L’auge de les apps i la “normalització” del consum de drogues porten a un augment del chemsex en els últims anys

La Unitat de VIH de l’Hospital Clínic de Barcelona està fent seguiment d’unes 300 persones que practiquen chemsex. Aquesta pràctica -l’ús de substàncies per potenciar el sexe en homes gais o bisexuals- pot portar a addiccions i altres problemes de salut física, emocional i sexual. L’auge de les apps per lligar i la mobilitat internacional a les ciutats n’ha catapultat la pràctica, però els experts alerten que és un fenomen complex i que no es pot entendre sense l’estigma social en les persones no heterosexuals. El Javier, pacient de la unitat, parla de la “normalització” del consum de drogues en entorns d’oci i posa el focus en les ferides que s’amaguen en el chemsex: “És més barat accedir a substàncies que anar al psicòleg”.

“El chemsex es practica, però ningú fa preguntes. La gent ho viu en silenci”, diu Javier Sotomayor, usuari de chemsex, en una entrevista amb l’ACN a la Unitat de VIH-SIDA de l’Hospital Clínic. Aquesta unitat, una de les de referència a l’estat espanyol i a Europa i que atén més de 6.000 persones amb VIH, és la principal porta d’entrada per a l’abordatge específic del chemsex que fan des de l’hospital.

L’acompanya la seva doctora, María Martínez-Rebollar, una de les principals responsables del seguiment específic als usuaris de chemsex. Aquesta especialista sènior explica que, per chemsex (‘sexe químic’ en anglès), s’entén l’ús de substàncies per potenciar o allargar el sexe, específicament en el col·lectiu d’homes gais, bisexuals o que tenen sexe amb altres homes (GBHSH). La vinculació amb aquest col·lectiu és el que diferencia aquesta pràctica del consum de drogues en contexts sexuals, més genèric. 

La realitat de les consultes apunta a un augment

La macroenquesta europea EMIS17 va mostrar que Espanya és un dels països amb una prevalença més alta de chemsex. Les dades són del 2017 -les últimes disponibles d’aquesta enquesta- i mostren que un 14% dels homes que tenen sexe amb homes havien utilitzat drogues estimulants amb finalitats sexuals en l’últim any a l’estat espanyol i que el 8% ho havia fet en les últimes setmanes.

Tot i que els experts estan a l’espera que es publiquin noves dades, assumeixen que haurà augmentat el nombre de persones que practiquen chemsex a partir del que escolten a les consultes. “Els mateixos usuaris et diuen que és més comú; que abans era més difícil trobar gent que practiqués chemsex i que ara està molt normalitzat”, explica Martínez-Rebollar.

L’abordatge per chemsex, que el Clínic va posar en marxa el 2018, fa seguiment específic d’unes 300 persones i un centenar d’elles hi ha entrat en l’últim any. La doctora indica que els professionals també cada vegada estan més preparats i sensibilitzats per detectar necessitats dels que el practiquen.

“Hi ha un augment [del chemsex] i hi ha una normalització de certes substàncies, encara que les organitzacions estiguin alertant-ne dels riscs”, confirma el Javier. Per entendre l’augment del chemsex, també parla de l’“ansietat” d’una societat que funciona molt “darrere de les pantalles” dels mòbils i adverteix que les noves generacions entren a la vida sexual amb la “pornografia com a referència”.

L’estigma, les apps i la mobilitat internacional

Un informe del Ministeri de Sanitat del 2020, ‘Abordatge del fenomen del chemsex’, assenyala que la comprensió d’aquesta pràctica no pot “deslligar-se de les circumstàncies que afecten el col·lectiu gai” i la “manera de viure la sexualitat” i destaca, entre altres, l’alta accessibilitat a les drogues; la cultura del sexe casual i les saunes; la serofòbia i el trauma de l’epidèmia del VIH; les vivències d’homofòbia i les activitats ritualitzades en un col·lectiu estigmatitzat.

Tant la doctora Martínez-Rebollar com el Javier parlen de l’estigma cap al col·lectiu gai per poder entendre el chemsex. “El col·lectiu LGTBI continua estigmatitzat. Històricament ha patit molt de rebuig per part d’una societat heteronormativa”, apunta la doctora, que afegeix que tant les aplicacions per lligar com la mobilitat internacional en ciutats gay-friendly i on se celebren grans esdeveniments d’oci “han canviat la manera de relacionar-se a nivell sexual i afectiu en el col·lectiu”.

“Se’ns ha dit que el nostre sexe no està permès i això genera ansietat. Vivim en estat d’alerta. Hem patit violència, assetjament, i sentim que poden venir contra nosaltres”, afirma el Javier, per continuar: “No estic parlant dels 90. Si dos homes expressen el seu amor al metro continua havent-hi un judici social, a Barcelona el 2024”.

Per això, ressalta que moltes persones recorren “a la nit, a clubs o parcs” per “viure la sexualitat i afectivitat de forma oculta”. A més, avisa que tenir VIH i consumir drogues també està estigmatitzat i hi veu una “doble moral”: “La gent funciona d’una forma de dia i després a la nit fa tot allò que no s’ha atrevit”.

