L’Hospital de Sitges compleix 700 anys: d’asil medieval a fundació geriàtrica que salvaguarda la malvasia local

L’Hospital Sant Joan Baptista de Sitges celebra aquest 2024 els 700 anys de la seva creació, una fita que el situa com una de les entitats més antigues de Catalunya. Nascut com a asil medieval, ha mantingut la cura de les persones com a essència de la seva activitat tot i el pas dels segles. Així, a l’hospitalitat inicial hi va incorporar una funció sanitària que va perdurar fins a finals del segle XX, mentre que actualment acull un geriàtric amb un centenar de residents. En paral·lel, el 1935 l’Hospital de Sitges va rebre el llegat dels únics productors de malvasia local per a què garantissin la continuïtat d’aquest vi. El 700 aniversari es commemora ara amb un extens programa d’actes que té el 24 de juny com a data central.

L’origen de l’Hospital de Sitges es remunta a principis del segle XIV, quan el feudal Bernat de Fonollar decideix invertir en un edifici que “li permetés salvar-se d’anar a l’infern”. Ho explica a l’ACN la historiadora Àngels Parés, que diu que el cavaller va aplicar a Sitges les “idees noves” que es pregonaven a la cort de Jaume II sobre el suport als desvalguts. Parés recalca que pensadors com Arnau de Vilanova i Ramon Llull defensaven els postulats de la nova Església de l’època, i assegura que Fonollar va seguir-los a l’hora de fer l’hospital, per garantir-se “la salvació de les ànimes”.

L’edifici original es va crear dins el nucli emmurallat, on ara hi ha el Palau Maricel. Era un centre d’hospedatge on ajudar i recollir els malalts que no tenien on curar-se, però també per oferir un llit a persones que estiguessin de pas en un llarg viatge. “Aquells usos assistencials encara es mantenen a l’essència, perquè d’un asil hem passat a un geriàtric”, destaca Parés, que recorda que l’hospital també va exercir durant molts segles com a equipament sanitari.

Aquesta tasca sanitària va agafar pes el 1912, quan el filàntrop nordamericà Charles Deering va arribar a Sitges amb Ramon Casas disposat a invertir 40.000 pessetes per aixecar l’edifici actual. Parés relata que l’aposta de Deering va permetre posar fi a unes instal·lacions a tocar de mar que eren “fastigoses”, segons advertien metges il·lustres de l’època, com Gaietà Benaprès. El nou hospital es va construir també amb donacions particulars a una zona aleshores allunyada del poble, “perquè la intenció era tenir els malalts el més aïllats possibles”.

L’expansió urbanística, però, va fer que acabés situat al rovell de l’ou del barri del Poble Sec. Mentre la part geriàtrica ha perdurat fins a dia d’avui, les instal·lacions van perdre els usos sanitaris quan, a la dècada dels 60 del segle XX, es planteja la necessitat de construir un gran hospital comarcal. Davant la falta de terrenys a Sitges, diu Parés, les administracions finalment van apostar per fer l’Hospital Sant Camil al municipi veí de Sant Pere de Ribes, que es va inaugurar el 1975. Pocs anys després es constituïa la Fundació Hospital de Sitges per gestionar tota la institució.

Hereus de la malvasia de Sitges

En paral·lel a la vessant assistencial, l’altre activitat que marca l’actual dia a dia de l’Hospital de Sitges és la producció de la malvasia local. Se n’ocupa des que el 1935 el terratinent Manuel Llopis i Casades va lliurar-li les 14 parcel·les de vinya que tenia la seva família, així com el llegat del celler i la marca familiar per mantenir l’elaboració del vi dolç.

“Als anys 30 Sitges estava immers en la transfomació urbanística i turística”, recorda la directora del Centre d’Interpretació de la Malvasia, Alba Gràcia, que celebra que l’últim membre de la família Llopis confiés en l’Hospital per preservar el vi local. A l’actual recinte de la Fundació hi resten encara algunes d’aquelles vinyes urbanes -una bona part van ser permutades amb immobiliàries- i fins fa pocs anys hi havia també l’espai de vinificació.

