Un miler de professionals de la Catalunya Central aborden la prevenció del suïcidi davant l'augment "alarmant" de casos

En els darrers 9 anys s'han registrat més de 1.800 intents de suïcidi a la Catalunya Central. L'any passat un total de 35 persones van treure's la vida en aquesta regió i, en els 9 primers mesos del 2023, ja se n'han comptabilitzat 32. Una tendència que, segons explica Teresa Sabater, directora del Sector Sanitari Penedès, va a l'alça i és "alarmant". Davant d'aquesta situació s'han organitzat les III Jornades Interdisciplinàries de Salut Mental a la Catalunya Central, que enguany se centren en el suïcidi. Es faran cinc sessions a Osona, l'Anoia, el Bages i Berguedà -que ja compten amb un miler d'inscrits-, per donar eines a professionals de diferents àmbits que tenen un paper important en la detecció i la prevenció de conductes de risc.

El suïcidi és l'eix central de les III Jornades interdisciplinàries de Salut Mental a la Catalunya Central que aquest divendres s'han celebrat a Santa Margarida de Montbui (Anoia). En total es faran cinc sessions per arribar a totes les comarques de la regió i ja hi ha més d'un miler d'inscrits. L'augment de suïcidis consumats, d'intents i d'autolesions és un problema que preocupa als professionals que tracten directament amb situacions de risc i, per això, s'ha decidit abordar aquesta qüestió en unes jornades multidisciplinàries.

La directora del Sector Sanitari del Penedès, Teresa Sabater, ha exposat que, després de la pandèmia, es van començar a detectar més casos de suïcidis consumats en gent d'edats molt diferents. És una situació, assegura que "preocupa" molt al Departament. De fet, només a la Catalunya Central des del juny del 2014 fins al setembre de 2023 s'han registrat 1.584 pacients i 1.842 episodis a l'aplicació que controla els casos de codi risc suïcidi. Pel que fa als suïcidis consumats, en tot el 2022 n'hi van haver 35 a la Catalunya Central i fins al setembre del 2023 ja n'hi hi ha hagut 32.

Des dels Mossos d'Esquadra, la sergent de la Unitat de Proximitat i Atenció al Ciutadà de la Catalunya Central, Mònica Rossell, ha apuntat que els requeriments que rep el 112 per temptatives d'homicidi són "alarmants" i, per tant, veu molt important que es faci una formació continuada i, sobretot, conjunta entre diferents agents. En el cas de la policia, Rossel ha dit que és important "desmitificar" que els Mossos han d'actuar ràpid en casos d'intents de suïcidis, ja que, al contrari d'allò que es pot pensar "hem d'anar a poc a poc, tenir molta calma i connectar amb la persona". "És important intentar que la persona desisteixi per la seva pròpia convicció i que no haguem de fer un rescat o una contenció perquè és més arriscat i greu per a la persona", conclou.

Per la seva banda, el director del servei de Salut Mental del Consorci Sanitari de l'Anoia (CSA), Josep Checa, adverteix que les dades són "impressionants" perquè "no es tracta de temes de salut menors". Amb tot, Checa diu que a l'Anoia no han notat un augment de casos en persones que ja estan en tractament, sinó que es tracta de persones "desconegudes" pels serveis de salut mental. Per aquest metge, hi ha una suma de factors perquè una persona vulgui suïcidar-se, però un dels temes claus és la "desesperança" i estar "desvinculat" dels altres. En aquest sentit, posa d'exemple persones grans que viuen soles i que han perdut els vincles que tenien a nivell emocional i familiar; pèrdua de feina; dificultats per accedir a l'habitatge; entre d'altres.

Per tot plegat, Checa creu que és molt important focalitzar-se en l'anomenada atenció primària que és aquella que es fa abans que apareguin els problemes. "Això té a veure amb polítiques del país, en habitatge, accés al treball i en potenciar que les xarxes socials de les persones siguin el més compactes possibles", exposa, tot afegint que "encara que ens sembli molt lluny, això és prevenció primària". De fet, el metge posa d'exemple que durant el dia de la Salut Mental a l'Anoia el Consorci Sanitari va celebrar un acte per l'esport inclusiu. "Això també és prevenció del suïcidi. Sembla que xutar una pilota està molt lluny de llançar-se per la finestra, doncs no, hi està relacionat", conclou Checa.

Preocupació per l'augment de les autolesions entre els joves

En les jornades també s'ha exposat la problemàtica de les autolesions entre els adolescents i joves. Daniel Vega, psicòleg del CSA i membre del Grup d'Estudi i Tractament de l'Autolesió (GRETA), alerta que les autolesions és un fenomen que es contagia i que està molt present entre els adolescents i els adults joves -persones d'entre 12 i 24 anys-. Segons Vega, les xarxes de comunicació i alguns mitjans de comunicació "han ajudat a aquest contagi i propagació entre els adolescents". "Sabem que, per exemple, veure fotografies o tenir un accés ràpid a informació d'aquest tipus pot ser un factor que posi en risc els joves que s'estan autolesionant", explica Vega.

Aquest professional explica que, per definició, una autolesió no és suïcida, però diu que "moltes persones que s'autolesionen en algun moment poden pensar en la idea de suïcidar-se" i, per tant, hi ha una "relació estrena" entre una cosa i l'altra. De fet, per això les autolesions preocupen molt als professionals avui en dia perquè "és un factor de risc en el suïcidi". Vega també subratlla la importància de la prevenció per evitar "futurs problemes emocionals o de suïcidi" i deixa clar que aquí cal una intervenció de diferents àmbits. "Moltes vegades qui ho detecta abans són les famílies o les escoles i no els centres de salut. Per tant, també cal donar eines a les famílies i els professors perquè sàpiguen què fer", apunta.