Alerta màxima als caixers

“No hi havia manera que sortissin els diners. Al final, però, em vaig adonar que hi havia una tapeta d’alumini que bloquejava l’obertura, i la vaig estirar. Els bitllets estaven enganxats amb un adhesiu molt potent a la part de dins d’aquesta tapa. Vaig estirar els diners i me’n vaig anar disparat. Segur que m’estaven vigilant. El dia següent vaig anar a la comissaria dels Mossos amb la tapa fictícia. I es van sorprendre quan els hi vaig dir que m’havia passat en un caixer a l’interior d’oficina”.

És el testimoni d’un veí de Vilanova, de 56 anys, que ha estat una de les darreres víctimes conegudes del cash trapping (efectiu atrapat), una modalitat delictiva que s’està registrant de forma habitual en els darrers anys a la comarca, especialment a la capital del Garraf i Sitges. La seva gran característica és la simplicitat: és un mètode senzill que assegura guanys immediats i que, a més, és molt difícil de perseguir, tant policial com judicialment.

El cash trapping consisteix en enganxar una tapa de forma gairebé imperceptible a la sortida de bitllets dels caixers automàtics. Per adherir-la, els delinqüents -habitualment grups reduïts de persones de nacionalitat romanesa, segons precisen fonts policials- utilitzen un producte molt potent, semblant al pegament de classe extra forta. Quan la víctima abandona la zona, creient que els diners s’han quedat a dins de la màquina per “error, els lladres s’acosten al caixer, arrenquen la tapa fictícia i s’emporten els diners, habitualment bitllets de 20 o 50 euros, que han quedat enganxats a la banda adhesiva.

“És una modalitat recent”, assegura el sergent Antoni Macià, cap de la unitat d’investigació dels Mossos d’Esquadra al Garraf, que detalla les dificultats per eradicar aquest tipus de modalitat delictiva. En primer lloc per la falta de denúncies: el botí per als delinqüents, en la majoria dels casos, no supera els 50 euros.  “Gairebé sempre és la pròpia entitat qui denuncia quan se n’adona que el caixer ha estat manipulat, ja que moltes víctimes, per 20 o 40 euros, s’estimen més no perdre el temps a la comissaria quan els hi diuen que han estat estafats”, afegeix Macià, que també recorda que les entitats bancàries retornen els diners a les víctimes quan les quantitats sostretes són mínimes.

Un altre element a favor d’aquesta modalitat delictiva és la tèbia resposta judicial davant aquest tipus de fets. Al ser petites quantitats de cash obtinguts sense utilitzar violència, els delinqüents, en el pitjor dels casos (si són arrestats), s’enfronten a una falta d’estafa, el que en cap cas implica cap mesura privativa de llibertat. “Encara que l’enganxis in fraganti l’has de deixar marxar”, diu el sergent, que admet que l’única manera d’imputar un delicte és demostrant que estan al darrere de diverses faltes semblants, una figura penal, anomenada de delicte continuat, que en tot cas és molt difícil de provar davant d’un jutge perquè exigeix molts requisits.

Els lladres coneixen la llei

Els delinqüents se n’aprofiten d’aquesta manca de denúncies i tebiesa judicial, segons confirmen des dels Mossos d’Esquadra. I una bona mostra d’aquesta confiança amb la que actuen els estafadors és que operen tant en caixers exteriors com en interiors d’oficina, tot i que en aquests darrers sempre hi ha càmeres de videovigilància que els estan gravant. Saben que tenen un as sota la màniga. “Encara que els identifiquem és difícil enxampar-los perquè no resideixen a la comarca. Passem les ordres de detenció a  les diferents comissaries, però moltes vegades no els podem enganxar, encara que siguin reincidents, perquè no se’ls pot localitzar”, es sincera el cap dels investigadors del Garraf.

A més, i per si de cas, els delinqüents prenen algunes mesures de seguretat. Actuen sempre en horari de no oficina, habitualment a primera hora del matí o a la nit, i mai s’aproximen més del compte a la víctima per tal de no ser descoberts. Esperen en zones properes als caixers i només s’acosten a aquests quan la víctima ja se n’ha anat. Tampoc utilitzen mai la violència, ja que saben que qualsevol excés de força els pots conduir a la presó. “Coneixen molt bé la llei”, afegeix Antoni Macià.

Els Mossos recomanen que, en cas de detectar l’estafa, les víctimes truquin al 112 i s’esperin a les proximitats del caixer. És l’única manera que els agents puguin arribar a enxampar els delinqüents in fraganti, una possibilitat que almenys permet tenir identificats els sospitosos de cara a futures actuacions. La policia, però, considera que també han de ser les entitats bancàries qui lluitin contra aquest fenomen delictiu i, de fet, aquestes ja estan donant els primers passos: algunes oficines han modificat l’obertura dels reintegraments per impossibilitar que s’afegeixi cap placa fictícia.