O3

Aquesta fórmula química que denominem ozó, d'aparença inofensiva, correspon a una forma al•lotròpica de l'oxigen. És un gas. En el seu estat natural quasi embolcalla el planeta protegint-nos de les radiacions ultraviolades del sol.

També el podem obtenir de forma artificial cremant oxigen amb l'electricitat. Com en el cas d'algunes tempestes amb fort aparell elèctric que el generen i l'alliberen en petites quantitats a l'atmosfera.

Pot ser, com tantes altres coses, bo o perjudicial per la nostra salut. Ens beneficiem d'ell per a blanquejar roba i purificar l'aire de l'ambient de fums i males olors o bé aportar-hi vitamina “D” en alguns aliments Però, en canvi, ens irrita els ulls i ens fa plorar. Si la situació s'agreuja, el seu contacte, pot provocar la irritació de les vies respiratòries. La seva toxicitat es pot produir a molt baixa dosi.

Una altra aplicació favorable consisteix en el tractament d'aigües per a la seva potabilització. Fins i tot hi creem atmosferes per a conservar-hi els ous. Lluny de tot això que hem dit, l'ozó, és matèria de seriosa preocupació. Ens estem carregant el filtre protector de la terra d'ençà ja fa molt. Masses. I, per moltes excuses i raonaments que hi posem, no hi tenim la solució. El que ens obliga a pensar que el mal ja es fet i que, inevitablement, el lleguem a les futures generacions.