El Redós prova un robot-foca per estimular emocions en persones amb demència

En aquests temps no sorprendrà gaire el titular que un robot en forma de cadell de foca ajuda a l’atenció amb persones amb demència. La veritat és que la tecnologia sempre ha estat lligada als avenços sanitaris i assistencials. Un binomi, la tecnologia i salut, que corrobora la sentència que la tecnologia és un reflex de la societat. Aquestes noves eines i tècniques es recolzen en la tecnologia, descobrint nous tractaments personalitzats capaços de crear solucions més eficients en la indústria mèdica.

En plena expansió de les tecnologies sanitàries digitals, també destaca l’estudi de robots socials com una eina atractiva de suport terapèutic. A poc a poc, comencen a introduir-se al sector de les cures, complementant la feina dels professionals en l’atenció a persones grans amb demència, l’acompanyament als pacients de càncer en el seu tractament o als infants ingressats a les ales pediàtriques dels hospitals. Un exemple destacat és Nuka, un robot amb l’aparença d’un cadell de foca, desenvolupat per Takanori Shibata, de l’Institut d’Investigació de Sistemes Intel·ligents del Japó.

Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i professionals assistencials de la Generalitat han iniciat aquest un treball de camp del projecte MyRobot, una iniciativa del Departament d’Antropologia i Treball Social per determinar l’impacte dels robots de companyia en persones amb demència i sense. Una d’aquestes primeres sessions, en què els ancians han tingut el primer contacte amb el robot foca, va ser aquest dilluns a la residència El Redós de Sant Pere de Ribes.

Nuka no és només un dispositiu mèdic, sinó un robot d’assistència personal dissenyat per interactuar amb els usuaris de manera empàtica. Emula l’aparença d’una cria de foca, ja que, normalment, les persones no han interactuat mai amb aquest animal i això facilita que l’acceptin. “Si fos un gos o un gat, el cervell humà ja sabria com són i no hi hauria tanta facilitat per connectar amb el robot; se’l veuria com una eina i no com un animal de veritat”, explica la Blanca Deusdad, investigadora del Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social, i coordinadora del projecte MyRobot.

Aquesta antropòloga de Vilanova i la Geltrú, fa temps que està en l’estudi de les aplicacions de la robòtica. En aquest sentit d’arrel d’una estada a la universitat d’Auckland a Nova Zelanda amb un equip de robòtica interdisciplinària va fer una proposta per desenvolupar un robot a la URV, en relació també all treball dut a terme pel també vilanoví, Andreu Català, a la Universitat Politècnica de Catalunya. “Volíem treballar la part més social, de robot de companyia, no tant assistencial. Per això és important fer aquest contacte a les residències com el robot interactua amb els residents”, apunta Deusdad.

L’ús de robots socials com Nuka representa un pas important cap a una atenció més inclusiva i humanitzada per a persones grans amb demència i altres tipus de pacients. Aquest projecte, treballat també per la Universitat d’Extremadura, de Vic, de Castella i Lleó i la de València, no només busca documentar-ne els beneficis, sinó també establir els aspectes ètics i socials per a la seva implementació a gran escala. Amb el temps, poden esdevenir eines indispensables en residències i hospitals.

Aquest robot té sensors per tot el cos, pot sentir i reconèixer la persona i respon en funció del que capta al moment. Per tant, els seus moviments i reaccions no sempre són les mateixes sinó que van en funció de la persona que interactua amb ell. “No enregistra cap dada. Està pensat únicament per reduir l’ansietat o agressivitat de persones amb demència avançada, a través d’una comunicació que és difícil d’assolir fins i tot per terapeutes. És bastant espectacular com algú que pràcticament no parla se li hagi estimulat una comunicació o hagi mostrat alguna emoció. Estem satisfets de com dels efectes positius en les dinàmiques socials, però encara queda molt per entendre sobre el seu paper com a eina d’inclusió social”, explica la investigadora.

Amb la idea de no implantar la tecnologia fins que no estigui testada, la residència El Redós ha mostrat de fa temps un interès per la innovació i precisament amb l’àmbit de la robòtica, també a través de l’investigador vilanoví Andreu Català, de la UPC. “En aquella ocasió no era una foca, era un dinosaure que encara el tenim aquí. També s’aconseguia la interacció de residents, no des del vessant cognitiu, però en canvi de l’afecte, del tacte i de la resta de sentits es veu que hi ha estímuls i reaccions. Això és important per mantenir el màxim de temps possible les facultats que tenen les persones que pateixen alguna demència”, explica Montserrat Falguera, responsable de relacions institucionals d’aquesta residència.

Per Falguera, que durant molts anys ha estat al capdavant d’aquest centre ribetà, la innovació també està en “el canvi de mirada. De passar d’un model paternalista, en què l’administració diu com i a qui s’ha de cuidar, a un model en el qual preval la persona, independentment de qui i com és la persona. Si amb tot això podem incorporar robots com aquests i tota la tecnologia corresponent, benvinguda sigui. El que no pot ser és que la tecnologia ens marqui el ritme. Ens interessa alliberar els cuidadors de les tasques que poden ser substituïdes per tecnologia, perquè la seva atenció es concentri amb les necessitats de les persones”, reflexiona Montserrat Falguera.

El Redós ha col·laborat activament amb la recerca de les universitats per facilitar la connexió de la generació de coneixement amb la realitat. Totes aquestes eines tecnològiques contribueixen al gran objectiu que és que la gent estigui el màxim de temps possible als seus domicilis amb edats avançades i que “a les residències només atenguem casos que siguin imprescindibles i extrems. Estar a casa sempre és socialment i psicològicament més raonable. A part, les residències estan molt saturades”, conclou la directora assistencial de El Redós, Naiara Oquiñena.