El telèfon de prevenció del suïcidi a Catalunya atén 33 trucades diàries en el darrer any, un 16% més

La Taula de Prevenció del Suïcidi (TPRS) del 061 Salut Respon ha atès 23.000 consultes en els seus dos primers anys de vida. Ho han explicat a l'ACN responsables del servei, que han afirmat que de juny de 2023 a juny de 2024 el recurs ha rebut una mitjana diària de 33 trucades, un 16% més que en el mateix període de l'any anterior. Alhora, han apuntat que el 84% de les consultes s'han resolt telefònicament, de forma que no ha calgut activar recursos domiciliaris com ambulàncies o serveis d’emergències. El 60% dels usuaris han estat dones, tot i que també s'han detectat nombrosos usuaris joves, adolescents i persones grans. Aquesta unitat està integrada per 70 especialistes i forma part del Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya.

La Taula de Prevenció del Suïcidi del 061 Salut Respon es va posar en marxa el 20 de juny de 2022 amb l’objectiu de combatre l’estigma i reduir la taxa de temptatives i mort per suïcidi en més d’un 15%. Gemma Cuartero, coordinadora d’atenció psicològica del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) ha destacat la importància de disposar d’un servei d’aquestes característiques i ha recordat que “cada suïcidi consumat té entre deu i vint intents previs”.

Ha detallat que aquesta unitat està integrada per un equip “multidisciplinari” que treballa 24 hores al dia els 365 dies de l’any. Disposa de 70 psiquiatres, infermers i psicòlegs que “s’encarreguen d’atendre les persones que es troben en una situació de crisi, així com familiars o d’altres individus del seu entorn que necessiten assessorament”. En aquest sentit, ha dit que els professionals identifiquen en quin punt es troba l'usuari dintre de l’espectre de la conducta suïcida i procedeixen a gestionar, de forma conjunta, l’episodi i buscar estratègies per evitar que la persona es posi en perill. 

Una efectivitat del 84%

Cati Serra, cap del 061, ha recordat que es tracta d’un recurs únic a Europa, perquè l’atenció l’ofereixen sanitaris especialitzats en salut mental i perquè està integrat al sistema de salut de Catalunya. Així, ha destacat el fet que aquests professionals puguin accedir a l’historia clínica i determinar si les persones que demanen ajuda estan vinculades a serveis d’atenció primària, si prenen fàrmacs o si han patit episodis similars amb anterioritat, entre d’altres casuístiques. “Podem donar una contenció i orientació molt més endreçada i vehicular el pacient cap a la via o servei mèdic que necessiti”, ha comentat.

Ha assegurat que aquesta atenció tan centrada en la persona i el fet que qui agafa el telèfon sigui un especialista, contribueix a incrementar l’efectivitat dels servei. “En el 84% dels casos no hem hagut d’activar recursos domiciliaris ni serveis d’emergències, ni ha calgut derivar la persona a un centre sanitari”, ha comentat. En aquest mateix sentit s’ha expressat la coordinadora d’atenció psicològica del SEM, Gemma Cuartero, que ha considerat que aquest és “el valor assistencial més important de la unitat”. Alhora, han concretat que en els 16% restabt, s'ha activat una ambulància del SEM (1.024 casos) o s'ha redirigit el pacient al seu equip d'atenció primària o d'atenció especialitzada en salut mental (201 casos).

Un servei consolidat i on, sobretot, hi truquen dones, joves i persones grans

En els seus dos primers anys de vida, aquest recurs ha registrat 23.000 trucades. A més, de juny de 2023 a juny de 2024 ha rebut una mitjana diària de 33 consultes, un 16% més que en el mateix període que l'any anterior i que representen un total de 12.037. "Aquest creixement el que ens confirma és la consolidació del servei com a referent en matèria de prevenció del suïcidi”, ha considerat Serra que ha remarcat que l’increment no vol dir que aquesta mena de conductes estiguin augmentant.

