El Garraf, terra de cànnabis

“Sóc informàtic, però realment em vull dedicar a aquest món, donar-me d'alta a la seguretat social i tenir un contracte”. Un jove de 23 anys és el fundador de l'Associació Cannàbica de Vilanova (ACV), la darrera entitat pro cànnabis –almenys registrada legalment- que ha obert les seves portes al Garraf. Només fa dos mesos que està en funcionament, però, tot i això, ja compta amb 200 socis. De fet, han hagut de limitar les inscripcions perquè, si no, no podien “abastir” tots els usuaris, expliquen.

Amb l’ACV,  ja són una desena les entitats i associacions cannàbiques constituïdes a la comarca. A Vilanova i la Geltrú i Sitges n’hi ha almenys tres. A Cubelles i Sant Pere de Ribes com a mínim n’hi ha una. És molt probable, però, que n’hi hagin moltes més, ja que en els últims anys la xifra d’aquest tipus d’entitats s’ha “disparat”, confirmen diverses fonts. Moltes d’aquestes associacions, però, s’estimen més ser anònimes. I és que cada entitat cannàbica té un funcionament diferent segons el que hagin establert els socis en els estatuts de l’associació. N’hi ha que volen visibilitat. En canvi moltes altres prefereixen mantenir-se en l’anonimat i no donar-se a conèixer. No els hi interessa.  

L’Artur aposta per la primera opció. “No tenim res a amagar”, assegura en repetides ocasions durant l’entrevista al local de l’entitat, situat al carrer Santa Magdalena, just on abans hi havia una seu de Cusal. “Som una entitat legal i volem ser transparents”, insisteix el fundador de l’entitat mentre prem el timbre que permet destriar a qui s’obre la porta del local. Totes les visites externes han de mostrar el seu DNI o un carnet professional per poder accedir a l’associació.

La legalitat jurídica és una de les grans obsessions de l’ACV i, en general, de totes les entitats cannàbiques. Per ser soci de les entitats s’han de complir una sèrie de requisits. El més important, d’entrada, és l’aval: s’ha de ser major d’edat i no es pot accedir a l’associació si prèviament un altre membre de l’entitat no avala la seva incorporació (en algunes entitats, fins i tot els joves entre 18 i 19 anys han de venir acompanyats per primera vegada pels seus pares). “Ha de ser un cercle tancat d’amics i coneguts”, precisa l’Ignasi, de l’associació El Caliu de Sant Pere de Ribes, al carrer Racó número 6, una altra de les entitats cannàbiques que es poden trobar a la comarca des de fa només un any. Una associació que compta amb un perfil molt diferent a la resta: la majoria de socis (120) tenen entre 40 i 50 anys.

Autoconsum només en l’àmbit privat

També és obligatori que l’autoconsum es concentri en l’àmbit privat i que els socis de les entitats siguin “addictes” a la droga -demostrar la seva dependència-, ja que si no és així, es podria incórrer en un delicte de promoció i afavoriment al consum a substàncies estupefaents (article 368 del CP). També s’estableixen com a criteris obligatoris per a les entitats que el cultiu i tinença del cànnabis estigui destinat única i exclusivament a l’autoconsum i que aquest sigui compartit entre els membres de l’associació.

El compliment o no d’aquests criteris (veure tot el quadre adjunt) són els que tenen en compte els Mossos d’Esquadra a l’hora d’actuar contra aquest tipus d’associacions. “En un principi, si les entitats estan legalment constituïdes, les considerem un establiment més i no realitzem inspeccions” sempre i quan “no es detectin o es denunciïn  conductes constitutives de delicte”, expliquen des de la policia catalana. Llavors seria la unitat d’investigació que investigaria un presumpte delicte contra la salut pública.

La jurisprudència majoritària estableix la quantitat de 50 grams com el “límit” entre el consum propi i el tràfic de drogues. En canvi, si es persegueix administrativament la tinença o el consum en espais públics, vies o transports públics, “independentment del pes o destí de la droga o substància”, precisen els Mossos. És en aquest punt on les entitats cannàbiques tenen més dificultats per fer complir la legalitat vigent.

