Polifenols, alimentació i salut: conferència internacional a Sitges

La cita tindrà lloc del 17 al 20 d’octubre a Sitges, sota la direcció de l’especialista Cristina Andrés-Lacueva, professora del Departament de Nutrició i Bromatologia de la Facultat de Farmàcia de la UB. A la inauguració, el dia 17 a les 15 hores, també hi assistirà el catedràtic Claudi Mans, delegat del rector per coordinar el campus de l’Alimentació de Torribera de la UB.

Els polifenols són unes substàncies presents en moltes plantes que formen part d’una gran quantitat d’aliments d’origen vegetal, com ara fruites, sucs, baies, vi, cafè, te o xocolata. El consum de polifenols s’ha relacionat amb la incidència d’algunes malalties de gran importància, incloent-hi trastorns cardiovasculars, determinats tipus de càncer i danys neurològics o degeneratius. La recerca sobre els polifenols fins ara s’havia centrat en les propietats antioxidants, com a clau per entendre quins efectes tenen sobre la salut humana.

Polifenols: més que uns antioxidants naturals

L’objectiu principal d’aquesta nova edició del congrés és debatre sobre els beneficis dels polifenols, més enllà de les seves propietats antioxidants. Actualment, hi ha proves consistents que aquestes substàncies són capaces d’exercir en l’organisme moltes més funcions. La nova edició d’aquest fòrum posarà un èmfasi especial en els mecanismes mitjançant els quals els polifenols actuen en l’organisme humà i, més concretament, en alguns efectes específics: la reducció de la inflamació, la influència sobre el sistema immunitari o l’activitat hormonal, la protecció cardiovascular o el desenvolupament de processos neurològics, la diabetis, l’obesitat i el càncer.

Obrirà les jornades el professor Gary Williamson (Escola de Ciències dels Aliments i Nutrició, Universitat de Leeds, Regne Unit), organitzador del congrés anterior, amb la conferència «Polyphenols and health: from Leeds to Barcelona and beyond». En concret, el professor Williamson revisarà la necessitat de dur a terme estudis clínics en humans com a mitjà per assegurar que els beneficis saludables observats en els consumidors d’aliments rics en polifenols són realment atribuïbles a aquestes substàncies i, per tant, es poden incloure en les recomanacions de salut de les organitzacions professionals o de les agències governamentals.

En l’àmbit dels assajos clínics, un dels estudis més destacats és el PREDIMED (Prevenció amb dieta mediterrània), un programa d’àmbit espanyol que compara els efectes sobre la salut de la dieta mediterrània rica en polifenols amb una dieta baixa en greixos. Aquest tipus d’estudis científics ¾costosos i complicats d’organitzar¾ són crucials per aportar dades concloents que arribin a demostrar l’efecte protector dels polifenols en la salut humana.

Rere la pista dels bacteris intestinals

Quines rutes segueixen els polifenols quan s’ingereixen? Com es transformen i en quins òrgans o teixits es localitzen? Trobar respostes a aquestes qüestions és fonamental per aprofundir el coneixement dels mecanismes d’acció dels polifenols en l’organisme. Durant el congrés, estan previstes diverses intervencions centrades en els processos metabòlics que porten a la transformació dels polifenols en l’organisme, una àrea de recerca molt important en la qual participen nombrosos investigadors de tot el món. Segons els experts, en aquest procés podrien tenir un paper clau els bacteris intestinals, capaços de transformar els compostos fenòlics en substàncies noves que podrien tenir realment un impacte sobre els processos patològics implicats en el desenvolupament de malalties.

«Els bacteris intestinals actuarien com uns autèntics mags químics, que transformen els polifenols o altres substàncies dels aliments en compostos potencialment beneficiosos. La diversitat de bacteris existents a l’intestí humà és enorme i varia segons els individus, de manera que els efectes dels components ingerits podrien ser diferents segons la flora microbiana de la persona. Per això, és important arribar a conèixer el perfil de microorganismes o microbioma intestinal d’un individu», assenyala la professora Cristina Andrés-Lacueva.

