Experts alerten de l'increment de patologies per la contaminació: "No falta evidència científica, sinó prendre mesures"

El president de la Comissió de Salut i Medi Ambient de Vall d'Hebron, Jordi Bañeras, va liderar un estudi fa uns anys que va demostrar que els dies de més contaminació es produeixen més atacs de cor greus. "La relació és clara", recorda a l'ACN amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, aquest dilluns. La investigadora Maria Jesús Cruz també adverteix d'un increment de malalties respiratòries i dels seus símptomes, com l'asma, així com altres patologies. "No cal més evidència per demostrar que la contaminació és perjudicial, el que cal és prendre mesures", diu Bañeras, que proposa incorporar una assignatura de salut i medi ambient a les carreres sanitàries i recollir l'exposició a la contaminació a les històries clíniques dels pacients.

El doctor Bañeras, adjunt del Servei de Cardiologia de Vall d'Hebron, alerta que no s'està tractant la contaminació com un factor de risc de moltes malalties i ho compara amb la percepció que la societat tenia del tabac fa 50 anys, quan el consum no semblava nociu i ara, en canvi, ningú ho qüestiona. "Estem una mica en aquesta fase. Creu-te que la contaminació és dolenta", interpel·la la societat aquest cardiòleg, que afegeix: "Tenim prou evidència, ara falta integrar-la".

La doctora Maria Jesús Cruz, cocap del grup de Recerca en Pneumologia del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), també deixa clara aquesta relació de la contaminació i la salut: "Absolutament. Hi ha evidència científica que estar en un ambient contaminat incrementa el risc de malalties i també els seus símptomes". La doctora Cruz adverteix que el risc de la contaminació és "molt evident" en els infants, ja que el seu cos està en ple desenvolupament, i també hi són especialment vulnerables les embarassades i les persones grans.

Més risc de depressió, càncer o malalties intestinals

Amb motiu del Dia Mundial del Medi Ambient, el 5 de juny, Vall d'Hebron ha muntat al vestíbul de l'hospital general un panell informatiu, on indica diverses malalties o afectacions en la salut en què la contaminació és un factor de risc.

La llista és llarga: depressió, accidents cardiovasculars, infart de miocardi, arrítmia, malalties autoimmunitàries, càncer de pulmó, infeccions respiratòries, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, dèficits olfactius, síndrome metabòlica i diabetis, malaltia inflamatòria intestinal, hipertensió arterial, osteoporosi, fertilitat reduïda, arteriopatia perifèrica i rebuig als trasplantaments. En les embarassades, la contaminació incrementa el risc de preeclàmpsia, de part prematur del nadó, pes baix en néixer i malformacions congènites. 

Un estudi impulsat per Vall d'Hebron que es va publicar el 2017 va demostrar que els dies amb més pol·lució a l'àrea metropolitana de Barcelona es produeixen més infarts amb elevació de l'ST -els atacs de cor més greus-; més casos de fibril·lació ventricular i més mortalitat per infart.

"Els dies de més contaminació, hi ha més ingressos per malalties cardiovasculars, respiratòries o digestives i aquest és un fet replicat a moltes ciutats en els últims anys", destaca Bañeras, que també és investigador del VHIR, del grup de recerca en Malalties Cardiovasculars.

Els reptes: traslladar l'evidència al dia a dia

La Comissió de Salut i Medi Ambient de Vall d'Hebron treballa per portar l'evidència científica a la pràctica, al dia a dia. Un dels seus reptes és conscienciar població i sanitaris i, amb aquest objectiu, Bañeras subratlla la necessitat que els currículums dels estudis de l'àmbit de la salut incloguin una assignatura centrada en el medi ambient i els efectes que té sobre la població.

"Com a sanitaris, si estem fent el millor per a la vida i salut de la població, la contaminació és un factor implicat i, per tant, hem d'estar-ne informats i tenir eines per donar recomanacions específiques", assegura aquest cardiòleg. En aquest sentit, aposta per la creació d'unitats dins els hospitals formades per altres professionals de l'àmbit, com ambientòlegs o biòlegs.

Un altre repte és aconseguir que la contaminació es vegi com un factor de risc de malalties i que, per tant, s'inclogui en les històries clíniques dels pacients, de la mateixa manera que es recullen altres factors com, per exemple, si el pacient fuma o té hipertensió. "El repte és veure quin percentatge d'exposició tenen -els pacients- a la contaminació", assenyala.

El tercer objectiu de la comissió és donar indicacions per ajudar la població i, en aquest sentit també, assessorar els polítics. Bañeras explica que alguns pacients pregunten si poden fer esport a l'aire lliure durant pics de contaminació o si és millor que caminin per un lloc o altre, segons els índexs de pol·lució. Davant d'aquestes preguntes, el doctor assenyala que no es pot tractar a tothom igual: "Hem d'individualitzar i la comissió està buscant de quina manera l'evidència científica es pot transmetre a cada persona".

Missatge als polítics: "La contaminació ens passa factura"

Bañeras defensa la necessitat de prendre mesures urgents per reduir la contaminació perquè  beneficiaria tota la població: "Si es posen mesures, hi ha malalties que es reduiran, tant la morbiditat com la mortalitat". Però dissenyar polítiques, puntualitza, no correspon als sanitaris. "El que sí que ens correspon és informar els polítics i dir que la contaminació ens passa factura a nivell de salut i econòmic", remarca.

Hi coincideix la doctora Cruz: "Les grans accions corresponen a la política. L'evidència científica hi és. I el que tinc clar és que, si no actuem, aquest és el gran problema que afronta el món actualment".