Unes 200 dones viuen amb protecció policial al Garraf

Fins aquest mes de juny, els Mossos d’Esquadra del Garraf i l’Alt Penedès han atès 194 denúncies per violència masclista, una mitjana superior a un cas al dia. La gran majoria de les víctimes tenen entre 18 i 64 anys i són de nacionalitat espanyola (78%), el perfil més habitual en una xacra social que, lluny de desaparèixer, continua incrustada en totes les capes de la societat de forma silenciosa. Avui la policia està protegint, només al Garraf, unes 200 dones que han estat agredides per la seva parella o ex parella.

“Tenim ordres de protecció vigents fins el 2031”, afirma la caporal Esther Graells, responsable del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV), la unitat especialitzada dels Mossos d’Esquadra en violència masclista a l’Àrea Bàsica Policial Vilanova, una de les comissaries que manté un grup permanent d’efectius treballant en aquesta xacra social.

En total, i només a la comarca del Garraf, els Mossos vetllen per la seguretat d’unes 200 dones que han estat víctimes de la violència de gènere i a les que un jutge ha decretat mesures de protecció contra les seves parelles i ex parelles en sentència ferma. És el magistrat qui decideix la durada. 2016, 2020, 2031,... No hi ha dates marcades, ni límits.

També és el jutge qui decideix quin tipus d’ordre s’ha d’aplicar sobre l’agressor, ja sigui de manera  cautelar o definitiva. Tot i que la varietat és elevada, les més habituals són la d’allunyament -la més habitual al Garraf, per exemple de 1.000 metres de distància- i restricció de qualsevol comunicació amb la víctima. També es poden aplicar mesures com la prohibició de residir en un determinat poble  o instruments més coercitius com la presó.

“Estem rebent denúncies per tot tipus d’agressions, físiques, verbals, psicològiques,...”, assegura  Graells, que alerta que, contràriament al que es pot arribar a pensar, el fenomen de la violència masclista afecta majoritàriament a persones nacionals. De fet, del gairebé dos centenars de denúncies que s’han registrat fins el juny al Garraf i l’Alt Penedès -que també disposa de servei GAV-, gairebé un 80% de les víctimes i els agressors (78 de cada 100)  eren espanyols.

Només la punta de l’iceberg

També s’acostuma a caure en la percepció errònia que aquesta xacra només afecta les classes més desafavorides. Fals. “És un fenomen multi disciplinar que afecta totes les capes de la societat. Es pot produir tant en sectors amb poc nivell cultural com entre les classes benestants”, subratlla la caporal, que destaca l’elevada xifra negra que s’amaga al darrera d’aquesta tipologia delictiva, que
afecta majoritàriament a persones compreses entre els 18 i els 64 anys (més d’un 90% al Garraf i l’Alt Penedès). Poc més d’un 4% de les víctimes són menors.

“Les dones de més edat tenen més dificultats a l’hora de sortir d’aquestes situacions, ja que tenen més interioritzat aquest rol de víctima des de fa molts més anys”. A això s’hi afegeix que es tracta d’un delicte que afecta la intimitat de la persona, de la seva llar. “També s’ha de tenir en compte la manipulació que produeix l’agressor sobre la dona o  la falta de vincles socials que acostumen a tenir les víctimes, molt més elevada en les persones de més edat” , afegeix Graells, que destaca la importància de la sensibilització social per fer aflorar aquesta violència submergida.

Seguiment individualitzat

Des del Grup d’Atenció a la Víctima (GAV), els Mossos d’Esquadra donen suport a les víctimes des de tots els àmbits possibles. D’entrada, un cop presentada la denúncia, la policia vetlla per buscar un allotjament segur per a la dona a través dels  protocols establerts, per exemple, amb serveis socials de l’Ajuntament o del Consell Comarcal del Garraf o l’Alt Penedès, segons la comarca.

A partir d’aquest punt s’inicia “un seguiment individualitzat” de la víctima, tant si el jutge decreta ordre de detenció o no de l’agressor, explica la caporal Graells. Al ser un pla individual, les accions policials poden variar, però habitualment, en tots els casos, el més habitual és que almenys es facin trucades periòdiques a la dona per conèixer el seu estat.

També s’acostumen a fer accions de prevenció, com entrades i sortides del col•legi – en cas que tingui fills-, acompanyaments al jutjat el dia de vista o visites al domicili familiar en hores pactades amb la part. “Aquest seguiment s’allarga fins tres mesos després que finalitzi l’ordre de detenció o, en cas que no n’hi hagi, fins tres mesos després que s’hagi posat la denúncia”, afirma Graells, que afegeix: “Això no vol dir que si valorem que hi ha risc per la dona allarguem el seguiment fins quan nosaltres vulguem”.

Precisament una de les eines que ha de permetre valorar amb més claredat aquest risc és el nou aplicatiu informàtic que hi ha a les comissaries dels Mossos d’Esquadra. En el programa es recullen dades policials, judicials i d’altres institucions perquè així tots els organismes comparteixin tota la informació sobre cada un dels casos de violència masclista i s'actuï en xarxa.