Mals resultats dels estudiants catalans en l'informe PISA 2022 en totes les matèries

El Govern atribueix els mals resultats de Catalunya a l'últim informe PISA a una "sobrerepresentació" de l'alumnat immigrant a les proves. Així ho ha afirmat el secretari de Transformació Educativa, Ignasi García Plata, que ha admès que l'alumnat català "ha empitjorat clarament" en els tres àmbits que avaluen les proves PISA. Segons Educació, un 24% dels alumnes examinats eren immigrants, mentre que en el conjunt del sistema educatiu català aquests representen un 15%. Per la seva part, els sindicats educatius vinculen els mals resultats a la manca de recursos i d'inversió educativa. Així ho han valorat en declaracions a l'ACN USTEC, Professors de Secundària, CCOO i la Intersindical, poc sorpresos pels resultats dels alumnes catalans. La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha lamentat que l'escola inclusiva quedi altre cop "en dubte" després que Educació hagi atribuït els resultats a la "sobrerepresentació" d'immigrants en les proves competencials. Segons ella, el problema és que no s'han aportat els recursos necessaris. 

En la justificació de les causes dels resultats, el secretari de Transformació Educativa ha destacat que Catalunya és un territori amb molts alumnes d'alta complexitat en què els factors de pobresa o mobilitat afecten especialment els resultats dels alumnes arribats d'altres països. "Això dificulta l'obtenció d'un diagnòstic més ajustat", ha assegurat. Segons Educació, el percentatge d'alumnat immigrant al sistema educatiu català és d'un 15% d'acord amb dades del ministeri d'Educació. Tanmateix, en la mostra d'alumnes examinades a les PISA 2022 el percentatge és d'un 24%.

En aquest sentit, segons ha apuntat García Plata, la intenció del departament és posar-se en contacte amb l'OCDE perquè de cara als propers informes es tingui en compte "aquesta variable". "És un col·lectiu amb resultats més baixos, com és lògic, perquè sovint no poden completar tota l'escolarització i per altres factors de vulnerabilitat", ha apuntat García Plata, que alhora ha defensat que la voluntat del departament "no és quedar bé", sinó "tenir una bona informació" per poder prendre "millors decisions". "Que no tingui biaixos pel perfil de la mostra és molt important".

Segons ha detallat el director general d'Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas, dins d'aquest 24% d'alumnes immigrants que van ser examinats a les PISA 2022, un 14,% són immigrants de primera generació -nascuts a un altre país-, i un 9,5% són de segona generació -nascuts a Catalunya amb pares procedents d'un país estranger-.

"Tenim convenciment que una línia dactuacio prioritària és actuar sobre els centres amb complexitat perquè actuant aquí és on podem generar un impacte més gran en la millora global dels resultats", ha afirmat García Plata.

Mesures "urgents" per reforçar la comprensió lectora a les etapes inicials del procés educatiu

Malgrat els resultats, que situen l'alumnat català per sota de la mitjana d'Espanya i de l'OCDE, amb caigudes de més de vint punts en matèries com les matemàtiques o la comprensió lectora, el departament ha afirmat que el sistema està començant a "remuntar" després del "punt d'inflexió" que va suposar la pandèmia. García Plata ha insistit que en les últimes competències bàsiques realitzades als alumnes de sisè de primària i quart d'ESO ja es va detectar un "canvi" en les tendències i, en aquest sentit, ha defensat que el departament mantindrà les mesures posades en marxa en els últims mesos, com la reducció de les ràtios, la personalització en els processos educatius de cada alumne o l'increment de recursos i acompanyament als centres d'alta complexitat. "Els canvis fets no tindran un resultat immediat, requereix perseverança i mantenir una línia coherent i constant", ha indicat.

Tot i això, García Plata ha admès que l'àmbit que "més preocupa" són les matemàtiques i la comprensió lectora, on la caiguda dels resultats ha estat més accentuada. En concret, en competència matemàtica Catalunya ha obtingut 469 punts a l'informe PISA 2022, 21 punts menys respecte a les últimes proves, fetes el 2018, i que alhora és la puntuació més baixa des del 2006. En comprensió lectora, Catalunya també ha registrat la pitjor dada des del 2006 i s'ha situat en les últimes posicions de l'Estat amb 462 punts, 22 menys que el 2018, i només per davant d'Andalusia (461), Melilla (405) i Ceuta (404).