El 2015, però, l’elaboració es va traslladar a un viver de cellers in es va alliberar espai per posar en marxa el Centre d’Interpretació de la Malvasia a l’antic Corral de la Vila. Es tracta d’un espai enoturístic que atrau anualment centenars de visitants que, amb el vi com a ganxo, coneixen la història i totes les instal·lacions de l’històric hospital sitgetà.

Tot i que la producció de malvasia a través de l’hospital no té ni cent anys, Gràcia ressalta que la història del vi local i de la institució “sí que han tingut una forta vida paral·lela”. “Al mateix temps que al segle XIV es fundava l’hospital, és probable que a Sitges entressin les primeres botes de malvasia”, apunta, tot destacant que el 1935 el llegat Llopis “fa connectar dos camins que ara queden per sempre relligats a través del Centre d’Interpretació”.

Als visitants els sorprèn especialment que la decisió d’una famíilia cap a una entitat social hagi suposat la supervivència d’una varietat de raïm i d’un vi, relata Gràcia. Assegura que l’Hospital de Sitges “ha fet perdurar l’amor” cap a la malvasia i  l’ha fet evolucionar, trobant sinergies amb dos cellers de Sant Pere de Ribes i Olèrdola que ara col·laboren amb el conreu i vinificació d’aquest producte.

Al vi dolç dels orígens, amb el pas dels anys s’hi han sumat cinc més: un vi sec, un vi jove de taula, dos escumosos i un vi ancestral amb motiu del 700 aniversari. Gràcia sosté que “sense l’hospital, el més probable és que la malvasia de Sitges s’hagués perdut”.

L’estima dels sitgetans, el secret de 700 anys d’història

Encapçalar la Fundació de l’Hospital de Sitges, amb 700 anys a les esquenes, és “una responsabilitat molt gran, però també un honor i un orgull”, segons el seu administrador, Jordi Sans Massó. Creu que la clau per haver perdurat segle rere segle és “l’estima” que tenen els veïns cap a aquesta entitat “i el sentiment de possessió de la mateixa”. I és que històricament s’ha nodrit de donacions particulars, una pràctica que continua vigent a d’avui, com recorda la historiadora Àngels Parés.

Ella defineix l’entitat com una “referència” per a bona part de les famílies del municipi, i ressalta que “forma part de la identitat” dels sitgetans. “És un llegat que tenim tots com a poble”, assevera. Sans Massó ho subscriu i afegeix que el fet de tenir com a missió principal la “cura i benestar” de la població ha fet que s’hagi mantingut aquesta pertinença compartida, ara articulada en forma de fundació.

Amb un centenar de residents al geriàtric i una vintena d’usuaris de centre de dia, l’administrador i els patrons entomen el futur amb la mirada posada a un nou edifici que permeti oferir als avis unes instal·lacions ajustades a “un nivell de dependència cada cop més elevat”. Massó augura que la fundació podrà assumir internament la inversió, si bé confia que les administracions hi puguin col·laborar, “ja que l’adaptació de les instal·lacions és una necessitat de tot el sector geriàtric”.

L’altre repte de futur com a entitat és aconseguir fer perdurar el sentiment de pertinença a les noves generacions de sitgetans i també crear un lligam amb els nouvinguts. És per això que l’hospital s’ha proposat aprofitar la celebració dels 700 anys per crear un ampli programa d’activitats “que permetin descobrir els jardins i conèixer la importància de l’entitat”.

En aquest sentit, durant les festes de Corpus l’Hospital ha acollit per primera vegada l’exposició nacional de clavells, un esdeveniment que s’ha considerat “històric”. Durant els propers mesos s’han programat diverses propostes i concerts, que tindran el dia de Sant Joan com a festivitat central. Aquell dia, hi ha prevista una exhibició de diverses colles de l’Agrupació de Balls Populars, una audició de sardanes, un concert d’havaneres i una jornada castellera encapçalada per la Jove de Sitges.