La meitat dels usuaris en seguiment viuen un procés migratori

Els usuaris de chemsex atesos al Clínic s’han vinculat a l’hospital a través de la Unitat de VIH o bé del programa preventiu de la PrEP -el tractament per evitar el VIH-. Altres dispositius sanitaris i entitats comunitàries de la ciutat també ofereixen recursos per a les persones que el practiquen.

En el cas del Clínic, prop de la meitat de les persones en seguiment per chemsex es troben en un procés migratori i el 45% són persones amb l’origen en països llatinoamericans. L’edat mitjana se situa entre els 35 i els 40 anys.

Aquest és el cas del Javier, que és de Xile i té 42 anys. Ell incideix en aquest recorregut vital per entendre la relació amb el chemsex: “He viscut el dol migratori. Quan anava a Xile, la gent em deia que ja no era d’allà; però aquí sempre em demanen d’on sóc. Aleshores em pregunto per què tinc aquestes conductes evasives: què busco evitar a nivell emocional i quina és la xarxa que no tinc”.

D’altra banda, des de la unitat tenen identificats alguns pacients que viuen al carrer i acudeixen a l’hospital de manera intermitent, ja que costa molt que s’hi vinculin. Alguns d’ells són treballadors sexuals. Aquesta és una altra situació de vulnerabilitat. A la unitat calculen que un 13% de les persones que segueixen per chemsex són treballadors sexuals.

Més risc d'ITS i problemes de salut mental

Tot i que se sol començar en aquesta pràctica com a via d’escapament, per desinhibir-se o a la busca del plaer, el chemsex pot tenir conseqüències en la salut física, emocional, sexual i, fins i tot, social. Tot i que no totes les persones desenvolupen conductes problemàtiques  -i això, insisteix el Javier, també s’ha de dir-, sí que augmenten els riscs d’addicció o d’infeccions de transmissió sexual (ITS) per pràctiques com el sexe sense preservatiu.

La doctora indica que les persones que practiquen chemsex tenen quatre vegades més de risc de ser diagnosticades d’una infecció bacteriana com la gonorrea, la clamídia o la sífilis; fins a cinc vegades més del VIH i prop de deu vegades més de l’hepatitis C. A més, consumir drogues injectades (slam) implica un risc més gran, així com barrejar-ne (policonsum).  

També incrementa el risc de problemes de salut mental, com ansietat o conductes psicòtiques. En un estudi, des de la unitat van registrar un nombre alt de visites no programades -incidència de més de 0,60 per pacient / any de seguiment- i el 70% eren per motius de salut mental.

El chemsex pot afectar la salut sexual -entre un 20 i un 30% de les persones que practiquen chemsex expressen dificultats per tenir sexe sense drogues- i el seu consum problemàtic també pot acabar impactant en la feina, la família i els amics.

Practicar chemsex no vol dir 'sí' a tot

La doctora Martínez-Rebollar també adverteix de les violències que es poden viure en la pràctica del chemsex i avisa que segurament estan infrareportades. Prop de la meitat de les persones que practiquen chemsex diuen haver han patit algun tipus de violència o agressió en aquesta pràctica i es calcula que un 5% ha patit una violació, segons un estudi de l’associació ABD del 2021. Més de la meitat no van consultar per aquestes violències.

Tant la doctora com el Javier recorden que el tema de fons és el consentiment. “S’assumeix que estar allà vol dir un ‘sí’ definitiu i es passa per alt que s’ha de poder dir no en qualsevol moment. Això ocorre en festes, en parelles, i té a veure amb la vivència sexual, l’educació i la pornografia. La gent es pensa que un bon sexe és reproduir el que veu en una pel·lícula”, adverteix el Javier.

Un seguiment des del sistema sanitari coordinat amb les entitats

L’abordatge específic del chemsex dins de la unitat té com a objectius, d’una banda, descriure aquesta realitat i els perfils i necessitats de les persones que el practiquen; de l’altra, oferir-los un seguiment més estret, amb cribratges més freqüents d’ITS, control del VIH i derivar-los a programes d’intervenció i recursos comunitaris si se’n detecta alguna conseqüència problemàtica, com una addicció.

Martínez-Rebollar destaca la gran feina de les entitats comunitàries, que van ser les primeres a advertir aquest canvi en el patró de consum a la ciutat de Barcelona, que sobretot havien observat entre els treballadors sexuals. “Hi tenim molta vinculació i un circuit ràpid per derivar persones amb nous diagnòstics de VIH per al tractament precoç. I nosaltres també tenim la necessitat de formar-nos en competències LGTBI”, remarca.

Recursos en salut mental i formació

La doctora creu que falten recursos en salut mental i atenció a les persones amb addiccions i constata llistes d’espera llargues als centres d’atenció i seguiment a les drogodependències (CAS): “Tenim un sistema sanitari públic molt bo, però els recursos són limitats (...).Falten recursos per poder derivar una persona i que no tardi mesos a poder vincular-se a un CAS”.

Martínez-Rebollar també veu marge de millora en la formació dels professionals que treballen en llocs de detecció de la pràctica del chemsex per poder fer entrevistes sense judicis: “És molt important a l’hora de poder crear un espai on la persona pugi expressar el que necessita”.