L'Advocacia Catalana proposa jutges "itinerants" per evitar centralitzar els jutjats de violències vers les dones

El Consell de l'Advocacia Catalana proposa jutges "itinerants" per evitar la centralització dels jutjats de violència contra les dones. Aquesta és la proposta alternativa que plantegen després que el Departament de Justícia fes públic l'informe 'Anàlisi i actualització de la demarcació i planta judicial a Catalunya: proposta de modificació de les demarcacions dels jutjats de violència sobre la dona'. L'estudi preveu que una desena de ciutats de l'àrea de Barcelona i Tarragona es quedin sense aquest servei. Els advocats confien que el nou Govern descarti el projecte i es mantinguin els jutjats mixtos per tal que aquests continuïn assumint casos de violència de gènere, ja que consideren que la seva centralització perjudicarà les víctimes.

La presidenta del Consell de l'Advocacia Catalana i degana de Tortosa, Marta Martínez, demana que es mantinguin els jutjats mixtos als partits judicials d'arreu del país i rebutja frontalment la proposta del Departament, que proposa fusionar aquests jutjats. "En tot cas, l'especialització hauria de ser amb jutges itinerants o que s'inverteixin més diners -en els jutjats- malgrat que hi hagi menys ciutadania, com a ciutadana de l'Ebre tinc dret a tenir una especialització igual que el ciutadà del Vendrell; no hi ha catalans de primera ni de segona, i ens sentim de segona", manifesta en una entrevista a l'ACN.

En l'informe, els tècnics defensen que el projecte de modificació dels jutjats de violència sobre la dona (VIDO) implica un debat entre proximitat i especialització. Admeten que la reforma suposaria l'assumpció de més càrregues de treball vinculades en aquest àmbit per part de jutjats "probablement més allunyats físicament de la població destinatària", però, en canvi, argumenten que "s'oferiria la possibilitat de guanys" en termes d'especialització i de qualitat del servei.

En el cas del Camp de Tarragona, ara mateix, el partit judicial de Tarragona disposa d'un jutjat especialitzat en VIDO. Pel que fa al partit judicial de Valls no en disposa de cap i tots els casos de violència masclistes els assumeix el Jutjat de Primera Instància i d'Instrucció número 1. Amb l'aplicació de la mesura, aquests assumptes els assumiran els jutjats del Tarragona i el del Vendrell, el qual també disposa d'un d'especialitzat en VIDO.

"La jutgessa del Vendrell està especialitzada en família, com que els números són bons i no està col·lapsat com el de Valls, els assumptes de Valls passaran al Vendrell, això suposa desplaçaments dels advocats, de les famílies, i els xiquets a 40 quilòmetres, les declaracions no es fan en una hora, ja que hi ha la intervenció de metges forenses, de fiscals, dels jutges, dels lletrats, etc.", lamenta Martínez. Per això, argumenta que dificulta el procés de denunciar de les víctimes: "La dona és la més desafavorida, en capacitat econòmica i en desplaçaments, quan es tracta de violència, de denunciar la teva parella, costa molt denunciar".

En el cas de les Terres de l'Ebre, la presidenta de l'Advocacia Catalana explica que el president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, els va assegurar que no modificarien la distribució dels jutjats ebrencs. "Hi ha massa espai de temps, massa mala comunicació entre els diferents partits judicials, per la qual cosa, em va dir que no ho tocaran, continuaran dins dels jutjats mixtos, però no els agraden, volen l'especialització. Amb tot, no som prou ciutadans per invertir i fer jutjats de família o especialitzats com passa a Barcelona", subratlla.

Si prospera la mesura, implicaria que els jutjats de ciutats com Cornellà de Llobregat, el Prat de Llobregat, Esplugues de Llobregat, Martorell, Mollet del Vallès, Rubí, Sant Boi de Llobregat, Vilafranca del Penedès o Valls deixarien d'assumir els casos de violència de gènere, els quals passarien a estar centralitzats als de Barcelona, Sant Feliu de Llobregat, Granollers, Terrassa, Vilanova i la Geltrú, Tarragona o el Vendrell.

"Hem de tenir en compte que els advocats de Cornellà no estaven gens d'acord que estiguessin concentrats als de Barcelona, això genera molt malestar perquè fan els mapes conforme les estadístiques i no tenen en compte quins tipus de delictes es treballen ni el tipus de víctima", destaca la presidenta. Alhora, tampoc considera que l'ús de les tecnologies resolgui aquesta problemàtica. "Les videoconferències ens aproparan, però un advocat vol estar al costat de la víctima", sosté.

Proposen jutges itinerants

Per tot plegat, des del Consell de l'Advocacia Catalana plantegen que els magistrats siguin els que facin els desplaçaments i que s'especialitzin, com a alternativa a la proposta del Departament de Justícia. "Per ara, els jutges són reticents, però no ho són perquè no siguin vocacionals, sinó perquè estan mal pagats", afirma Martínez, qui considera que amb una millor remuneració hi "estarien disposats". "Amb el permís de Societat Catalana d'Advocats de Família (SCAF), si poguéssim fer formació als companys i jutges, ja que a l'escola judicial només hi ha dues especialitzacions -la social que és la laboral i la contenciosa administrativa-, si es formen en família perquè no tenen altres especialitzacions, així podrien ser itinerants i la víctima no s'hauria de desplaçar", argumenta Martínez.

A l'espera del nou Govern

Ara, els advocats resten a l'espera de la formació del nou Govern per reunir-se novament amb l'administració per tal d'estudiar una altra proposta. "No estem conformes amb els resultats, les estadístiques són òptimes, però no assoleixen el tipus de delictes, de víctimes i no donen solució", tanca.