Descobreixen un nou lligam històric entre Sitges i Cuba amb l'apadrinament de nens de la Guerra Civil

Sitges va tenir diverses cases on s’allotjaven infants provinents de diferents indrets afectats per la Guerra Civil espanyola (1936-39). Un d’aquests xalets va ser la Casa Vilella (coneguda posteriorment com la Residència Helvetica), que entre 1938 i 1939 va estar sufragada per aportacions del poble cubà a través de l’Asociación de Auxilio al Niño del Pueblo Español. Aquest és un nou capítol de la història de Sitges, que des de fa segles manté una relació íntima amb Cuba, a través de molts sitgetans que hi van emigrar i de les relacions comercials entre els dos territoris.

La pedagoga cubana Nuria Gregori ha escrit un llibre d’aquest particular episodi de la relació entre Sitges i Cuba i aquest pròxim dimarts visita Sitges per veure la casa i explicar els continguts del seu treball en una conferència a l’Auditori de l’Edifici Miramar, a dos quarts de set de la tarda.

Nuria Gregori és directora de l’Instituto de Lingüística y Literatura José A. Portuondo Valdor, de l’Havana, i està a Catalunya becada pel govern cubà per acabar de tancar el relat dels fets històrics que vinculen Cuba amb Sitges. Gregori ha titulat la seva conferència Los niños de la Casa - Escuela “Pueblo de Cuba” de Sitges (1938-1939) i el dimarts vinent visitarà l’edifici de la Casa Vilella. A més, a les dues del migdia, l’Alcalde de Sitges, Miquel Forns, i la regidora de Cultura, Mireia Rossell, la rebran a l’Ajuntament, en una recepció institucional privada.

L’investigador sitgetà Jordi Milà assegura que “Sitges ja tenia una tradició d’acolliment de refugiats, perquè n’arriben des del principi de la Guerra Civil. A més, posteriorment firma un conveni amb el govern basc que estava exiliat a Barcelona per acollir centenars de nens bascos i fins i tot tenia el projecte de fer una ciutat infantil, una iniciativa per la qual es preveia cedir 45 cases de Sitges a la república”. Milà s’encarregarà de presentar la conferència de Nuria Gregori, al costat d’August Bover, president d’Òmnium Cultural al Garraf.

Sitges es va postular com una ubicació adequada per aquestes colònies infantils, ja que es buscaven llocs de tranquilitat, que no fossin objectius militars. En aquest sentit, bona part dels xalets de la zona del passeig marítim i Terramar complien aquestes expectatives, malgrat que finalment els bombardejos italo-franquistes sobre població civil també acabessin afectant Sitges. 

La filòloga i pedagoga Nuria Gregori glossarà, en la seva conferència, la figura de la mestra cubana Rosa Pastora Leclerc, activista clau en l’acollida i educació dels nens refugiats a Sitges. Durant la Guerra Civil (1936-39), el poble cubà va apadrinar els infants a través dels contactes amb la República que feia gràcies a l’entitat Asociación de Auxilio al Niño del Pueblo Español, ja que el govern cubà d’aleshores no posava facilitats a aquestes accions.