La Generalitat vol connectar en 5 anys més de 6.000 equipaments públics a la xarxa de fibra òptica pròpia

La Generalitat ha iniciat el projecte XCAT Connecta, que persegueix connectar en 5 anys fins a 6.164 seus públiques a la xarxa de fibra òptica pròpia. L'executiu licitarà tres contractes per un total de 200,92 MEUR que permetran enllaçar-hi escoles, hospitals, CAP, hospitals, comissaries o parcs de bombers entre el 2026 i el 2031. En paral·lel, continuarà el desplegament de la xarxa, amb la previsió de superar els 8.000 km enguany i arribar al 100% dels municipis catalans durant la legislatura. En declaracions a l'ACN, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, diu que és "un dels salts d'escala més rellevants en la connectivitat" del Govern, que permetrà "guanyar sobirania tecnològica" i seguretat, i reduir costos en un 40%.

L'objectiu de l'operació és que el 2031 totes les seus i serveis de la Generalitat estiguin connectades a la xarxa de fibra òptica de titularitat pública, i deixin de fer servir infraestructures de tercers com fins ara. Segons el Govern, es tracta d'un projecte que convertiria Catalunya en el primer territori a nivell d'Espanya i un dels pioners d'Europa en impulsar una estratègia d'aquestes característiques.

En aquests moments hi ha connectades només 745 seus a través de la Xarxa Oberta de Catalunya (XOC). L'executiu preveu arribar, de forma esglaonada, a les 3.374 seus connectades (55%) al final de la legislatura, i a les 6.164 l'any 2031 (100%).

Entre les seus que es connectaran a la xarxa pública a través del projecte XCAT Connecta hi ha 2.381 centres educatius públics, 934 jutjats i jutjats de pau, 812 hospitals i centres d'atenció primària, 140 parcs de bombers, 111 casals cívics, 93 edificis administratius, 78 comissaries de policia i 53 oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

L'operació es posa en marxa perquè es considera el desplegament de la xarxa de fibra òptica es troba en un punt "prou madur". En paral·lel, però, la Generalitat continuarà amb aquest desplegament arreu del país. L'objectiu és arribar al 100% dels municipis catalans abans de finalitzar la legislatura, el 2028. Aquest any es preveu superar els 8.000 km de xarxa troncal pública, amb un abast de gairebé el 80% dels municipis catalans.

En declaracions a l'ACN i TV3, el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, defensa que "la connectivitat del conjunt del país és una prioritat del Govern" i que, amb aquest projecte, Catalunya "comença un dels salts d'escala més rellevants" en aquest àmbit. Segons el dirigent socialista, permetrà "tenir i gestionar una infraestructura pròpia i guanyar sobirania tecnològica europea".

"És un camí de doble velocitat: per una banda, volem estendre aquesta xarxa de fibra òptica per arribar a totes les carreteres i municipis; per l'altra, fem aquest salt amb una xarxa pròpia, amb el que significa de seguretat, reducció de costos i garantia de la prestació del servei", explica Dalmau.

El principal estalvi vindria per la supressió dels actuals contractes individualitzats de lloguer d'infraestructures amb les operadores i la migració cap a la xarxa de titularitat pública. Segons els càlculs del Govern, aquesta reducció seria d'un 40%, passant dels 32,6 MEUR previstos per aquest any a uns 18,82 MEUR, previstos a partir del 2031.

Les potencialitats del nou model

Segons el Govern, aquest nou model "d'altes prestacions" permetrà una "governança plena" per a millorar els serveis públics, fer-los més eficients i donar resposta als reptes del país. Entre les funcionalitats del nou model, hi haurà la de poder incrementar la capacitat de les connexions i enllaços sense haver d'augmentar la despesa, o la possibilitat de desplegar nous serveis de forma àgil. També serà escalable, avançada i dimensionada per desplegar futurs serveis com el 5G, la computació a l'extrem o capacitats d'encriptació quàntica de les comunicacions.

El secretari de Telecomunicacions del Govern, Albert Tort, assenyala els tres objectius forts del nou model: la "seguretat i robustesa dels mateixos serveis públics"; que "hi ha noves prestacions del futur que estaran sustentades en aquesta xarxa", i que aquest fet "aporta una major sobirania tecnològica en el context que vivim".

Segons Tort, aquesta xarxa de titularitat pública suportarà "tots els serveis digitals que presta la Generalitat actualment, però també els futurs que vinguin amb la introducció de la intel·ligència artificial, dels necessitats de connectivitat que van molt més enllà de les capacitats actuals".

Un exemple pràctic del canvi de model seria el confinament per la pandèmia, que va obligar 1.177 centres escolars a fer classes telemàtiques. Aquest fet també va forçar a augmentar l'amplada de banda, de 300-500 MB a 1 GB. Només tramitar aquests nous contractes individualitzats va tenir un cost addicional de 4 MEUR i va trigar 3 mesos a completar-se. "Amb la nova xarxa, aquest canvi es farà amb uns quants clics i uns quants dies de feina, perquè tenim la capacitat i l'autonomia de poder-ho fer amb una xarxa pròpia", subratlla Cristina Campillo, directora general d'Infraestructures Digitals de la Generalitat.

Aquest nou model també permetrà "balancejar les càrregues". Segons explica Campillo, si una escola, una universitat o un centre de recerca tenen una demanda concreta amb "unes capacitats de computació o connectivitat més elevades", podran autoaprovisionar-se temporalment a través de la xarxa de la Generalitat, en processos automatitzats. "Somiem amb nous serveis i noves capacitats", afirma la directora general d'Infraestructures Digitals.

Tres licitacions

El passat dilluns 7 d'abril, els responsables de telecomunicacions de la Generalitat van presentar la iniciativa en un acte a l'Espai Bital de l'Hospitalet de Llobregat, on van assistir representants de més d'un centenar d'empreses. Des del Govern destaquen que ha generat molt interès dins del sector per la "singularitat i importància" del concurs públic. Es farà a través de tres licitacions per un valor total estimat en 200,92 MEUR. La previsió és poder adjudicar-les a partir del mes d'octubre, un cop rebudes i analitzades les ofertes, per a poder iniciar l'execució el 2026.

El primer contracte, de 152,52 MEUR, inclourà la gestió del servei de connectivitat extrem a extrem, l'equipament als punts de servei, el suport per a l'estesa del cable i el desplegament complet de la xarxa. El segon paquet, de 33,36 MEUR, s'ocuparà del manteniment i operació de la infraestructura, mentre el tercer (15,04 MEUR) serà per al servei de suport a la migració cap al nou model.