Emocions i històries colpidores a la Road Show Sant Sadurní

Galeria d'imatges

El celler de La Fassina convertit el matí de dilluns en improvisada discoteca: foscor, llums de colors recorrent les parets, música a tot drap i uns 300 alumnes de 4t d'ESO de tots els centres de la vila que han entrat, animats, rient i ballant, sense saber on els portaven. Un Dj en escena els anima a aplaudir, a viure 'a tope' la festa. Al cap d'una estona, la realitat que els envolta els fa aplaudir d'emoció.

Es tractava de dues sessions matutines d'una Road Show organitzada com un acte transversal des d'educació viària de la Policia Local, el servei de salut de l'Ajuntament de Sant Sadurní i el CTRL + D o pla de drogues municipal, en un programa educatiu creat per Fundació Mutual de Conductors, el Servei Català de Trànsit i TRAFPOL.  A l'acte hi han assistit l'alcaldessa de la vila, Susanna Mérida, així com diversos regidors i regidores de l'Ajuntament,  el Director del Servei Català de Trànsit, Joan Josep Isern i el responsable de seguretat viària, Rafael Olmos, a banda de responsables de la Fundació.

Música, crues imatges d'accidents i de pèrdua i dades esfereïdores s’han alternat amb testimonis reals, que han anat desgranant històries i proporcionant elements per a la reflexió. Entre ells, el valor de la vida, la importància de la prudència i de saber dir 'no', el mal que es pot fer en un instant, el dolor dels que es queden i la importància de la tasca duta a terme pels professionals que atenen un accident de trànsit, que també són persones amb família i amics que queden marcades per sempre amb cada nova tragèdia.

Veus trencades; vides truncades

Emocionats, amb la veu trencada, cadascun amb històries guardades de per vida i reviscudes una  vegada i una altra, els testimonis d’aquesta Road Show han demanat als joves assistents reiteradament que pensin que un instant canvia la vida per sempre, si és que no acaba amb ella.

En  Raul, Policia Local de Sant Sadurní des de fa 5 anys, recordava el primer accident que va assistir, 'un noi de la vostra edat que va vaig veure morir al cotxe sense poder-hi fer res, sense poder-lo ajudar, no oblido la ràbia i la impotència, les ganes de no ser allà. L'únic que vaig poder fer per ell és tapar-lo amb una manta un cop mort. No m'agradaria veure que ningú més s'acomiada d’algú així' i va  col·locar un ram de flors al terra de l'escenari.

En Vidal, bomber de la Generalitat des de fa 26 anys, quan tot just començava a treballar va haver d’assistir un autocar de 60 places accidentat per l’avançament imprudent d'un jove de 18 anys que s'acabava de treure el carnet. Resultat: 12 morts, 16 ferits i un munt de vides truncades: 'Vaig veure gent destrossada, decapitada, vaig quedar-me glaçat, fins que se'm va acostar un nen de 5 anys que buscava la seva mare i el vaig treure d’aquell horror. Després una noia jove, sense adonar-se que li faltava un braç, cridava el seu fill desesperadament i la vam acompanyar amb el nen, que mai podrà oblidar aquell dia, com tots els que hi érem’ i afegia mostrant el far del seu casc ‘Sou joves, heu d’anar de festa, però heu de procurar que l’última llum que veieu a la nit no sigui mai aquesta’.

La Bibiana, infermera d’urgències mèdiques en ambulància, es treia l’armilla d’infermera i els deia ‘Soc mare, soc filla, soc companya i soc amiga. Quan fa quatre anys va néixer el meu fill gran i vaig tornar a la feina després de la baixa per maternitat, vaig atendre un accident en què un jove conscient i orientat no parava de dir-me que anés a atendre l’altre cotxe accidentat, perquè hi anava una família i havia vist sortir del cotxe alguna cosa volant. El que va sortir volant era una cadireta amb un nen de dos anys’. Resultat: el matrimoni i els dos fills petits morts. La Bibiana va recordar que l’únic que desitjaven ella i els seus companys aquella nit era tornar a casa per abraçar els seus fills i va dir als joves, de nou amb l’armilla posada i estenent a terra una manta de tapar els morts: ‘Espero que mai m’hagueu de veure així vestida ni fent aquest gest’.

