Catalunya entre el grup de països europeus amb l'educació superior més cara

La pujada de taxes universitàries que ha patit el sistema universitari català aquest curs, situa Catalunya com el 9è país amb l'educació superior més cara d'Europa i el 4t de l'Europa dels 15. L'estudi, elaborat amb dades del curs 2011-2012, la nova política de preus ha augmentat les desigualtats i es posa al nivell de països anglosaxons o de l'est d'Europa. Segons l'autor, Enric Tello, són països que tenen en comú ''poca qualitat democràtica i organització de la societat civil'' i no només correspon a debilitat econòmica del país sinó també ''fragilitat política''. L'estudi també constata que els països on és més car seguir un Grau o un Màster disposen de menys beques per als estudiants.

Turquia, Eslovènia, Hongria, Irlanda, Lituània, Regne Unit i Romania són els set països europeus on l'educació superior és més cara i els estudiants paguen entre 2.000 i 18.000 euros. És el grup de països més cars d'Europa on, després de la pujada de taxes del 66% que ha patit el sistema universitari català aquest curs, s'hi suma per la cua Espanya i Catalunya. Així, segons un rànquing que ha elaborat l'Observatori del Sistema Universitari (OSU) en base a les dades de la Comissió Europea del curs passat, Catalunya seria el novè país més car d'Europa i el quart d'entre l'Europa dels 15. En estudis de màster, el preu mitjà català també és al 4t lloc més car de l'Europa dels 15.

Segons ha explicat Enric Tello, un dels autors de l'estudi 'Estudiar a Europa. Preus de matrícules i beques a les universitats europees', a banda dels països de cultura anglosaxona on el discurs ''neoliberal'' ha calat fort, tot aquest grup de països es caracteritzen per ser societats civils ''desmuntades i amb poca capacitat de defensar-se'' com a societat i com a opinions públics d'aquest missatge de pensament únic. Per Tello, són democràcies ''molt febles'' on pesa més la mala situació social que no pas l'econòmica.

Per això, Tello ha alertat del fet que Catalunya, i per extensió l'estat espanyol, se situï dins del grup d'aquests països, on no hi ha ''qualitat democràtica''. També s'ha volgut desmarcar del model imposat per Cameron, on després de la gran pujada de taxes, que va comportar grans mobiltizacions dels estudiants, la davallada de matrícules a les universitats britàniques és del 6'6%.

Tello ha volgut desmentir l'argument que si pugen els preus públics es destinen més ajudes i més pressupost a beques per als estudiants, i ha destacat que els països amb la universitat més cara, són els que tenen menys beques i ajudes, i que en canvi, els països on estudiar és gratuït, són els que concedeixen més beques. Així, per exemple, Dinamarca, Estònia, Grècia, Malta, Finlàndia, Suècia i Noruega, són alguns dels països amb la universitat gratuïta o que tan sols costa les taxes administratives i són els mateixos que tenen un sistema de beques, sovint salari, que garanteix l'ensenyament superior als ciutadans.

L'estudi de l'OSU assegura que és fals que els preus alts es compensin amb beques més generoses, i ho xifra amb el percentatge d'alumnes espanyols o catalans beneficiari d'una beca. Així, nomes el 23% dels espanyols i el 18% dels catalans cobra algun tipus de beca. Tello també ha alertat de la proliferació de beques préstec, és a dir, crèdits dels bancs amb l'aval del govern que es dóna a països com els Estats Units, ja que deixa els estudiants amb una sitaució molt ''crítica'' si es té en compte que només un 22% dels matriculats es gradua i per tant, els estudiants poden quedar sense títol i amb deutes de 25.000 dòlars. És un mecanisme, ha dit Tello, que pot generar greus problemes financers similars als de les hipoteques subprimes.

Tello ha lamentat que el discurs oficial digui que s'està avanaçant cap a la societat del coneixement i l'economia de la innovació, i que simultàniament s'estiguin implantant mesures que restringeixen l'accés i augmenten les desigualtats entre els ciutadans. Tello creu que si es volen donar ''oportunitats reals a tothom'' cal que l'accés a l'educació sigui igualitari i per tant, evitar aquestes polítiques restrictives que reforcen la tendència cap a una societat molt més desigual.