Drets Socials desplega en barris del Vendrell i Vilafranca el programa d'Igualada per acompanyar persones que se senten soles

Implicar la comunitat en la detecció i l’acompanyament de les persones que pateixen soledat no volguda o exclusió social, crear-hi vincles, ajudar-los a crear relacions amb altres persones del seu entorn. Aquest és l’esperit que hi ha al darrere del programa Comunitats contra l’aïllament social, que ha presentat avui el conseller de Drets Socials, Carles Campuzano i Canadés, a Igualada.

La capital de l’Anoia, juntament amb Tarragona, són les dues ciutats on es va posar en marxa aquest programa que ara s’ha estès a 50 llocs. “El balanç d’aquesta primera experiència és molt positiu en el sentit que dona resposta a necessitats i inquietuds que tenen ciutadans del nostre país. Que mobilitza també voluntariat i el teixit comunitari, un aspecte clau per afrontar aquest tipus de reptes”, ha explicat Campuzano. Els casals cívics i comunitaris del Departament en són els dinamitzadors, però en coordinació amb serveis socials, de salut, educatius, entitats, farmàcies, persones voluntàries, establiments, veïnat i altres agents que puguin actuar en l’entorn.

La finalitat és atendre no només gent gran que viu sola, sinó persones en situació de vulnerabilitat social, de manca d’autonomia o d’aïllament social perquè aconsegueixin una qualitat de vida millor.

Mitjançant els diferents agents del barri, es detecten les situacions de soledat no volguda i l’equip responsable del programa es posa en marxa. Activa les persones voluntàries per vincular les persones en risc d’exclusió als serveis i a les activitats comunitàries o, segons les situacions detectades, es deriven els casos als serveis especialitzats de salut o de serveis socials.

Algunes d’aquestes persones se les vincula amb l’equipament cívic de la seva zona perquè puguin participar de les activitats que s’hi organitzen. Els casals són espais socialitzadors que afavoreixen la convivència, la interrelació i la cohesió social. Però no sempre és així. L’important és crear vincles perquè les persones puguin sortir del seu aïllament i relacionar-se amb gent del seu entorn.

Un dels grans reptes del segle XXI

La solitud no volguda i l’aïllament social són actualment realitats punyents en el nostre entorn i afecten un nombre significatiu de població, per tant, representen reptes socials d’importància creixent als quals s’enfronten totes les societats avançades en aquest segle XXI i cal donar-hi resposta. I la solució és potenciar la participació social, perquè afavoreix el sentiment de pertinença i la inclusió social. “El desafiament de la solitud no volguda no és exclusiu de Catalunya, governs d’arreu del món estan plantejant solucions a aquest repte. Tampoc no la pateixen només les persones grans, sinó que és una pandèmia que afecta el conjunt de la societat. Hem de mobilitzar tots els recursos de la societat catalana per afrontar aquest problema”, ha apuntat Campuzano.

Per la seva banda, el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs, ha explicat que fins ara el programa ha arribat a 150 persones, 20 de les quals a Igualada. “La voluntat és que el programa perduri, perquè la necessitat hi és”, ha reblat.

Dels 4 casals inicials als 50 actuals

El programa Comunitats contra l’aïllament social es va posar en marxa a Igualada i Tarragona, en un primer moment, i després a Reus i Manresa.

A la capital de l’Anoia, per exemple, s’ha treballat entre d’altres entitats amb l’Associació Asperger Catalunya –mitjançant els programes d’infants i adolescents-, cosa que ha permès incorporar tres joves a les activitats pròpies del casal cívic i comunitari i potenciar així el seu sentiment de pertinença al barri.

A Reus, gràcies al suport del Punt de Voluntariat, s’ha aconseguit que tant persones grans com joves sense xarxa de suport trenquin el seu aïllament i s’apropin a l’equipament per conversar amb una persona voluntària, jugar a jocs de taula o participar en alguna de les activitats setmanals que ofereix l’equipament.

Davant els bons resultats i de la necessitat d’atendre les situacions de soledat no volguda a tot el país, el programa s’ha ampliat a 50 casals cívics més. Les localitzacions són les següents: Blanes – Can Borell, Girona – Montilivi, Olot, Ripoll – La Devesa del Pla, Salt – Les Bernardes, El Vendrell, Reus – La Rambla, Tarragona – Campclar, Tortosa, Vilafranca del Penedès, Balaguer- Eixample, Sort, Les Borges Blanques, Lleida, Tremp, Berga, Igualada– Montserrat, Manlleu, Manresa – El Castell, Vic- Rambla, Cornellà del Llobregat– Sant Ildefons, Molins de Rei, Sant Boi – Camps Blancs, Sant Vicenç dels Horts, Vallirana, Badalona ( Turó d’En Carig i Sant Crist), Granollers, Mataró, Sant Adrià del Besós – Besòs, Badia, Montcada i Reixac, Rubí, Sabadell (Centre, Creu Alta i Rogelio Soto), Terrassa (Ca N’Aurell, Can Boada, La Maurina i Sant Pere Nord), Barcelona (Bac de Roda, Guineueta, Horta, Sant Andreu, Sant Martí, Sants i Verdum) i l’Hospitalet del Llobregat (Centre, El Gornal i La Florida).

Visita territorial

El conseller Carles Campuzano ha presentat aquest programa, juntament amb el director general d’Acció Cívica i Comunitària, Xavier Godàs, en el marc d’una visita territorial que ha començat a Igualada i acabarà a Guissona.

A la capital de l’Anoia Campuzano ha visitat els pisos amb suport per a la gent gran Residencial ViuB2. Promoguts pel Consorci de Salut i Social de Catalunya, es tracta de 71 pisos de lloguer individuals i dobles per persones majors de 60 anys. Tant els habitatges com els espais comuns estan adaptats a les seves necessitats, així com els serveis que reben i l’ajuda professional. Si les persones ateses als pisos posteriorment perden autonomia, se’ls ofereix continuïtat assistencial en altres serveis com ajuda a domicili, hospital de dia, centre de dia o residència.

El conseller també participa en la inauguració d’una residència de la Fundació BonÀrea a Guissona. El centre residencial, que ha rebut una subvenció procedent dels fons Next Generation d’11 milions d’euros, donarà servei a la gent gran i amb dependència de la Segarra i comarques properes. Amb capacitat per 242 places distribuïdes en habitacions individuals i dobles, la residència també disposa d’espais comuns, alguns dels quals oberts a la comunitat.