La periodista penedesenca Txell Freixas i l'activista Nàdia Ghulam mostren a Vilafranca una altra realitat del 8M

La periodista penedesenca Txell Freixas i l'escriptora i activista afganesa Nàdia Ghulam han progagonitzat aquest divendres la conferència institucional del Dia Internacional de les Dones a Vilafranca del Penedpes i han mostrat "una altra realitat del 8M". 

L'acte ha començat amb un discurs de la regidora d'Igualtat, Montse Arroyo, on ha remarcat que "necessitem governs feministes i continuar invertint en un pla d'igualtat per tal de continuar avançant com a societat". A continuació, Txell Freixas ha llegit el manifest d'aquest any, on es remarca que no es pot fer un pas enrere, sinó que hem de continuar endavant com a societat, trencant el sostre de vidre i anant en contra del terra enganxós.

Un cop llegit el manifest, ha començat una xerrada entre la Txell i la Nadia, que va arribar l'any 2006 d'Afganistan gràcies a un programa d'assistència mèdica, després d'haver estat deu anys fent-se passar per home per tal d'ajudar a casa seva. Nàdia Ghulam remarca que el 8M és un dia de per conscient i treballar pels drets, no de celebrar.

Gràcies a les vivències de les dues protagonistes ens podem fer una idea de com encara s'han de lluitar pels drets de la dona, d'això se n'adona la periodista penedesensa quan va viure el primer 8M a Beirut. En aquell moment, les dones van sortir al carrer a manifestar-se, mentres aguantaven insults, escopitades i fins i tot fotografies que eren enviades a les famílies per tal que les vinguessin a buscar i se les emportessin de la manifestació.

Freixas acaba a Afganistan gràcies a la història d'una amiga, la Laia Ferrer, que és ginecòloga a Metges sense Fronteres. La Laia li explica que mentre estava atenent una part, la dona li demanava que si era un nen, el deixes viure i, en canvi, si era una nena, que la matés. Allà les sales de maternitat estan plenes amb nenes desnutrides perquè les volen deixar morir, el nen va primer; les nenes beuen llegiu per morir i aquelles noies que no van amb un home acompanyant-les, són assassinades o segrestades. Per tant, aquella mare, el que volia era evitar-li una vida de patiment a una nena innocent.

Per la seva part, la Nadia Ghulam va insistir en el fet que el 8M no ha començat a Afganistan ja que existeix la violència dins de casa: "Les dones no tenen cap vot ni veu i no han començat la seva lluita, per què desconeixen els seus drets". Per aquest motiu, va obrir centres d'estudis clandestins on els talibans es pensen que les ensenyen a cosir, però realment el que fan és donar-los una llibertat interna. Amb aquesta llibertat, pretenen que els hi inculquin a les seves filles.