Adrià Gala |
Vilanova i la Geltrú
22-07-2013 12:27
Dona suport al periodisme local col·laborant amb nosaltres i fes-te’n subscriptor per només 3€ al mes sense permanència.
En Joan Picas (1984) és un dels centenars de vilanovins que ha hagut de fer les maletes i anar-se’n a treballar a l’estranger per poder començar a guanyar-se la vida. Mestre tant de vocació com de professió, aquest veí del barri de Sant Joan treballa des de principis d’aquest any com a mestre d’espanyol per a adolescents en un institut de Ninghai, una ciutat de 600.000 habitants situada a l’est de la Xina. Tot i l’enorme sacrifici que ha suposat deixar enrere la seva ciutat de tota la vida i les dificultats idiomàtiques, el Joan es mostra encantat de l’aventura (http://joanenchina.blogspot.com.es), la seva primera experiència laboral com a mestre des de que va acabar la carrera, el juny de 2011.
Quina era la seva situació personal abans de marxar cap a la Xina?
Estava com molts dels meus companys d’universitat i amics: sense feina i molt cansat de la situació. Vaig acabar la carrera de magisteri el juny de 2011 i des de llavors no havia treballat de mestre ni un sol minut. Amb 26 anys tenia ganes de marxar de casa, treballar en allò que m’estimo i fer la meva vida. No veia cap sortida. L'ensenyament públic era una opció impensable i les esperances que tenia dipositades en l'escola privada es van anar esvaint a mida que passaven els mesos.
Com va sorgir la possibilitat?
Gràcies a un amic i la seva dona, que és xinesa. El seu tiet té un institut on s’ensenyen llengües estrangeres a Ninghai, a la província de Zhejiang, a l’est de la Xina. Vaig ser allà fa uns anys pel seu casament i els hi vaig comentar que jo era mestre. Mesos després, el meu amic em va comentar que buscaven un mestre d’espanyol per treballar amb ells. Així que m’hi vaig llençar. Està clar que sense contactes avui en dia es impossible trobar feina i vaig tenir la sort de conèixer a aquesta família.
I va decidir marxar...
Com he dit abans, la meva situació era desesperant. Per això, quan vaig saber de la possibilitat d’anar a la Xina, la primavera de 2012, no m'ho vaig pensar gaire. Em vaig dir "si a Catalunya no puc exercir de mestre aniré on hi hagi feina." Ja havia enviat currículums a l'Estat espanyol, però havia tingut la mateixa sort que aquí. Per tant, l’única opció era marxar fora.
L'han contractat per dos cursos, no?
Bé, el meu contracte és fins el curs 2014/2015 amb possibilitat d’estar més temps si totes dues parts hi estem d’acord. Aquest semestre he començat amb el primer curs de Sèniors, que és com primer de batxillerat en el nostre sistema educatiu. Aquí fan tres anys de Batxillerat. Per tant quan se m’acabi el contracte actual aquests alumnes hauran acabat els tres cursos i aniran a la universitat.
Quin és el seu paper en el projecte?
L’any vinent tindré dues classes, els nous Sèniors de primer i els que han passat a segon, i el següent agafaré els tres cursos. En aquest primer curs m’he proposat que els alumnes s’habituïn a sentir la llengua espanyola, que aprenguin els sons i siguin capaços de llegir amb una pronunciació acceptable. També estan començant a entendre l’estructura gramatical de la llengua, l’ús dels articles, les diferents conjugacions verbals bàsiques,…M’encarrego tant de l’elaboració de la programació com de l’execució de la mateixa.
I viu a la residència amb els alumnes, no?
Sí. Aquí gairebé totes les escoles són també residència. Els alumnes estan estudiant unes deu o onze hores al dia i, per tant, no tenen temps d’anar a dormir a casa. I els mestres treballen les mateixes hores, així que la gran majoria decideixen aprofitar la facilitat que dona l’escola per viure a les mateixes instal•lacions, tot i que en un edifici separat al dels alumnes.
Ja s'entén amb l’idioma?