Per la seva banda, Cuartero ha detallat que en el 58% dels casos les persones que truquen són dones d'entre 41 i 65 anys. Amb tot, ha apuntat que també hi ha moltes consultes protagonitzades per joves i adolescents “que pateixen malestar emocional i presenten idees de voler morir”. Així, ha explicat que se’ls ofereix “una intervenció directa amb ajuda del seu entorn”. A banda, ha afirmat que també hi ha un elevat nombre de trucades dutes a terme per persones grans que experimenten “sentiments de soledat o aïllament”.

3.893 activacions del Codi Risc de Suïcidi

Amb dades provisionals del primer semestre de 2024, al conjunt de Catalunya i a través de tots els dispositius assistencials sanitaris, s'ha activat el Codi Risc Suïcidi (CRS) en 3.893 casos a l'alta dels serveis d'urgències de la xarxa hospitalària pública. En tots ells s’ha informant de la necessitat de fer un seguiment proactiu per part del Centre de Salut Mental (CSM), tant d’adults com infantojuvenil, o bé del d'Atenció i Seguiment a Addiccions de referència.

En un 68% d'aquests, la valoració del risc a l'alta d’urgències era baixa o inexistent. Els principals factors de perill detectats han estat els sentiments de desesperança (59% dels casos) i els esdeveniments vitals estressants (42% dels casos) en els darrers cinc anys.

Durant el segon any de funcionament de la Taula de Prevenció del Suïcidi del 061 Salut Respon (segon semestre de 2023 i primer semestre de 2024), s’ha realitzat l’assistència i el cribratge de risc de suïcidi en 8.590 casos, un 11% més respecte el mateix període anterior. Un 52% d’aquests es van atendre per ideació suïcida, mentre la resta van ser a supervivents d’una temptativa de suïcidi.

Pel que fa al telèfon de prevenció del suïcidi del 061 Salut Respon, els professionals que l’atenen poden activar el CRS en situacions de risc extrem, fet que s’ha produït 95 vegades en aquests dos anys de funcionament.

Observatori de Prevenció del Suïcidi de Catalunya

A banda del telèfon de prevenció del suïcidi, el Govern ha desplegat altres eines per fer front a aquesta problemàtica. Totes elles s’emmarquen en el Pla de prevenció del suïcidi de Catalunya 2021 - 2025. Així, el mes de juny de 2023 es va crear l'Observatori de Prevenció del Suïcidi de Catalunya (OPSCat) per recollir, analitzar, produir i divulgar coneixement sobre aquesta qüestió i identificar i prioritzar estratègies de prevenció. El mes de setembre tindrà lloc una jornada en què participaran els departaments de la Generalitat que treballen coordinats per prevenir i detectar el risc de suïcidi.

D’altra banda, Salut, amb la col·laboració dels departaments d’Educació, Recerca i Universitats, Justícia i Drets Socials, ha elaborat quatre guies per apropar la qüestió als centres educatius i l'àmbit universitari; a les instal·lacions penitenciaries d’adults i als centres de menors tutelats.

A més, s'ha dut a terme formació sobre conducta suïcida i la seva prevenció a professionals dels cossos de seguretat de l’estat, personal d’atenció a la infància i la joventut, d’habitatge i de centres d’atenció i seguiment a les drogodependències.

El pla també estableix la postvenció i el suport a la família i altres supervivents d’una mort per suïcidi com una línia d’actuació prioritària. Per això, Salut ja treballa per oferir aquest suport, així com informació d’altres recursos comunitaris per part d’associacions de supervivents i de prevenció. El recurs s'ofereix des de la xarxa pública de Salut Mental i Addiccions, en col·laboració amb l’atenció primària i comunitària.

Paral·lelament, s’han desenvolupat diverses campanyes i actuacions per implicar i conscienciar la ciutadania sobre la problemàtica.