El Fran és metge d’urgències de l’Hospital Comarcal i va explicar als joves la sensació d’atendre ‘una persona jove que saps que no tornarà a caminar, que no podrà fer una vida com abans, haver-ho d’explicar als pares. És terrible’. Encara ara es troba alguns dels pacients atesos en aquestes circumstàncies i, sense parlar, ‘Ens trobem, ens mirem i sabem el que va passar’. En Fran també va explicar, emocionat, el cas d’un metge amic seu mort recentment en accident i les vegades que lamenta que el company ‘ja no hi és’.

Joves com l'Alba, sadurninenca de 22 anys i en cadira de rodes des dels 16 a causa d'un accident de trànsit una vigília de Sant Joan: 'Tenia la vostra edat', 'És com si la meva família s'hagués quedat al cotxe amb mi, aquella nit’,’ M'he hagut d'adaptar a tot, he hagut de viure la vida d'una altra manera, treure'm la cadira de rodes del cap i posar-me-la al cul', 'La vida ara mateix no és fàcil, però soc feliç d'estar viva i de tenir la família i els amics que tinc'; 'El que voldria ara mateix? Arrencar a córrer cap a la platja i ballar a totes hores, com als 16 anys'. I un consell final d'una noia més madura del que li correspondria: 'Aprofiteu-ho tot, valoreu molt les coses que jo no puc fer, disfruteu però torneu sempre i no tardeu tant a tornar a casa com vaig fer jo'.

Ràbia, impotència, desesperació, mil per què sense resposta. I un últim testimoni colpidor. La Marilina, molt quieta a l’escenari i generosa, com tots els testimonis, en compartir la seva història, recordava que tornant d’un dinar familiar una moto conduïda per un jove es va tirar sobre el cotxe de la seva família. En l’accident hi va morir el seu marit, la seva filla i els seus sogres. I una mica ella: ‘No podeu imaginar el que se sent quan et despertes quatre dies més tard i et diuen que t’has quedat sola. Les xifres dels accidents no són números, són persones, i és tanta la gent que pateix. Cada víctima té una família al darrere’. Serena, explicava: ‘Has de tornar a començar des de les profunditats de l’abisme’. I un consell definitiu, de qui el pot donar: ‘Heu de ser conscients que a la carretera hi som tots, que tots hem de tornar a casa. Els vostres pares preferiran rebre una trucada vostra dient que arribareu més tard que no una de la policia. Cap pare està preparat per una trucada d’aquestes’.

Consells finals de les autoritats

Joan Josep Isern,  Director del servei català de Trànsit, ha volgut recordar els tres accidents mortals han tingut lloc a les carreteres catalanes aquest cap de setmana i ha demanat als joves prudència a la carretera, que no corrin ni prenguin alcohol ni drogues i, sobretot, que pensin en les seves famílies: 'Un accident és el pitjor que us pot passar a la vida. Vosaltres ens podeu ajudar, podeu explicar el que heu vist i sentit avui als vostres companys i familiars, que tothom sigui conscient que conduir és un acte de llibertat però també una gran responsabilitat'.

L'Alcadessa, Susanna Mérida, ha explicat que el Centre d'Interpretació del Cava on ha tingut lloc l'acte s'encarrega també de fer saber què no s'ha de fer quan es consumeix alcohol i ha recordat amb tristesa els amics que ha perdut a la carretera. Mérida, neuropsicòloga de professió, també ha volgut fer esment de les lesions cerebrals que es poden derivar d'un accident i que són per tota la vida: 'Recordeu que sempre teniu la possibilitat de dir no, no a conduir amb alcohol, no a pujar amb un conductor que hagi begut o corri massa ... només que l'acte d’avui hagi servit per això, tots ens donem per satisfets'.


Els accidents de trànsit suposen, segons la Organització Mundial de la Salut (OMS), la primera causa de mortalitat per a les persones d'edat compresa entre els 15 i els 29 anys.  Ens els últims temps s'ha incrementat en un 56% els accidents relacionats amb el consum d'alcohol i drogues.