Una de les obres que es poden veure a l'exposició
VD |
27-02-2005 20:22
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
Jordi Pagans Montsalvatge comença a pintar lany 1948. Dos anys més tard rep les classes particulars de tècnica pictòrica amb el professor Saturo López , compaginant aquest aprenentatge amb lassistència a les classes nocturnes de lEscola de Belles Arts de Barcelona. Lany 1956 comença a treballar en el taller de Josep Roca Sastre.
La visita a París lany 1955 i la participació des de 1953 en exposicions col·lectives i participació en certàmens de pintura configuren el punt darrancada duna obra pictòrica que ha rebut latenció de la crítica especialitzada i del públic en general.
Lany 1963 formà part del grup realitat visual que lluitava per que la pintura fos un estat de crisi continu entre la intel·ligència i allò sensible, entre el coneixement i el sentiment de la realitat. El encontre amb el paisatge de Cadaqués marca també un abans i un després en el camí que Pagans Montsalvatje ha anat recorrent durant tots aquests anys.
Defensor duna pintura figurativa i realista, no per això Pagans Montsalvatje ha restat al marge de les aportacions que des de distintes tendències pictòriques sha revisat i enriquit el panorama creatiu. La utilització de diverses tècniques com laquarel·la, el gouache, el pastel i evidentment loli, així com linterès que ha demostrat envers lobra gràfica ( gravat) el defineixen com a investigador de les arts inquiet i destre.
Jordi Pagans Montsalvatje presenta a la galeria dart Àgora 3 un homenatge a la música a través dels instruments musicals: saxofon, flauta dolça i travessera, violins i violes, llaguts etc. També defensa la nostra particularitat nacional i lessència que es congria en la sala daudicions del Palau de la Música, on larquitectura i la música recreen un sentiment exaltat i singular. Tant els instruments, muts i latents, formant part de les composicions pictòriques de natura morta com els músics de carrer o a linterior del Palau de la Música Catalana destil·len un cromatisme viu i voluptuós proper a la sensació que la música produeix en el cor de les animes sensibles.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!