L’oferta pública de docència en català a les universitats es manté a l’entorn del 65% de les assignatures

Prop del 65% de les assignatures de graus i màsters de les universitats públiques s’ofereixen almenys en català, segons les dades del curs 2023-24 obtingudes per l’ACN. Als graus, el percentatge s’enfila fins al 75% de les matèries, mentre als màsters només una de cada tres es poden cursar en aquesta llengua, cosa que suposa un retrocés respecte al curs 2016-17, quan eren la meitat. Una mateixa assignatura pot ser impartida en una, dues o més llengües, i en aquest sentit hi ha també un 35% d’assignatures en oferta en castellà i fins a un 24% en una tercera llengua, dues opcions a l’alça els últims anys. Des del curs 2021-22 s’han recollit 200 queixes d’alumnes per canvis de llengua a l’aula i en un terç dels casos s’ha restituït el català.

El Departament de Recerca i Universitats no ofereix les dades de l’oferta de places per assignatura ni l'opció idiomàtica de cada grup, per la qual cosa no es pot detallar l’oferta real de places en cada llengua, ni el nombre d’alumnes que han escollit i cursat les assignatures en cada opció.

En canvi, les dades obtingudes per l’ACN a través d’una petició d’informació pública, sí que permeten conèixer el nombre absolut d’assignatures en oferta i l’idioma/es en què s'imparteixen. En aquest sentit, la presència del català com a llengua de docència segueix sent majoritària en l'oferta nominal d’assignatures de les universitats públiques del país, amb un 64,5% del total el curs 2023-24, tres punts per sota d’ara fa sis cursos (2016-17).

El que ha incrementat en aquests anys és l’oferta d’assignatures en castellà, passant d’un 27% a un 35%, i en terceres llengües (principalment anglès), de menys d’un 20% a una de cada quatre. La suma de percentatges de totes les opcions idiomàtiques és superior a un 100%, perquè la mateixa assignatura pot ser impartida en una, dues o més llengües.

Baixa l’oferta de català als màsters i es manté en els graus

En el conjunt d’assignatures que s’imparteixen a les universitats públiques hi ha clares diferències d’oferta idiomàtica entre graus i màsters. Les dades del darrer curs disponible (2023-24) mostren que el català en les assignatures de grau s’enfila fins al 74% de les 498 matèries existents, en la línia del que ja passava fa sis cursos. En canvi, el castellà ha guanyat deu punts, fins al 34% de les assignatures que s'ofereixen, i cinc punts les terceres llengües, ara un 20% de les matèries de grau en oferta.

A l’altra banda, als màsters universitaris (523 assignatures) la presència de català en l’oferta és molt menor, i ha davallat els últims anys. Actualment, només una de cada tres (32%) assignatures s’ofereixen en aquesta llengua de docència, quan el 2016-17 arribaven gairebé a la meitat, amb un 46% d’oferta en català. En paral·lel, el percentatge d’assignatures que es poden cursar en castellà ha passat del 35% al 41% (gairebé les mateixes que en català), i en terceres llengües, d’un 27% a un 37%.

El 100% de català, en un de cada deu graus

Pel que fa als graus amb més i menys català en el conjunt d'assignatures, només n’hi ha una mica més d’un terç que ofereixin un 90% o més de les assignatures en català, i només un de cada deu es pot cursar en català íntegrament. Això sí, en 9 de cada 10 graus l’oferta en català arriba almenys a la meitat de les assignatures.

Pel que fa als màsters, a causa del grau d’especialització i al nombre més limitat d’assignatures, abunden més que en els graus els programes amb un 100% d’assignatures en català (el 17%). En canvi, a diferència del que passa en els graus, els màsters amb almenys la meitat d’assignatures en català són només un de cada tres.

L’àmbit acadèmic i l'orientació de la universitat

Un dels motius que expliquen per què no hi ha nivells més elevats d’oferta en català en general és l’àmbit acadèmic dels estudis de grau i dels màsters. Per exemple, en l’àmbit de les filologies domina la llengua pròpia de cada especialitat i, per tant, pràcticament no hi ha matèries en català, excepte en filologia catalana. També hi intervé la vocació internacional de determinades universitats, com la UPF, on el 30% de la docència s’imparteix en anglès (i un 25% del professorat és estranger).

