Els romàntics es citen a Vilanova

Així, les pintures de Joaquim de Cabanyes, Lluís Rigalt, Marià Fortuny, Josep Arrau, Josep Mirabent i Pelegrí Clavé, entre d’altres, s’exposen per primera vegada juntes en una antològica que el comissari de la mostra, el doctor Francesc Fontbona, no ha dubtat en qualificar com “la més important exposició sobre pintura romàntica que s’ha fet a Catalunya aquests darrers anys”.

L’exposició que es pot veure a Vilanova i la Geltrú s’emmarca dins els actes de celebració del centenari de la mort del polític, escriptor i historiador Víctor Balaguer, un centenari que ha servit per apropar i donar a conèixer aquesta figura cabdal del segle XIX a la resta de Catalunya. Segons la regidora de Cultura de l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú, Teresa Llorens, l’exposició Pintura Romàntica a Catalunya “és el colofó final al centenari de Balaguer i la manera d’emmarcar-lo en el seu context artístic i històric original”.

Un moviment poc conegut

El moviment romàntic a Catalunya neix cap al 1830 gràcies, en part, a textos literaris com Oda a la pàtria, d’Aribau, i a la recuperació dels Jocs Florals en què Víctor Balaguer hi va tenir un paper cabdal. Això no obstant, segons el doctor Fontbona, aquest país sempre ha estat preocupat per la seva llengua “i això ha produït que el romanticisme, conegut com la Renaixença, s’hagi lligat més a la preducció literària que no pas a altres vessants de l’art com la pintura”. Precisament, l’exposició que es va inaugurar ahir a la tarda a la capital del Garraf posa de relleu aquesta desconeixença ja que bona part d’aquestes pintures no havien estat mai reunides juntes en una antològica. No obstant això, la publicació l’any passat del llibre El Romanticisme a Catalunya, coordinat pel mateix Fontbona i Manel Jorba i amb escrits d’una vintena d’autors, va iniciar una lenta però constant recuperació d’aquest moviment que, en part, culmina amb aquesta exposició. Segons la directora i coordinadora del centenari de Víctor Balaguer, Mireia Rosich, el llibre que s’ha posat a la venda al mateix museu i a les llibreries vilanovines serà el catàleg de l’exposició “perquè aquí hi ha reunida tota la informació possible sobre el romanticisme”. Ella mateixa assegura, però, que per dur a terme aquesta exposició ha calgut un sobreesforç perquè bona part de les obres estan escampades en diferents museus i per aquest motiu s’ha hagut d’establir acords amb el MNAC, el Prado, l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi i l’Arxiu Històric de Barcelona, entre d’altres. Segons Rosich, amb altres moviments com el Modernisme o les avantguardes hauria estat tot molt més fàcil “perquè són obres que circulen normalment entre museus. Això ens explica la dificultat de fer una exposició sobre el romanticisme com la d’ara”.

Figures d’un moviment

L’exposició que es pot veure al Museu Balaguer sobre el romanticisme mostra aquest moviment en totes les seves vessants, des dels inicis passant per les diferents etapes artístiques i les obres d’un primerenc Marià Fortuny. La temàtica gairebé sempre s’inspira en la recuperació de la història de Catalunya buscant-ne els orígens en l’època medieval, més en l’esperit que en la tècnica. Tot i que el romanticisme a Catalunya va arribar amb un cert retard respecte a la resta d’Europa, la contribució de pintors com el mateix Fortuny van servir per fer una revisió del passat i la realitat del país i, sobretot, trencar amb la pintura anterior amb la incorporació d’escenaris autèntics i originals així com l’implicació de l’artista amb la recuperació identitària del país. Com explica Fontbona, els romàntics “són els primers que agafen els quaderns i surten de ciutat per pintar”. Però després, arriba l’oblit. Personatges com Verdaguer, peça cabdal de la Renaixença, situen la literatura molt per damunt d’altres manifestacions artístiques. L’arribada de pintors de transició com Vayreda i l’esclat final del modernisme, amb Rusiñol i Casas al capdavant, desballesten definitivament el moviment romàntic. Per Fontbona, els modernistes capgiren la història de l’art al nostre país “i, a més, aprofiten per criticar els romàntics quan ells van beure de les seves influències, com és el cas de Modest Urgell”.


Punt i final al centenari Víctor Balaguer

L’exposició Pintura Romàntica a Catalunya posa punt i final als actes de celebració del centenari de la mort del polític, escriptor, col·leccionista i historiador Víctor Balaguer (1824-1901). Segons la regidora de Cultura, Teresa Llorens, els actes del centenari han servit per donar a conèixer el personatge “perquè creiem que era del tot necessari, ja que estem parlant d’un home cabdal en la història del nostre país i que el temps, injustament, ha anat arraconant”. Efectivament, Balaguer és un home clau en la recuperació identitària de Catalunya. Va ser un dels set poetes escollits per l’Ajuntament de Barcelona per restablir els Jocs Florals (i que ell va guanyar en tres ocasions) i autor de la patriòtica Història de Catalunya i de la corona d’Aragó que va contribuir a recuperar el passat històric arraconat pels academicistes de l’època. Ministre d’Ultramar i Foment, diputat a Corts, president del Tribunal de Comptes del Regne, maçó, liberal i proclamat poeta oficial del Liceu, Balaguer es va haver d’exiliar a causa de les seves idees polítiques. Entre d’altres activitats, va ser periodista i va escriure òperes com Els Pirineus (musicada per Pedrell). Precisament, el Gran Teatre del Liceu estrenarà ben aviat en versió concert La fattuchiera, del compositor Vicenç Cuyàs amb text de Felice Romani, una òpera que només s’ha representat una vegada i els orginals de la qual es conserven al museu Balaguer com una prova més de les inquietuds culturals d’aquest singular personatge.


Reportatge publicat al diari AVUI signat pel periodista Bernat Deltell i Milà