Els socis paguen, a banda de la quota, una quantitat de diners mensuals pel cànnabis que volen -se’n produeixen diferents tipus, sempre per sota del preu del mercat negre - i els responsables de les entitats els hi fraccionen en petites quantitats diàries, que habitualment no sobrepassa els 2 o 3 grams. La majoria dels usuaris consumeixen la droga en els locals. N’hi ha una part, però, que s’emporta sempre la droga per consumir-la a casa, un fet que provoca que, en ocasions, la policia hagi identificat i sancionat socis de les associacions només per tinença a la via pública. En algunes de les entitats s’admet que el trasllat de la droga és “ habitual”. “No ho avalem, però tampoc entenem perquè ens han de tractar com a yonquis”, expliquen.

Normalitzar i dignificar el cannabis

Una altra gran problema al que s’enfronten les entitats cannàbiques és la justificació d’on van a parar els diners que obtenen  amb el subministrament de droga als socis. Legalment estan constituïdes com a entitats sense ànim de lucre, així que tots els diners obtinguts s’han de reinvertir sempre en la mateixa associació. Aquesta obligació, però, “no sempre es respecta”, asseguren des de les pròpies entitats del Garraf. De fet, en els darrers anys, han sovintejat les operacions policials a tot Catalunya contra aquestes associacions precisament per la dificultat a l’hora de determinar d’on provenien importants quantitats de diners localitzades a usuaris o als locals de les entitats.

“Nosaltres estem treballant per poder construir un menjador social amb el Banc dels Aliments”, explica aquest jove, de l’Associació Cannàbica de Vilanova, que somia en poder treballar algun dia en l’entitat quan es “normalitzi” la creació d’aquest tipus d’associacions. L’Ignasi, de l’entitat El Caliu, ja han iniciat els primers contactes per tirar endavant un projecte de producció de canyam industrial. “És un material que serveix per fer moltes coses, des d’espardenyes menorquines fins a cordes. És com el porc, se’n pot aprofitar tot”, detalla mentre obre la porta a un dels socis de l’entitat. A la sala interior l’espera una pissarra amb preus i tot un conjunt de productes medicinals produïts amb marihuana.

CRITERIS ALS QUALS S’HAN D’AJUSTAR PER SER LEGALS:

• Cultiu i tinença de cànnabis per a l’autoconsum
• El consum ha de ser compartit
• Els consumidors que s’agrupin han de ser addictes, ja que si no fos així el risc greu d’impulsar a una persona al consum de substàncies i a la seva habituació seria punible penalment, aplicant l’article 368 del Codi Penal davant d’un acte de promoció i afavoriment del consum.
• El consum s’ha de realitzar en un local privat de l’associació.
• Cap tercera persona aliena al consum compartit podrà accedir a aquest local privat ni participar en la distribució ni consum.
• La quantitat de droga ha de ser “insignificant”.
• La coparticipació consumista ha de fer-se entre un nucli petit de drogodependents, com a acte esporàdic i íntim, sense transcendència social.
• Els consumidors han de ser persones certes i determinades, per tal de poder portar el control de nombre de persones i les seves condicions personals.
• El consum ha de ser “immediat”.

CONDUCTES PERSEGUIBLES PENALMENT:

Art. 368 Codi Penal: Qui executi actes de cultiu, d’elaboració o de tràfic, o d’una altra manera promogui, afavoreixi o faciliti el consum il•legal de drogues tòxiques, estupefaents o substàncies psicotròpiques, o en posseeixi amb aquestes finalitats, incorrerà en un delicte contra la salut pública.
• Segons jurisprudència majoritària, s’estableix la quantitat de 50 grams com el límit entre el consum propi i el tràfic de drogues. A partir d’aquesta quantitat, doncs, la tinença ja es considera delicte contra la salut pública.
Ara bé, per determinar si és delicte el cultiu de la planta cànnabis, s’han d’apartar les parts que no es consideren aptes per al consum (branques, fulles, plantes joves i esqueixos) i pesar la planta sense aquestes parts. S’haurà de tenir en compte també el percentatge d’humitat.

• En el moment en què les associacions legalment establertes no compleixin els criteris exposats anteriorment, el simple consum passarà a ser delicte contra la salut pública.

CONDUCTES SANCIONABLES ADMINISTRATIVAMENT:

• Administrativament és sancionable la tinença o el consum en espais públics, vies o transport públics. Així doncs, els membres d’una associació que cultivin o consumeixin en el seu local privat no podran ser sancionats ja que el consum es faria en l’esfera privada d’una associació constituïda legalment i no atemptaria contra seguretat ciutadana.

Ara bé, en el moment en què el cultiu o consum traspassi aquest àmbit privat podrà ser denunciat administrativament, independentment del pes o el destí de la droga o substància.