A més, com denota el baix percentatge de català als màsters universitaris, molts d’aquests estan vinculats a programes internacionals, o si més no pensats per ser homologables arreu. Finalment, les dades mostren que entre les facultats i departaments amb menys presència de català destaquen les especialitats tècniques i científiques, i també de l’àmbit econòmic i social.

El català a cada universitat

La Universitat de Girona (UdG) ofereix fins a un 84% d’assignatures en català; a l’altre extrem, la Universitat Pompeu Fabra (UPF) només el 45%. La “voluntat “internacionalitzadora” de la UPF explicaria aquest baix percentatge -apunten fonts de la universitat- així com el fet que la segona llengua a la UPF no sigui el castellà sinó l’anglès, amb gairebé tanta oferta (41%) com de català. De fet, el que ha baixat els últims anys a la UPF és el pes de les assignatures en castellà (quatre punts), i no pas del català (tres punts més), segons indiquen les dades.

Pel que fa a la Universitat Rovira i Virgili (URV), la presència del català és superior a la mitjana del conjunt d’universitats, amb un 72% de les assignatures, si bé ha davallat respecte al 78% que tenia el curs 2016-17. En aquest període, a la URV ha augmentat en gairebé 14 punts percentuals la presència del castellà, fins al 26%, i una mica menys la de terceres llengües (són el 16%). La Universitat de Lleida (UdL) també es manté en la franja alta de català (71%), tot i que també ha guanyat terreny el castellà i ja supera el 30% de les matèries que s'ofereixen.

En termes de presència del català, després se situen centres com la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), amb prop del 60% de matèries que s'ofereixen en català, una baixada (de 6,2 punts) respecte al 2016. A la UPC han crescut especialment les matèries que s'ofereixen en castellà (un 36% ara) i en grau més baix també en terceres llengües (un 31% ara).

La Universitat de Barcelona (UB) ofereix un 62% de les assignatures en català (un petit retrocés d’un punt respecte al 2016), i incrementa el castellà, que ja voreja el 50% de les assignatures. La UB és, de fet, la universitat pública amb més oferta d’assignatures en castellà. En canvi, la de terceres llengües, tot i haver crescut, és de les més baixes: el 18%.

Queixes per canvi de llengua a l’aula

El Departament de Recerca i Universitats registra des del curs 2021-22 queixes d’alumnes per “canvi de llengua” del docent respecte a l'opció idiomàtica que havien escollit en matricular-se. Les dades només reporten queixes per canvi de llengua del català al castellà, amb un sol cas d’incidència per un canvi del català a una tercera llengua, registrat el primer trimestre del curs acadèmic actual.

En aquest període s’han comptabilitzat i “verificat” unes 200 queixes: 187 entre el 2021-22 i el 2023-24, i una dotzena més el primer semestre del curs 2024-25. La majoria de queixes es produeixen en assignatures de grau, mentre que els motius que motiven el canvi d’idioma són, segons la mateixa font, molt majoritàriament deguts a un canvi de professor, en segon lloc per una petició per part d’alumnes del programa Erasmus i, també, per la sol·licitud “d’altres estudiants” no necessàriament estrangers.

El català es “restitueix” en un de cada tres casos

D’aquestes queixes, només una de cada tres culminen amb la “restitució” de la llengua originalment prevista, és a dir, el català, segons dades del mateix departament. En el que portem d’aquest darrer curs, però, s’ha retornat més habitualment al català, concretament en 9 dels 12 casos denunciats. En la resta de casos, “s’explica el motiu”, que com s'ha dit sol ser un canvi de professor, segons el departament. En algun cas puntual es proposa als alumnes que han demanat el canvi que assisteixin a les classes en un altre grup (amb el benentès que n’hi ha altres).

També consten una quinzena de queixes després de les quals no s’ha tornat al català, però “s’ha traslladat la queixa a la comissió de política lingüística o òrgan competent en matèria de política lingüística a la universitat”. També hi ha un gruix important de queixes sobre les quals no queda clar com s’han gestionat des de les universitats (“altres respostes”).

Pel que fa a la incidència d’aquesta mena de queixes lingüístiques, el Departament de Recerca i Universitats posa la xifra en relació amb el nombre total d’assignatures per cada curs acadèmic, i en aquest sentit, el percentatge no arriba mai ni a l’1% de les assignatures.