Tot i que els alumnes entenen més o menys l’idioma, la teoria de les classes la faig amb anglès amb l’ajuda d’un traductor, el JingJing, el fill gran de l’amo de l’escola, que parla anglès perfectament. Abans de la classe li ensenyo el que explicaré i, si veiem que alguna cosa és complicada, ell s’encarrega d’explicar-ho als alumnes. A la residència també parlo en anglès. Per als alumnes és molt bo tenir algú amb qui practicar anglès fora de les aules. Fins i tot moltes vegades em venen al despatx només per practicar conversació i millorar el seu nivell.
Quina ha estat la millor experiència fins ara d'aquesta aventura? I la més sorprenent?
Sense dubte, la millor experiència està sent que puc exercir la meva professió. M’encanta ser mestre i gaudeixo molt de cada moment. Dedico moltes hores a la preparació de les classes i m’ho passo molt bé quan sóc a l’aula. Pel que fa a la més sorprenent no en puc escollir una només. Quan vaig arribar aquí tot era increïble i tant diferent del que havia conegut fins al moment que encara em sembla al•lucinant. El caràcter xinès es increïble. Són molt amigables, acollidors i et fan sentir com a casa sempre. Potser una de les coses que encara em sorprèn es que em facin fotos mentre estic comprant al supermercat o dinant en un restaurant. Ninghai és un poble petit de la la Xina (600.000 habitants) i no estan gaire habituats a veure estrangers.
I la pitjor experiència o sensació?
Si haig de ser sincer no he tingut cap experiència dolenta de que sóc aquí. Les males sensacions les tenia a Catalunya abans de venir cap aquí. Em sentia atrapat, literalment aturat. Portava un any i mig de la meva vida sense avançar, aturat per culpa de la crisi i la pèssima gestió de la mateixa per part de qui se suposa que ens ha de proporcionar sortides. És vergonyós que tants i tant joves hagin de marxar a l’estranger a buscar-se la vida, exiliats a la força. I penso que el pitjor encara està per arribar.
Com són els alumnes xinesos? Són millors estudiants que els espanyols?
En general són millors estudiants que els espanyols. El que passa és que són cultures tant diferents que no es poden comparar. Per exemple, els alumnes xinesos són molt respectuosos amb els mestres i amb la gent més gran. Pel que fa al rendiment acadèmic crec que els xinesos estan per sobre, tot i que cal tenir en compte que ells dediquen els primers vint-i-dos o vint-i-tres anys de la seva vida a estudiar exclusivament. Saben que la seva societat es ferotgement competitiva i que si no s’hi dediquen amb totes les forces poden viure molt malament la resta de la seva vida. Aquí els mestres són molt respectats, tant per pares com per alumnes, precisament el que s’ha perdut a Espanya. El mestre és un dels professionals més important per el bon funcionament de la societat i desgraciadament a Espanya estem molt malt vistos i molt maltractats.
Ara torna a Vilanova. Quan vola de nou cap a la Xina?
Doncs sí. Estaré un mes a Vilanova gaudint de la família i els amics i carregar piles i el vint-i-set d’agost torno cap a Ninghai a acabar de preparar el nou curs, rebre els nous alumnes i començar a treballar amb la mateixa il•lusió que el primer dia.
Quines diferències veu entre el funcionament socioeconòmic de la Xina i el d'aquí?
Les diferencies són abismals. A la Xina la velocitat a la que estan progressant és brutal. El ritme que porten i l’ambició que tenen per fer créixer la seva economia es increïble. Com ells mateixos diuen amb orgull “Els xinesos treballem vint-i-quatre hores al dia i set dies a la setmana”. Imaginat amb aquest ritme com avancen les coses aquí. Pel que m’han dit amics meus Ninghai, la ciutat on vist, fa un any no tenia res a veure amb el que és ara. Ha crescut en tots els sentits. Mentre que a Espanya cada cop es tanquen més comerços i hi ha més gent creuant la línia de la pobresa aquí cada dia se’n obren més i hi ha més gent rica. A més en aquesta zona en la que em trobo és on s’estan concentrant la majoria d’empreses que venen a la Xina i les seves pròpies. És una zona molt rica i hi ha molts estrangers, sobretot de països àrabs que estan venint cap aquí a provar sort. Crec que la Xina és el nou Estats Units. El em preocupa és que quan aquest país peti les conseqüències mundials poden ser devastadores.
El periodisme de proximitat necessita del compromís dels seus lectors per defensar un periodisme més independent, lliure i plural.
Subscriu-te ara!