L'Ajuntament i la UPC signen un acord d'intencions per a la transformació i millora del campus universitari de Vilanova i la Geltrú

El govern en funcions ha signat un conveni marc de col·laboració amb la Universitat Politècnica de Catalunya – BarcelonaTech (UPC) per impulsar la remodelació del campus universitari de Vilanova i la Geltrú. Un objectiu que concentrarà les futures actuacions en la transformació i millora de l'eix de la rambla de l'Exposició on ara es distribueixen alguns dels principals equipaments: l'Escola Politècnica Superior d'Enginyeria (EPSEVG) de la UPC, el Centre Tecnològic, la Biblioteca i la residència d'estudiants així com aules i laboratoris en espais de l'Agència d'Innovació Pública Neàpolis. La coexistència d'aquests amb altres equipaments de la ciutat com la casa del Marqués de Castrofuerte, la Biblioteca Museu Balaguer, el mateix edifici de Neàpolis o el Museu del Ferrocarril obre la porta a l'articulació d'un sector de ciutat que tindria al llarg de l'antiga carretera el seu eix vertebrador.

El regidor d'Urbanisme en funcions, Francesc Xavier Serra, ha destacat que: “Amb aquest acord que ara hem aprovat amb la UPC obrim l'oportunitat de debatre sobre com podem actuar sobre una gran franja longitudinal d'aproximadament 750 metres. Un espai on ara només podem veure un mur cec de mig quilòmetre de llargada. Un mur que ens fa percebre aquest tram de la rambla d l'Exposició com una via poc amable. Ara podem plantejar com transformar-la i ordenar-la de forma que realci els edificis existents i els connecti tot conferint-los visibilitat, que faci valdre les activitats docents que s'hi desenvolupen, donant sentit al concepte de com entenem que ha de ser realment un campus universitari integrat en la trama urbana”.  L'acord ha de servir per projectar i programar les actuacions a l'espai públic d'aquesta zona donant cohesió a l'actual disgregació dels diferents equipaments universitaris.

El vicerector d'Arquitectura, Infraestructures i Territori de la UPC, Jordi Ros, ha explicat que l'objectiu final és la “transformació del campus de la UPC a Vilanova i la Geltrú al llarg de l'eix de la C-246A, aconseguint que la rambla de l'Exposició recuperi l'esperit emprenedor que li va donar origen amb l'arribada del ferrocarril i esdevingui la rambla de l'Exposició del Coneixement i la Innovació”.

La rambla de l'Exposició es va construir com l'espai d'entrada del recinte de l'Exposició Regional del 1882. Aquest recinte firal es trobava en l'espai del dipòsit de màquines de vapor, l'actual museu del Ferrocarril que,  a la dècada dels 40, passaria a ser el Taller Central de Reparacions de Renfe. La mostra del 1882 es va crear i dedicar a potenciar i a donar a conèixer l'activitat industrial, econòmica i cultural de la ciutat, propiciada per la mobilitat ferroviària que el 1881 va unir diferents municipis.  En aquells temps es va considerar l'exposició com la més important de l'Estat, de fet alguns dels seus estands es van utilitzar en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888.

La construcció del recinte firal coincideix també amb l'inici del projecte del Museu Balaguer. Tots tres projectes iniciats en els terrenys reservats per a les noves instal·lacions productives del ferrocarril a la ciutat, un any després de la construcció de l'estació, mantenen uns profunds vincles històrics. El Museu Balaguer i el Centre Teòric i Pràctic d'Arts i Oficis creat l'any 1881 i que va ser l'embrió de l'actual Escola Politècnica Superior d'Enginyeria de Vilanova i la Geltrú (EPSEVG), va ser promogut el 1886 pel mateix Víctor Balaguer com a Escola d'Arts i Oficis. L'evolució fins a esdevenir Escola d'Enginyeria va dur a situar el projecte del nou edifici a la dècada dels seixanta entre el Museu Balaguer i el dipòsit de locomotores de vapor que avui acull el Museu del Ferrocarril. La relació entre coneixement, tecnologia, cultura o mobilitat està en l'essència de la Vilanova contemporània.

Francesc Xavier Serra i Jordi Ros coincideixen que per completar i executar el projecte és necessari comptar amb la implicació de les diferents parts, en especial la UPC i l'Ajuntament, amb les quals ja s'han iniciat contactes informals per aconseguir aquesta complicitat. En primer lloc, la participació de Renfe, gestor de les instal·lacions del centre de manteniment de material rodant ferroviari, que ocupen una superfície de 67.548 m2 i bona part dels 500 metres lineals de mur que donen a la rambla de l'Exposició. Un altre agent implicat és el Museu del Ferrocarril de Catalunya, amb el qual l'Ajuntament manté una bona relació fluida i continuada. El primer tram del mur que comença a la cruïlla de la Rambla de l'Exposició amb l'avinguda del Ferrocarril permetria “obrir” una nova perspectiva a la ciutat de la gran rotonda i del dipòsit de locomotores del Museu, dos elements patrimonials que són part de la identitat visual de Vilanova i que actualment queden ocults darrere aquesta barrera. Una potencial nova façana o fer permeable parcialment el mur obriria definitivament el Museu a la ciutat en fer més apreciable la magnitud de les seves instal·lacions a cel obert.

Aquesta oferta s'alinea amb els objectius expressats tant des de l'Ajuntament de la ciutat com des de la mateixa UPC per consolidar el Campus de Vilanova i la Geltrú amb noves titulacions que connecten amb la realitat i l'ocupació local, així com amb la tradició i activitat industrial de la ciutat. Una de les actuacions a considerar és la de millorar la integració d'aquests espais a la ciutat, tot tenint present que es preveu incorporar a l'actual oferta docent una nova titulació d'Enginyeria Elèctrica i Sistemes Ferroviaris, per a la qual aquesta col·laboració li donaria molt més valor.

Per explorar totes aquestes alternatives i formalitzar la interconnexió de tots els equipaments que integren aquest campus universitari urbà, des de les dues escoles d'Arquitectura de la UPC s'està treballant en la convocatòria d'un concurs d'idees amb l'objectiu d'atraure grups de treball mixtos que impliquin professorat i alumnat que plantegi i desenvolupi idees i projectes per abordar l'ordenació d'aquest entorn urbà.