En aquest sentit, el departament admès que cal "prioritzar" l'àmbit de la comprensió lectora en les etapes inicials del procés educatiu. Precisament, el director general d'Innovació, Digitalització i Currículum, Joan Cuevas, ha admès que el sistema educatiu català "ha anat abandonant" l'ensenyament de l'hàbit de lectura entre els infants. "Ho estem reactivant", ha assegurat. Al seu torn, García Plata ha coincidit en la necessitat de "focalitzar urgentment" els esforços en la implementació de mesures que reforcin la comprensió lectora entre l'alumnat atès que aquesta és determinant "en tot el procés educatiu".

Preguntat per si les retallades de fa una dècada han pogut impactar en els resultats de l'alumnat català, García Plata ha afirmat que Catalunya té un sistema educatiu amb una complexitat "incontestable" i que, per tant, necessita "el màxim de recursos". "Algun impacte ha de tenir", ha admès. Tot i això, no ha volgut atribuir els resultats a una mesura concreta perquè seria "reduccionista i demagògic".

Els sindicats vinculen els mals resultats de PISA a la manca de recursos i d'inversió educativa

Els sindicats educatius vinculen els mals resultats de PISA a la manca de recursos i d'inversió educativa. Així ho han valorat en declaracions a l'ACN USTEC, Professors de Secundària, CCOO i la Intersindical, poc sorpresos pels resultats dels alumnes catalans. La portaveu d'USTEC, Iolanda Segura, ha lamentat que l'escola inclusiva quedi altre cop "en dubte" després que Educació hagi atribuït els resultats a la "sobrerepresentació" d'immigrants en les proves competencials. Segons ella, el problema és que no s'han aportat els recursos necessaris. Per a Xavier Massó, secretari general de Professors de Secundària, "el que està fallant no és ni la pandèmia ni el creixement d'immigrants" sinó "el model educatiu que s'està implementant".

Les organitzacions reclamen un canvi de model i millors condicions laborals. I és que, per als sindicats, una cosa va vinculada amb l'altra, ja que els recursos afecten àmbits com les ràtios, l'estabilitat de les plantilles o l'escola inclusiva.

"Si hi ha mals resultats és perquè el departament no ha fet que els nouvinguts tinguessin els recursos necessaris”, ha dit Segura. La portaveu ha afirmat que els sindicats fa temps que alerten d’una "davallada pedagògica" als centres provocada per les directrius de la conselleria, que "no respon a les necessitats reals de la societat sinó a uns interessos mercantilistes". Segura ha apuntat també que la digitalització, que s’ha fet "malament", "de manera gens planificada" i "amb zero component pedagògic", ha estat un dels factors claus de la davallada.

En la mateixa línia, Massó ha expressat que "un sistema educatiu que renuncia a ensenyar difícilment pot aconseguir bons resultats en unes proves que requereixen continguts competencials per fer-les bé". El secretari general de Professors de Secundària ha carregat contra el model educatiu, que "falla" i no fa la funció que hauria de fer: "transmetre coneixements i que els alumnes aprenguin aquelles coses que al carrer o a casa no aprendran".

"Als currículums estem parlant de matemàtiques socioemocionals, cosa que ningú sap què vol dir, i aquests són els resultats", ha afegit. Massó ha dit que per "retornar" a una escola que tingui com a objectiu principal la transmissió de coneixements s'han de seguir les recomanacions dels països que encapçalen la llista i no les de PISA.

El portaveu d'Intersindical, Marc Martorell, ha qualificat els resultats de "desastrosos". Seguint la línia dels companys sindicalistes, ha dit que en els darrers anys s'ha fet incís en competències que no són fonamentals mentre que se n'han abandonat d'altres que sí que ho són, com la lectura i l'escriptura. "Estem trobant alumnat en cursos avançats d'ESO amb problemes molt greus de comprensió lectora i expressió escrita", ha alertat. Martorell ha recomanat "aprendre i fer marxa enrere per retornar a allò que és més bàsic".

Per la seva banda, la secretària general de CCOO, Teresa Esperabé, ha recordat que la davallada del nivell educatiu no es dona "d'un dia per l'altre" i ha assenyalat que un dels problemes de les escoles catalanes és que tenen ràtios molt altes. De fet, Esperabé ha destacat que són les més altes de l'Estat a l'ESO i grau mitjà, i les segones més altes a infantil, primària, batxillerat i grau superior. "Això té una repercussió molt clara perquè no podem fer atenció individualitzada", ha dit la sindicalista. A banda, la secretària general ha exigit perfils multiprofessionals als centres i modificar el decret de plantilla.

Esperabé ha subratllat també que la inversió de l'estat en Educació està lluny del 6% del PIB que preveu la LEC. A dades del 2020, Catalunya destina només el 3,82%, per sota de la mitjana estatal del 4,93%.