Estudi Internacional de Tendències

Catalunya, a la cua en matemàtiques amb un 42% d'alumnes de 4t de primària amb nivell baix o molt baix

L'Estudi Internacional de Tendències Matemàtiques i Ciències mostra també puntuacions baixes pel que fa a les ciències

Catalunya, a la cua en matemàtiques amb un 42% d'alumnes de 4t de primària amb nivell baix o molt baix. ACN

Catalunya, a la cua en matemàtiques amb un 42% d'alumnes de 4t de primària amb nivell baix o molt baix. ACN

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.

Un 41,8% dels alumnes catalans de 4t de primària tenen un nivell baix (29,9%) o molt baix (11,9%) de matemàtiques, segons l'Estudi Internacional de Tendències Matemàtiques i Ciències 2023 de l'Associació Internacional per a l'Avaluació del Rendiment Educatiu (IEA). L'alumnat catalana obté una puntuació mitjana global de 489 punts i se situa en la part baixa del gràfic. En concret és un dels tres territoris amb puntuacions més baixes, només superat per França (484) i Xile (444). Els alumnes catalans se situen a 25 punts del total de la Unió Europea (514), a 36 de la mitjana de l'OCDE (525) i a 9 d'Espanya (498). Hi ha però un 37,6% d'alumnes catalans amb nivell intermedi, un 17,5% amb nivell alt i un 3,3% avançat.

La puntuació obtinguda per Catalunya vol dir que l'alumnat pot aplicar coneixements matemàtics bàsics en situacions senzilles. El rànquing l'encapçala Corea amb una puntuació de 594, seguida de Japó (591) o Lituània (561).

Per comunitats autònomes, Catalunya torna a tancar el rànquing sent la tercera amb pitjors resultats, només per davant de les Canàries (485) i les Balears (473). Les puntuacions més altes les obtenen a Castella i Lleó (522), Astúries (520) i Madrid (519).

Pel que fa al rendiment, Catalunya se situa entre els cinc territoris participants a l'estudi amb nivells més baixos, per davant de Bèlgica, Nova Zelanda, França i Xile i a poca distància d'Espanya, on un 9,8% dels alumnes tenen un nivell molt baix, un 28% baix, un 36,9% intermedi, un 21,1% alt i un 4,2% avançat.

Per comunitats, els que obtenen millors resultats tornen a ser Astúries, Castella i Lleó i Madrid.

Si s'aplica la variació pel gènere, les dades mostren que les alumnes catalanes obtenen 17 punts menys que els nens (481 d'elles per 498 d'elles). Pel que fa als nivells de rendiment, si bé l'intermedi és el més freqüent en ambdós gèneres, en el nivell alt els nens superen en 6,2 punts percentuals a les noies (20,7% versus 14,5%). En l'extrem superior, on s'hi troba l'alumnat extraordinari, els alumnes doblen les alumnes (4,4% versus 1,9%). En el nivell molt baix, són les noies les que superen en 3,6 punts percentuals als nois, però tot i així no arriben al màxim desitjable de no assoliment, situat en el 15%.

Millor puntuació en ciències però també a la banda baixa

L'estudi analitza també els resultats en ciències i mostra que són millors que en matemàtiques en el cas de Catalunya, tot i que també se situa a la banda baixa en el conjunt de països analitzats. En concret, l'alumnat de quart de primària obté una puntuació mitjana global en ciències de 502 punts, assolint el nivell intermedi en l'escala de rendiment de la competència.

L'alumnat d’aquest nivell coneix i aplica conceptes científics sobre plantes i animals, i té coneixements bàsics sobre la salut humana, les propietats de la matèria, l'energia i la llum, i mostra una comprensió bàsica de la superfície de la Terra.

Si s'analitzen els resultats per gènere, s'observen puntuacions similars a Catalunya.

En comparació amb altres països, Catalunya se situa entre els sis territoris amb puntuacions més baixes, per davant de Bèlgica Fl. (488), França (488), Xipre (487), Bèlgica Fr. (481) i Xile (479). Està a dos punts de la mitjana d'Espanya (504), a onze del total de la UE (513) i a 24 de la mitjana de l'OCDE (526). El rànquing l'encapçalen Corea (583), Turquia (570) i Regne Unit (556).

Per comunitats, Catalunya forma part de les quatre comunitats que es troben per sota de la mitjana d'Espanya (504). Lidera el rànquing Astúries (528) i el tanca Balears (485).

En l'escala de rendiment, un 40,2% té un nivell intermedi de rendiment en ciències, un 24,9% baix, un 21,9% alt, un 9,1% molt baix i un 3,9% avançat. Així, hi ha un 34% dels alumnes que no assoleixen el nivell intermedi. Aquesta xifra està per sobre del conjunt de l'OCDE, on és un 25,3%, i també de la d'Espanya, amb 33,1%.

Els països asiàtics, Corea i Japó, destaquen per presentar menys d'un 2% d'alumnat en el nivell molt baix, mentre que en el nivell alt i avançat s’hi troba el 70,3% i el 54,1% d'alumnat, respectivament.

Per comunitats, de les nou participants a l'estudi, cinc mostren nivell de rendiment baix i molt baix inferior a la mitjana d'Espanya com Astúries (3,6% molt baix i 17,1% baix) i Galícia (3,5% i 18,2%, respectivament). A l'altra banda, les que tenen una proporció d'alumnes que no arriben al nivell intermedi més elevada són Andalusia (36,8%) i les Illes Balears (42,4%). Catalunya se situa entre les quatre amb més alumnes als nivells més baixos, just per sobre de Canàries.

Més consciència ambiental

D'altra banda, l'estudi analitza la consciència ambiental dels alumnes i els catalans obtenen una puntuació de 517 punts, assolint també el nivell intermedi de la competència. En aquest cas, hi ha un 7,9% d'alumnes en el nivell molt baix, un 21,3% en el nivell baix, un 35,3% en el nivell intermedi, un 26,4% en el nivell alt i un 9,1% en l'avançat.

Entre el total de països participants, Corea obté la puntuació més alta (575) i Xipre la més baixa (480). En aquest àmbit, Catalunya està per sobre d'Espanya (510) i el total de la UE (516) però per sota de la mitjana de l'OCDE (525). Per comunitats autònomes, Galícia obté la millor puntuació (533) i Andalusia la més baixa (499).

Pel que fa al rendiment, els millors situats són Corea, Polònia i Regne Unit, tots ells amb valors inferiors al 20% en els dos nivells inferiors de l'escala del rendiment (baix i molt baix). Els pitjors Bèlgica, Xipre i Xile, on més del 40% de l'alumnat es troba en els nivells baixos de rendiment.

El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.

Subscriu-te ara!




SUBSCRIU-TE

Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 1€ setmanal sense permanència. El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors.

Subscriu-te ara! Al periodisme local