Quatre municipis del Penedès apareixen al mapa de localitats catalanes sense Oficina Municipal d’Escolarització

Els municipis penedesencs de Calafell, Cunit, l’Arboç i Santa Margarida i els Monjos estan entre el 36% de localitats catalanes que encara no compten amb una Oficina Municipal d’Escolarització (OME), malgrat reunir les característiques per poder-ne tenir. Segons la Fundació Bofill aquesta absència és preocupant, ja que dificulta la lluita contra la segregació escolar, un problema de primer ordre que es dona quan la composició d’un centre no és representativa del seu entorn. L'alumnat amb més dificultats econòmiques, socials o culturals queda concentrat en determinats centres i això compromet la cohesió social de tot el municipi i impedeix un aprenentatge i un desenvolupament complets per als infants i joves, a banda de fer empitjorar els resultats de tot el sistema educatiu.

La LEC i el Pacte contra la Segregació preveuen la creació d’OME

Hi ha un compromís de país contra la segregació escolar. Al 2018 les dues principals organitzacions municipalistes van signar el Pacte contra la segregació, que compromet el món local a desplegar totes les mesures necessàries per fer-hi front. També la Llei d’Educació de Catalunya (LEC) del 2009 estableix la creació de les OME com a instrument essencial contra la segregació. A més a més, el Departament d’Educació ofereix subvencions de fins a 40.000 euros per obrir-ne a municipis amb més de 10.000 habitants o quatre o més centres educatius. Malgrat complir amb aquests criteris, Calafell, Cunit, l’Arboç i Santa Margarida i els Monjos encara no han aprofitat aquesta oportunitat, i en la mateixa situació es troben localitats properes com Cubelles. Al mapa interactiu elaborat per la Fundació Bofill hi apareixen les localitats que, tot i reunir les condicions que fan necessària una OME, no en tenen. Són un 36% dels municipis del país, entre els quals hi ha capitals de comarca, localitats de tots els serveis territorials d’educació (excepte el Barcelonès) i un de cada tres municipis catalans de més de 20.000 habitants.

Alts nivells de segregació escolar

Totes les ciutats i pobles de Catalunya afronten desafiaments específics que tenen a veure amb la seva realitat social i demogràfica. L’Arboç és una de les localitats catalanes amb més segregació escolar a primària. La seva dissimilitud, el paràmetre amb què es quantifica la segregació, és del 0,42 (a secundària del 0,22, la qual cosa s’explica per la concentració d’alumnat en menys centres en aquesta etapa). Amb una dissimilitud del 0,36 a primària, Calafell presenta igualment una elevada segregació i a El Vendrell també és alta, però amb un 0,21 a primària i un 0,22 a secundària.

Per què serveix una Oficina Municipal d’Escolarització?

Les Oficines Municipals d’Escolarització han demostrat ser eines eficients contra la segregació escolar a Catalunya. Però una OME no només facilita una escolarització més equilibrada, també promou la col·laboració entre administracions i millora el servei públic per a tota la comunitat. Entre d’altres, ofereix informació contrastada i lliure de prejudicis per tal que tots els centres sostinguts amb fons públics es presentin a les famílies en igualtat de condicions (per exemple amb la coordinació de les portes obertes o xerrades informatives). També propicia un equilibri d’alumnat als centres per garantir oportunitats educatives per a tothom i, a més a més, com que reben totes les famílies que han d’escolaritzar, pot detectar necessitats especials i activar la reserva de places allà on els sigui més beneficiós (a més d’acompanyar la seva adaptació al centre). Una OME també pot aportar una perspectiva global al procés d’escolarització local, amb un mapa de fluxos de tria o el replantejament de la zonificació, entre d’altres.

“No es pot deixar passar més temps”

“És incomprensible que hi hagi localitats importants del país sense Oficina Municipal d’Escolarització, sobretot davant d’una segregació escolar elevada i en un context d’augment de la diversitat”, afirma Julián Claramunt, tècnic de polítiques contra la segregació escolar de la Fundació Bofill. Com recull el mapa de la segregació, “allà on hi ha un municipi que ha reduït la segregació escolar sempre hi ha un ajuntament compromès”, conclou.