Les potents metodologies genòmiques per identificar tipus bacterians han impulsat aquest tipus de recerca. Els avenços més recents en les tècniques analítiques també han proporcionat eines noves per investigar el metaboloma, és a dir, per arribar a elucidar la diversitat de compostos (metabòlits) presents en l’organisme amb potencial per actuar en benefici de la salut. D’acord amb aquestes capacitats per estudiar la microbiota i els metabòlits, alguns científics --entre els quals hi ha el professor Augustin Scalbert, de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (IARC, Lió, França), que treballa amb equips de la Universitat d’Alberta (Canadà) i de la Universitat de Barcelona-- estan desenvolupant bases de dades electròniques de metabòlits.

L’objectiu és facilitar que es puguin establir paral·lelismes entre estudis amb compostos nous i investigacions anteriors, a fi de millorar la previsió sobre l’acció que tenen en l’organisme. «Encara no hi ha prou coneixement per definir recomanacions nutricionals en l’àmbit dels polifenols», apunta el professor Augustin Scalbert. «Caldria dirigir la recerca —continua— cap a una aproximació molecular. La identificació de dianes moleculars podria contribuir a determinar la causalitat en estudis poblacionals».
Com respon cada persona als polifenols?

Predir la resposta de cada persona davant els polifenols és una altra de les àrees de recerca més innovadores. En aquest moment, hi ha dades raonables sobre la resposta de grups de població, obtingudes a partir d’observacions epidemiològiques sobre consum d’aliments i incidència de malalties. No obstant això, s’ha constatat que cada persona pot respondre als polifenols d’una manera diferent; per això s’està estudiant el que es podria anomenar nutrició personalitzada. Aquest nou enfocament--encara llunyà, però real-- podria afavorir que cada persona millorés la pròpia salut mitjançant la ingesta d’aliments rics en determinats components (en aquest cas, polifenols) en la seva dieta.

Totes aquestes investigacions han de proporcionar dades científiques per determinar les propietats saludables en els aliments rics en polifenols, un aspecte de gran importància no només per als consumidors sinó també per a la indústria alimentària, que podrà aportar un valor afegit als seus productes per promocionar-los i distribuir-los millor. En aquest sentit, el professor Peter Aggett (Universitat de Lancaster, Regne Unit) revisarà les declaracions de salut i el mercat dels suplements i aliments enriquits en la seva ponència.Degustar un caviar d’oli d’oliva (cal acreditació per als periodistes)

L’oli d’oliva és un dels aliments més saludables i amb més importància econòmica al nostre país. En el marc del V Congrés Internacional de Polifenols i Salut, el 19 d’octubre, a les 10h hores, està prevista la degustació d’un oli d’oliva mil·lenari servit com a caviard’oli d’oliva, una forma innovadora que ha desenvolupat Ferran Adrià al restaurant El Bulli. El producte serà presentat per primera vegada al gran públic per Jaume Biarnes, responsable del centre de recerca culinària de la Fundació Alícia. Els congressistes també podran participar en un berenar amb aliments rics en antioxidants naturals (dimarts 18, 15.30 hores), que organitzarà l’empresa Unilever.

Les conferències internacionals sobre polifenols i salut van començar l’any 2003 a Vichy (França), sota la coordinació del professor Augustin Scalbert, de l’Agència Internacional per a la Recerca del Càncer (Lió). Des de llavors, s’han organitzat biennalment a diferents ciutats d’Europa, Amèrica i Àsia. En la quarta edició, que va tenir lloc a Leeds (Anglaterra) l’any 2009, es va decidir que aquesta nova convocatòria la presidís la professora Cristina Andrés-Lacueva, de la Facultat de Farmàcia de la UB.
Col·laboren en l’organització del congrés, a més de la Universitat de Barcelona, el projecte FUN-C-FOOD (Consolider Ingenio 2010), el CSIC, el Ministeri de Ciència i Innovació, Unilever, Nestlé, International Olive Council, IOS Press, BerryPharma, The Hershey Company, Polyphenolics (una divisió de Constellation Wines), Biosearch SA (antiga Puleva Biotech), Extrasynthèse, Bertin Pharma, Coca-Cola, Agilent Technologies, Biotivia, PhytoLab, Wild Blueberry Association, GlaxoSmithKline i California Dried Plums Board.