoció d'habitatges tutelats per a la Gent Gran, tot aprofitant el gran potencial de l'immoble, un casal de grans dimensions i la seva incontestable centralitat en ple centre urbà.

La casa Vidal i Mascaró

La casa Joan Miquel Vidal i Mascaró, al número 4-5 de la plaça dels Cotxes, ha acollit la comissaria de la Policia Nacional des que aquest servei va arribar a la ciutat. La comissaria ocupava l'edifici més antic de la plaça dels Cotxes, ja que es va construir el 1783. L'immoble és d'estil neoclàssic amb dos elements arquitectònics singulars de les edificacions dels segles XVIII i XIX de Vilanova i la Geltrú: una gran torratxa rematant l'edifici i una fornícula a la façana.

La torratxa, datada l'any 1787, sobresurt de la façana i es visible des de la mateixa plaça dels Cotxes. És de planta quadrada, però es remata amb forma octogonal i es corona amb una barana calada. En els angles on es produïa el canvi de quadrat a octagonal hi havia quatre florons ornamentals que van desaparèixer després d'una reforma.

El segon element característic de la casa Joan Miquel Vidal i Mascaro és una fornícula que hi ha a la façana principal, de gran simplicitat i amb pocs elements ornamentals en comparació amb altres edificis amb façana a la mateixa plaça dels Cotxes com són la casa Ramon Junqué (1867-1868) o la casa Andreu Milà i Mestres, també coneguda com la casa Sales i Vidal (1865). Aquesta fornícula, ara buida, tenia documentada amb anterioritat al 1787 la presència d'una imatge de Sant Joan Baptista, un element que va desaparèixer amb la Guerra Civil el 1936.